dijous, 26 de setembre del 2013

En la cerca del pati perdut

No se si per nostàlgia del pati dels meus iaios on tantes vegades havia jugat o perquè sempre m'han agradat, hi tinc una especial atracció.
A la Ràpita, sempre n'hi ha hagut, però pocs han perdurat. No creieu que és una llàstima que l'arquitectura moderna els hagi oblidat?

via
I per últim el més espectacular...





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada