dimarts, 29 d’abril de 2014

El poder de la cal·ligrafia

Fa uns anys el poder de la cal·ligrafia, envaïa les nostres aules i les tardes d'estiu amb les llibretes Rubio. 
Alguns encara estem traumatitzats per haver de resseguir aquelles espirals inacabables que ens provocaven una tensió física i emocional que al final acabava amb dolor i contractura muscular.
I per a què?? Si quan arribes a estudis superiors, els apunts a tota velocitat degeneren, en un tres i no res, aquella base cal·ligràfica adquirida amb sang, suor i llàgrimes. 




Sort que el Sr.Jobs, fundador d'Apple i amant de la cal·ligrafia va decidir posar un bon repertori de fonts als nostres processadors de texts  i poder triar un o altre tipus de lletra segons l'objectiu del text redactat.
I és que la cal·ligrafia és al text escrit, com el disseny a  l'objecte o l'aspecte físic a la persona. Una cal·ligrafia adequada pot donar rellevància i seriositat a un text de la mateixa manera que pot alleugerir-lo. I no sorprèn que la majoria de documents oficials estiguin escrits amb Times New Roman i que la majoria de texts infantils facin servir lletres arrodonides i amables tipus Còmic Sans. 
De fet, a mi mateixa una de les coses que més em va costar decidir quan vaig crear el bloc, va ser el tipus de lletra. 
I tot això de la cal·ligrafia, ve perquè llegint una revista m'assabento que un nen de 14 anys, que viu a Pensilvània, ha fet un estudi considerat extraordinari per la Universitat de Harvard i pel mateix govern d'EEUU. L'estudi tracta sobre com fer estalviar 370 milions de dòlars l'any, al govern d'Obama, canviant el tipus de lletra dels documents oficials. El canvi suggerit és que enlloc de Times New Roman es faci servir la Garamond que té el mateix cos, però consumeix menys tinta.

De tota manera, hem de reconèixer que no hi ha res com unes pàgines escrites a ma...


I encara millor, una llibreta en blanc per pensar i escriure o primer escriure i després pensar...



Encara que hi ha qui sense un teclat al davant no pot escriure ni pensar...

via

I posats a triar, esta Moleskine d'esperit mariner, segur que seria molt inspiradora...


3 comentaris:

  1. Totalment d'acord. On estigue una bona pàgina plena de lletres i gargots... A mi m'encanta escriure a mà però amb un bon boli! (no cal un Montblanc jajaja un bon Bic cristal és suficient jeje...) ;D

    ResponElimina
  2. Ja ja!!! A més a més quan escrius a ma pots conservar errades i correccions.

    ResponElimina
  3. Molt bona reflexió Mariló. T'hauries de llençar a escriure mės. M'encanta el teu estil.

    ResponElimina