Comences a teclejar. Tens moltes coses al cap. No saps cap a on anirà la cosa. La humanització de la tesi doctoral que divendres va defensar la teua amiga; la contra d'ahir on es fa un cop més apologia a l'atenció plena; l'article sobre Catherine Lacey i la protagonista post-ferida de "Nunca falta nadie"; la idea de ta padrina de fer polp amb pataca per al sopar que fareu al pati de l'institut; decidir com vols lo pastís que has d'encarregar per a l'aniversari de ton nebot i ton pare. I per últim i més urgent, com pressionar per a que el teu home s'aixequi del llit per poder anar a esmorzar d'una vegada.
Si continues escrivint, vol dir que l'acció que era més prioritària ha quedat avortada. Encara estàs al llit amb dos coixins a l'esquena i l'ordinador a la falda.
Comences a escriure sobre la tesi doctoral que la teva amiga va defensar divendres. Va ser brillant, tant com ho és ella. Les altres quatreaamiguesdecarrera us vau emocionar i us vau sentir orgulloses d'ella. De la tesi, et quedes amb una frase: "Evitar la dissolució de lo humà en els aspectes tècnics". T'agrada perquè és una frase universal, poderosa, global. Serveix per a qualsevol àmbit. La persona sempre i davant de tot.
Continues escrivint. Ara ho vols fer sobre l'atenció plena o mindfulness, però t'atures. Algú s'aixeca. Ho deixes. Fins després.
Ha passat una mica de temps des de les paraules anteriors. Reprens la campanya. Has esmorzat i ja has encarregat el pastís. Dos coses menys. Feina feta no et fa destorb. Ara tens lloc per a noves coses. Això no se t'acaba.
Del mindfulness, n'has d'aprendre i molt. Ets de les que s'encanten. No d'ara; de sempre. Has sigut una sommiadora que vas i tornes durant mil converses. Et sents culpable de la teva ment dispersa. Cada x-temps necessita sortir a estirar les cames i després tornar per estar més atenta. A casa ho saben. T'ho noten a la cara. Mama, no m'escoltes. Ja hi tornes. Estàs "encantada".
Ahir després de llegir la contra, mentre prenies el sol i bufava el ventet a la platja de les Delícies, vas decidir que ho faries. Practicaries l'atenció plena. De moment no has començat. Però t'has adonat que mentre tecleges i busques paraules, et sents atenta. Respires alleujada. Ja fa temps que ho practiques. És quan escrius relaxada.
Ha passat una mica de temps des de les paraules anteriors. Reprens la campanya. Has esmorzat i ja has encarregat el pastís. Dos coses menys. Feina feta no et fa destorb. Ara tens lloc per a noves coses. Això no se t'acaba.
Del mindfulness, n'has d'aprendre i molt. Ets de les que s'encanten. No d'ara; de sempre. Has sigut una sommiadora que vas i tornes durant mil converses. Et sents culpable de la teva ment dispersa. Cada x-temps necessita sortir a estirar les cames i després tornar per estar més atenta. A casa ho saben. T'ho noten a la cara. Mama, no m'escoltes. Ja hi tornes. Estàs "encantada".
Ahir després de llegir la contra, mentre prenies el sol i bufava el ventet a la platja de les Delícies, vas decidir que ho faries. Practicaries l'atenció plena. De moment no has començat. Però t'has adonat que mentre tecleges i busques paraules, et sents atenta. Respires alleujada. Ja fa temps que ho practiques. És quan escrius relaxada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada