La casa de Norman

Feu una visita virtual per la casa de Norman a Tarifa. És espectacular...

VISITA VIRTUAL AQUÍ!

Entrada publicada amb el consentiment de Tarifahouse

Pícnic als ullals de Baltasar

Un dels llocs per visitar al delta de l'Ebre, són els ullals de Baltasar o de l'Arispe (que és com antigament es deien a la Ràpita).

És tracta d'un conjunt de surgències d'aigua (a saber..fonts naturals..) procedent de les serralades dels Ports i Montsià. Aquestes fonts conformen un paisatge diferent i una mica misteriós. En primavera es poden veure nenúfars, però a l'estiu són com un petit oasis al mig del delta.

Us proposo anar-hi de picnic...

L'ullal més gran

Ullal petit

Vistes des del mirador

Camí interior

El canal 

Barana 

Flora dels ullals

Font picnics: pinterest

Blanc sobre blanc

Per tot arreu hi ha fanàtics del blanc sobre blanc. Esta casa anglesa ho demostra...

Font: Desde my ventana, via 1st option

el millor company

Él millor company és aquell que :

• Et guarda els secrets...
• Mai t'abandona...
• No es queixa mai ...
• Respecta el teu propi estil...
• És autèntic...
• Te la pell fina i suau......
• I perdura en el temps....

via

via

via

portopetrocolecciones

daydreamer

via

via

via

via

via

zadig&voltaire

hanneli

celine

via

via

Una posta de sol a l'aluet

Aquesta és la última entrada de les vacances. Viure i veure una posta de sol des de l'aluet, és un luxe que ens ofereix la nostra orografia.

Només cal triar el lloc, la bona companyia, el moment i que comenci l'espectacle

via

via

via

via

Imatges d'una posta de sol a l'aluet. De ML, una bona amiga

portopetro

Imatge de ML.

La nostra madalena de Proust

Arran dels moments tant difícils que estem vivint, els experts diuen que per primer cop en la història recent, és molt possible que les noves generacions visquin una mica pitjor que l'actual.

En aquest sentit, els que ja tenim una certa edat (ja no cumplirem els 40..) vivim en avantatge respecte als més joves. La nostra generació que ha viscut una infantesa feliç i amb les comoditats suficients, però sense grans capricis, ha millorat en molts aspectes.
Els petits capricis de la nostra època, no passaven d'anar al cine les tardes de diumenge i menjar-nos una Viena per berenar.

De fet, l'altre dia, al igual que Proust amb la seua madalena, en el llibre "En busca del temps perdut" vaig rememorar sensacions de la infància quan em vaig menjar una Viena (feia molt de temps que no n'havia vist. Fora d'aquí són difícils de trobar... ). Al menjar-me-la em van venir sensacions i records de les tardes de diumenge, del cine del mig i d'il·lusions i també incerteses que comporta el ser menut.

Segurament no sóc la única que al igual que Proust, quan menja alguna llepolia que menjava quan erem menuts, li venen records de la seua infantesa. De ben segur que cadascú té la seua madalena de Proust.

Aquí, el famós passatje on l'escriptor francés parla de la seua madalena:

“En el mismo instante en que ese sorbo de té mezclado con sabor a pastel tocó mi paladar… el recuerdo se hizo presente… Era el mismo sabor de aquella magdalena que mi tía me daba los sábados por la mañana. Tan pronto como reconocí los sabores de aquella magdalena… apareció la casa gris y su fachada, y con la casa la ciudad, la plaza a la que se me enviaba antes del mediodía, las calles…

Supway cafe lounge, una gran família (part III)

Com no hi ha dos sense tres, tornem a parlar del Supway. De fet, podríem dir que aquests dies d'estiu ha estat una prolongació de casa nostra. La veritat és que és un lloc on mos sentim molt a gust i com a casa. I si ja era un lloc bonic, aquest estiu encara ho és més amb la nova zona chillout que ha decorat Ines.

Abans de mostrar les imatges de la zona chillout, vull donar les gràcies als protagonistes, tres rapitencs i una toledana que van accedir a sortir encantats!!!

I perque us ambienteu al màxim, us poso una cançó que Miguel acostuma a posar i que m'encanta.

Heu sortit guapíssims!!!