La màgia d'una bona conversa

Si hi ha alguna cosa bona d'aquests dies, és que et permeten trobar-te amb amics, companys i família entre els que sempre hi ha algú amb el que mantenir una bona conversa.

En un estudi fet per la Universitat d'Arizona es demostra que les bones converses aporten un major grau de benestar i de retruc, major grau de felicitat. Però no totes les converses valen.

Una bona conversa ha de ser trascendent, xerrar sobre el temps o el menú no ens aporta gaire cosa.

Una bona conversa ha de ser amb els interlocutors o interlocutores encertats. Si no hi ha química no hi haurà una bona conversa.

Una bona conversa ha de fer que els nostres ulls només busquen els ulls de l'altr@.

Una bona conversa t'uneix amb un fil invisible trenat per les paraules i per grans dosis de comprensió, d'afecte i d'empatia. 

Una bona conversa t'ajuda a conèixer una PERSONA dins un altra persona...

La vida també passa entre coses xules

Un matí de diumenge, esmorzant i mirant coses xules, te n'adones que hi ha molts motius per estar agraïts amb la vida que ens ha tocat. Una vida que ens permet mirar i mirar coses en un món real, en el cine o a través d'una pantalla d'ordinador. I avui, diumenge m'he adonat que la vida també passa entre coses xules i que valen la pena.

1. Com el Liceu vestit de Nadal. Del Nadal una de les coses que valen la pena, són les llums. S'haurien de deixar sempre perquè transmeten aquell esperit que ens falta tota la resta de l'any.

2. Com la sala dels miralls on encara roman l'esperit de Mariona Rebull...

3. Com escoltar Maria José Moreno interpretant a Lucia ...

3. Com després anar a sopar de tapes a Cañete...

4. O també són coses xules, els estilismes de les dones i els homes que se saben estilosos i estiloses i ho volen compartir amb el món. Olé! ells i elles. Perquè gràcies a ells d'altres ens inspirem. Perquè de vegades lo més trivial, podria resultar rellevant.

5. Com també ho són els regals que ja ho són per com estan embolicats...

6. Com anar als mercadillos de Nadal com El FESTIVALET al Museu Marítim...

7. O al de Santa LLúcia...

8. Com també ho és un dinar a Luzia, en homenatge al sant d'avui...

9. O com la màgia d'una única paraula, transmet un món de bons desitjos...

Imatges: via i mine...

Bon diumenge i felicitats a totes les Lucies i LLúcies entre coses xules i que valen la pena!!!

Els regals que no voldrieu...

Hi ha persones que serveixen per rebre regals i n'hi ha que no. No és que no en vulguin, sinó que prefereixen escollir-los elles mateixes. Són persones que no poden deixar res a l'atzar, persones que pateixen amb un dia per davant sense programar. Són persones que han de planificar-ho tot, fins i tot el que s'han de comprar, com ho han de fer servir i amb que ho han de combinar. 

Són persones que no serveixen per rebre regals perquè sempre n'haurien escollit un altre, tot i que el regal estigui fet amb tot l'amor i la més bona intenció del món.

Són aquelles persones que sempre volen conduir les regnes de la seva vida per tal que no hi hagi gaires imprevists, ni tan sols en els regals...

Si sou una d'aquestes persones, paciència i bon talant. Amb bona actitud i la ment ben oberta, sabreu aprofitar i estimar allò que el destí o els vostres estimants us vulguin fer arribar.

Quantes coses no voldríeu que us regalessin, perquè les voldríeu triar...

Des d'una espelma amb el color i l'aroma que us agrada...

via

Un jersey suau, de cashmere, per dur a totes hores...

via

Un pantaló blanc d'hivern, ni massa fi, ni massa blanc...

via

Un pijama sense res a destacar, dels que us agraden i que costen tant de trobar...

via

Una bossa negra, discreta, ni massa negra, ni massa bonica, ni massa lluenta, per a molt de temps...

via

Un abric gris, dels que t'agafen ganes de tocar-lo...

Uns botins, còmodes, ni massa alts, ni massa plans, ni massa grunge, ni massa per mudar...

via

I una polsera...

O un altra...

via

O un viatge exòtic i diferent...

O no tant...

Via

Temps d'inspiració

Amb el menjar de vegades tenim algunes obsessions. A mi em passa amb el formatge. Gairebé m'agraden tots, i no hi ha sopar especial a casa, on no hi siguin. Gairebé els tinc en la mateixa categoria d'altres imprescindibles com el pa o el vi. 

Tant és així que tinc un tauler de pinterest dedicat única i exclusivament als formatges i les composicions i taules que s'hi poden fer.
Fins ara sempre posava els formatges perquè tothom es tallés la seua porció, però amb aquestes composicions, ja veureu que la gràcia és servir-lo tallat.
La meua amiga Alba, riurà quan vegi l'entrada, però és que em vaig quedar embobada amb les taules que mos va preparar en un sopar a casa seua aquest estiu. Segurament, aquesta nova afició em ve des d'aquella nit on no hi havia detall sense pensar. I la veritat és que les seues composicions, de moment són les millors que tinc a la col·lecció, quina DONA!!!
Us ensenyo una petita mostra...

Jo he començat a fer la meua primera composició de la manera més humil -així sempre puc anar a millor..-, amb tres formatges que tenia a la nevera, un mahó, un manxeg, i un parmessà, amb la melmelada de tomata que tenia feta d'aquest estiu, un grapat de nous i una mica de fruita seca.

I m'ha agradat molt l'experiència. Si ho proveu, ja veureu que se us despertarà la creativitat i sempre trobareu alguna cosa de color a la nevera o al rebost amb que combinar-los. 

Com ara és de temps de sopars i trobades, també és temps d'inspiració formatgera...

Imatges via pinterest

Entre colònies i gintònics

Quan estàs un dia de pont a Barcelona i saps que podria donar per a molt, i tot i que ho intentes, les tasques pendents van quedant avortades, no hi una altra opció que aprofitar per fer-ne d'altres que si al final es converteixen en lúdiques, molt millor.

I així, vaig aprofitar per anar a buscar un collar que m'estaven arreglant a Pia, el taller de Pia Amat, la dissenyadora de joies més dolça del món. És un racó on t'hi podries passar hores mirant...

Imatges Pia, via

De camí cap a Pia, pel carrer Fontana, entro a Labperfum, un taller de perfums on pots trobar olors diferents, per al dia i per a la nit. Al final, m'em vaig quedar una colònia molt suau amb essència d'olivera- segur que a mon pare li farà gràcia-. I la veritat és que de preus també està molt bé, així que... he decidit que em compraré la Jo Malone després que em toqui la loteria...

I ben a prop d'allà els dos Kibuka, el del carrer Verdi i el del carrer Goya. On menjar sushi creatiu a l'estil brasiler, és un festival de sabors assegurat i sense fer ressentir gaire la butxaca... Ara el del carrer Goya, ja torna a tenir les llumetes de Nadal.

I si és una nit de pont i no hi ha pressa per anar al llit, després del Kibuka, hi ha que anar a un altre lloc, a Bobbigyn, un paradís per als amants dels gintònics...