Cronologia inversa

Estàs dispersa i ho saps. Els que t'envolten ja s'han adonat, i si no, ja els ho has dit tu.  No pares de repetir-ho. Et penses que així et centraràs una mica. 

Vols compartir unes quantes coses pendents. De les que valen la pena, però fins ara no t'ha sortit com fer-ho. 

La primera, el regust tant especial que et va deixar el menú del Pakta, una estrella Michelin de cuina Nikkei. Sí. No patiu. Jo tampoc sabia el que volia dir fins que vaig saber que hi aniria. És una combinació de cuina japonesa i peruana. Un exotisme culinari molt diferent del que estem acostumats. El lloc, una ambientació de taverna molt minimalista on la força està en la barra on veus com preparen alguns dels plats. El menú diferent, exòtic i especial. I el millor de tot, el tracte senzill que vam rebre.  Sense parafernàlies ni esnobismes. Vas estar com a casa.

I del Pakta al cine. On Bridget Jones, una vegada més us va fer encanar a tu i a la teua filla. 

Una Bridget granadeta, totalment creïble i graciosa per quedar-se embarassada i trobar-se entre dos pretendents. 

Sí. Aneu i rieu. Somriure i riure sempre valen la pena.

I de pel·lícula a pel·lícula, la última que has vist, El Porvenir. No t'ha fet riure ni plorar, però t'ha fet pensar que cal vigilar on diposites les claus de la felicitat. La teua admirada Isabel Hupert s'enfronta a un paper fet a la seua mida. Una dona al voltant dels seixanta i que al mateix temps perd la mare, els fills marxen de casa i l'home se'n va amb una altra. Un dia que no sabies que l'anaves a veure és quan més l'has disfrutat.

I de taverna a taverna. Uns dies abans del Pakta, vas llegir a La Vanguàrdia una proposta per tastar. la taverna japonesa Kotoro. Un altre lloc que no pots deixar oblidat. Vas menjar bé, bé, bé. I quina casualitat. Et vas trobar una ampostineta que hi treballa.
Allà on vaigues dels teus n'hi haguen.

I de Barcelona a Madrid. Uns dies abans del Kotoro, vas estar per Madrid. A La Mucca, prop de la Plaça Santa Ana. Vas menjar bé, informal i com sempre que estas per allà, us van tractar de meravella a tu i a la teua filla. I en saber que ereu catalanes, el company de taula us va explicar que el local també era de dos germans de Girona. 

No podies deixar de compartir-lo

I uns dies abans de Madrid, acabada d'arribar del teu estiu de poble, mar i família, vas passejar-te per la platja de Castelldefels i vas estar a Carita Morena, un xiringuito ple de detallets. Era el tardet, i l'olor de mar i la música en directe van fer la resta.

I fins aquí aquesta cronologia inversa, d'una ment dispersa.

Tan si vols com si no vols

És un secret a veus que anar de boda si no és d'un familiar o amic molt proper, pot arribar a ser un cúmul de despropòsits. En primer lloc, has de fer regal sí o sí. I en segon lloc, t'has de posar lo de la capsa i la capsa al cap perquè es noti que aquell dia t'has arreglat millor que la resta de dies.

Per anar arreglada tens dos opcions, anar cap al vestit llarg o de festa i si ja el tens perfecte. Però si te l'has de comprar, acabaràs amb un bulto més a l'armari. I si no ets de festa i ets de les que busques  aprofitar per comprar-te alguna cosa per després tornar-te a posar, també acabaràs tenint un bulto més a l'armari. 

És un fet constatat que tot el que et compres per anar de boda encara que no sigui gaire festiu, no t'ho tornaràs a posar tant com et pensaves.

Els nostres dies son de batalla i la vida diària no té pietat.

Per tant, després d'esta reflexió, arribes a la conclusió que la millor opció és un vestidet no gaire de festa, no gaire de cada dia, còmode i que a més et faci sentir una mica mona per a l'ocasió.

I no ho pots evitar, acabes buscant vestidets dels teus , de brodats, informals i que no són de boda boda, però que amb complements amb gràcia, podrien passar...

Ba&sh

Dos dies feliços

Fa dies que vas acumulant coses per compartir. Tantes que ja no saps per on començar. Però vas teclejant fins que et ve la primera.

Acabes d'arribar d'un cap de setmana d'estar amb les teues amiguesdecarrera i els amics consorts. Una  amistat de les que amb mirades ja us sabeu entendre.

Ha estat un cap de setmana de veure poques coses, però escollides,  de menjar bé, i riure encara molt més.

Heu dormit entre cotó, detalls especials i olor de vainilla. 

Un lloc que tardaràs uns dies en oblidar, l'hotel El Ciervo. 

El seu bufet d'esmorzar, impressionant.

I del Ciervo a la Tarteria, un lloc on vau anar a sopar. 

El contrast de la foscor dels carrers d'Arties i la seua decoració, fan aparèixer la màgia.

I de la Tarteria a Er Occitane, on cada plat us va al·lucinar. 

Allà, el teu punt i final de pa oli, sal i xocolata barrejat amb dos dies de felicitat, et va pujar dalt d'un núvol que et va portar fins a Barcelona.

Dos dies feliços que se us allargaran fins que les circumstàcies adverses ho permetin.