dissabte, 19 de març del 2016

L'atracció dels oposats

Després d'escoltar l'escriptora Najat El Hachmi al Laboratori de LLetres, vaig descobrir que tots els éssers humans que tenen el seu moment de glòria, també pateixen el seu moment de retorn d'aquesta glòria. És com si haguessin de pagar un petit peatge per haver gaudit d'un triomf per molt breu i efímer que hagi estat. A l'escoltar aquesta escriptora guanyadora del premi Ramon LLull l'any 2008, s'intueixen les inquietuds i algun desengany, al no veure's compresa en la següent obra que va escriure després de la guardonada "L'últim patriarca". Ara, presenta la "Filla estrangera" on posa de manifest la importància de la llengua entre una mare emigrant i una filla catalana.

Aquella mateixa tarda, també vaig aprendre  que hi ha dos tipus de persones que escriuen, les que segueixen un procés metòdic i racional i les que segueixen un procés creatiu totalment intuïtiu.
Ara entenc perquè aquests últims dies plens de moments massa racionals han minvat la meva capacitat d'escriure, potser perquè sóc de les que escriuen de manera intuïtiva. 

I parlant de ments intuïtives... Hi ha que veure com resulten d'atractives les ments racionals a les persones intuïtives. Són ments clares, ordenades, pragmàtiques i resolutives. En contraposició a les altres, ments disperses, inconstants, i fal·libles. Però és curiós com la força d'atracció dels oposats també fa que aquestes ments imprevisibles  puguin resultar interessants i divertides a les ments més rígides i funcionals, i perquè no dir-ho, una mica avorrides.

L'atracció dels oposats està en l'aire que respirem i en la vida que vivim...

Com en la necessitat de colors clars en un dia fosc i gris com avui...




O quan amb menys diem més...

tant a fora...


com a dins...


Com quan una imatge simple és alhora sofisticada...



O quan un detall senzill, és un GRAN detall...




Quan els peus van cap a una direcció i el cos cap a una altra i llavors vas pel camí recte...





I quan la mateixa mar un dia es mou...


I un altre dia està en calma...



I és aquesta mateixa força d'atracció la que de vegades es troba en una mateixa frase on, un si i un no, volen dir una mateixa cosa...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada