dimarts, 17 de maig del 2016

Picadetes de Benedetti

No te'n pots estar de sentir-te una mica satisfeta -mai ho estàs del tot, sempre tens peros-. Ho estas tornant a fer. Acabes la teva jornada i estàs prou -des-cansada per voler teclejar alguna coseta. Mai t'hagéssis imaginat que l'ocurrència de crear un blog i la teva mania d'escriure-hi, et faria sentir tan plena. 
No te'n pots estar d'escriure sobre ell. Has vist al Catorze que va morir un dia com avui, mes de maig, dia disset.
No te'n pots estar d'agrair-li que t'hagi reconciliat amb la poesia. Les imposicions acadèmiques van fer que la deixéssis d'estimar abans de fer-la servir. Ara t'agrada, això sí, en petits tastets, a l'estil "picadetes". Ara una frase, ara mitja estrofa, ara sencera, però mai tot el poema.
No te'n pots estar de compartir algunes de les seves grans ocurrències sobre coses bàsiques, simples,  de les que valen la pena.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada