dimecres, 30 de juliol del 2014

Quina olor fan els vostres estius?


Les olors ens transporten a llocs i moments. Els meus estius rapitencs i mediterranis a més d'associar-los a l'olor a mar, a crema solar i a repel·lent per als mosquits ( que tot i ser els nostres eterns enemics, els hauríem d'agrair ser un dels millors temes de conversa de cada estiu...), també els associo a colònia fresca. A mi les que més m'agraden són les d'olor a berbena. Aquesta olor m'estimula cos i ànima i em fa passar la calor. De totes les colònies de berbena que he provat, crec que la la més refrescant és la de l'Occitane, feta amb flors de cultiu biològic a la Provença.


Quina olor fan els vostres estius??























dimarts, 29 de juliol del 2014

Un viatge de cinc minuts per les Terres de l'Ebre

Crec que no es queda res per veure  i surt tot, tot i tot...



La Ràpita Harbour

El meu nebot, Alberto, un professional/amant/fanàtic del món Apple, fa uns dies va fer aquestes fotos del port de la Ràpita i amb una aplicació de la família s'han transformat en aquestes.
Em recorden als ambients de Miami Vice...







dilluns, 28 de juliol del 2014

D'Olivia Pope a Tony Soprano

Això de poder veure capítols d'una sèrie a plaer, fa que molts ens hagem aficionat a seguir-ne alguna. Jo em vaig iniciar amb Scandal i em vaig convertir en fan incondicional de la ment clara d'Olivia Pope. De vegades la invoco, per saber que fer i com resoldre alguna situació. I penso: Què faria Olivia Pope??


I veig que no sóc la única....



Ara estic amb els Soprano (sí ja se que arribo tard, però més val tard que mai...). Em fascina el protagonista, Tony Soprano, un home dur, però feble i tendre a la vegada. Tony, és un mafiós despietat, però també és un marit, pare i fill frustrat, amb moltes inseguretats que a més pateix ansietat i depressió. La seva feblesa m'ha enamorat i es veu que l'ha convertit amb en el pare d'altres antiherois que han anat arribant després.




Los Soprano demostren que les apariències sempre enganyen...



Per cert, el dia 20 de juliol va fer una any que va morir l'actor que protagonitzava Tony Soprano, James Gandolfini.

Que tingueu bona sèrie!!



diumenge, 27 de juliol del 2014

Diumenge a la fresca...


Mentre sona Ho Hey, The Lumineers..., busquem un lloc fresquet per xerrar, llegir o badar...







a L.A....







I des d'on s'ha trobat inspiració per aquesta entrada, lo jardinet fresquet pel matí i que tenia desaprofitat. 
A la Ràpita...
(per cert, el fanalet blanc és de l'any passat i és de la Finestra...)


dissabte, 26 de juliol del 2014

Energia del Delta

Una amiga entesa en la matèria diu que els nenúfars neixen en punts de gran poder energètic. Este, fotografiat per Jusi Gras, ha nascut i crescut amb l'energia de les aigues tranquiles del Delta.

Jusi!! Quina imatge més bonica!!


dimarts, 22 de juliol del 2014

Fideus sejats

Un dels restaurants i hotels més ben situats, amb l'aire més vintage i amb més encant de la Ràpita és el de Juanito. Per a mi, és doblement especial perquè va ser escenari del meu casament, un dia inoblidable. Però no anem a parlar d'això. El motiu de la entrada és un vídeo dels matins de TV3 on el seu cuiner surt fent un dels nostres plats preferits, els fideus sejats.






Imatges de la seva pàgina de facebook

http://www.juanitoplatja.com

dilluns, 21 de juliol del 2014

Bones festes!!

Quina alegria he tingut quan he anat a mirar les fotos de la galeria del mòbil i em trobo esta del dia dels focs. Em pensava que no havien quedat ni mig bé.




Si vols ser una princesa de peus grans...

Avui jugarem a ser un fashion blog , que a natros també mos agrada... I avui, toca el blanc i el negre i unes sandàlies/xancletes aptes per a ser una princesa de peus grans... Penseu que si per aquí ja sonen, d'aquí no-res les vorem pel carrer i a totes hores. Així és la moda!

Us agraden?? No se...còmodes sí que ho són.
    



diumenge, 20 de juliol del 2014

L'empoderament d'un poble

Fa un temps, vaig assistir a un acte de lliurament de beques a alumnes destacats en els seus estudis. Durant aquest acte, va haver un discurs d'aquells que se't queden gravats a la memòria. Que no deixa de ser sorprenent per a mi, que sóc de les que oblido cares, noms, llocs, fets, i em deixo la planxa o el forn engegats, cada dos per tres.
El ponent, crec (ja us he dit que la memòria em falla...), que era un enginyer català que en aquells moments treballava a Estats Units. I durant el seu discurs, va fer referència a un fet que li havia passat quan va tenir una avaria amb el cotxe, durant un dels seus viatges per aquell gran pais. El mecànic que el va assistir, quan el va veure preocupat i una mica exaltat per l'ensurt, amb to tranquilitzador, li va dir: "Relax. We put the man in the moon", convençut que solucionaria l'avaria.
El ponent, molt encertatadament, a partir d'aquest gest individual, va posar de manifest que significava l'empoderament d'un poble. Un poble que se sent orgullós de ser-ho, que té les coses clares, que sap que aconseguirà allò que vol i desitja, que en tot moment és capaç de lluitar i que sempre sabrà defensar allò que creu.
Natros, a la Ràpita, crec que sense adonar-nos, tenim aquestos gests individuals que són exemple de l'empoderament del nostre poble. Una imatge, un comentari, un sentiment, són suficients per fer-nos sentir orgullosos de ser rapitencs. Però no d'ara, de sempre.
I parlant de l'arribada de l'home a la lluna..., segons m'han explicat..., mon iaio, un rapitenc autèntic i cantador de rondalles, quan un 20 de de juliol de 1969, a la televisió van anunciar que l'home havia arribat a la lluna, ell es va ofendre tant amb els del telediario de l'època, que va dir que no el miraria més per haver dit una mentida com aquella.

A tot el poble rapitenc, Bones Festes!!!






dijous, 17 de juliol del 2014

Visuals: La processo de la Verge del Carme per mar, un coctel de tradició, sentiments i innovació

Ja sabeu que des d'aquí som uns fidels seguidors dels vídeos amb timelapse fets per Visuals. El d'avui és molt especial. És un coctel de tradició, sentiments, i innovació...
La processó de la verge del Carme per mar i amb un espectador molt especial, el veler Star Flyer.

16 de juliol de 2014




dimecres, 16 de juliol del 2014

Benvingut Mr. Star Flyer

Per als que no sou d'aquí, dir-vos que avui, a la Ràpita ha arribat el primer creuer de la nostra història turística. És tracta d'un veler de luxe, amb uns cent cinquanta passatgers, l'Star Flyer.
I al igual que a "Benvingut Mr. Marshall", ha estat rebut amb tots els honors. Avui, és un d'aquells dies que tots recordarem. Aquest primer creuer, més que el benefici econòmic que hagi pogut aportar, és el que representa. Perquè arriba al nostre poble carregat d'esperança en uns moments difícils per aquestes terres i obre la possibilitat d'acollir un nou tipus de turisme més selecte i de qualitat.
I per acompanyar, aquesta entrada tant especial, compartirem una fotografia espectacular de l'Star Flyer feta per Rafa Baila

Benvingut Mr. Star Flyer!!!

I moltes gràcies Rafa!!






dimarts, 15 de juliol del 2014

Un timelapse de Visuals des de la foradada.

Com sempre, compartim un altre vídeo de Visuals. Aquest amb les millors vistes.





Sobre les apariències...


Cada estiu, abans de marxar de vacances, ens ve un acumul de trobades amb la gent que ens aprecia i que apreciem; o bé perquè ens volem acomiadar; o bé perquè que durant l'any ens hem vist poc; però necessitem posar un punt i a part, per tornar a reprendre la vida social, després de l'estiu.
I en una trobada d'aquestes estàvem, quan una amiga ens va comentar que la seva filla havia trobat una feineta d'estiu a una botiga de roba a Sant Cugat. I on, ens explicava, les instruccions i estratègies de venda amb que la van alliçonar el primer dia, eren aquestes: "Tu, fixa't amb les sabates i la bossa i en funció de si són de qualitat (és a dir cares...),  els mostres aquesta part de la botiga i si no, l'altra."
Això fa pensar que al final l'apariència és una estratègia de tipus social o econòmic o polític, o com la vulgueu classificar..., però al cap i a la fi, una estratègia que fem servir perquè ens ensenyin la part de la botiga que volem veure. I aquesta metàfora val per a tots. Tant per als més aburgesats, com per als que volen estar fora del sistema. Directa o indirectament, tots acabem seguint un patró d'apariència.
I parlant d'aquest tema, m'han vingut estos fletxassos per a l'estiu . Que no pretenen ser prescriptius, ni molt menys, per això són fletxassos i no una altra cosa.
Perquè està clar que si no volem, no ens cal aparentar, i sempre podem anar cada dia amb els pantalons curts de fa uns quants anys, per passejar-nos pel poble en bicicleta.... (jo la primera...).






















dilluns, 14 de juliol del 2014

Un lloc per lord Byron

A l'estil de lord Byron, me n'aniria de viatge i em quedaria una temporadeta en cada lloc per tobar la inspiració....
L'hotel Mystique, a Santorini, seria una possibilitat que a més és un bon exemple de com l'arquitectura s'ha d'adaptar a la natura.
Inspira pau i serenor...