Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gent de la Ràpita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gent de la Ràpita. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de maig del 2018

La cosa nostra per Abel




Com totes les famílies d'un entorn rural i constituïdes a principis de segle, la nostra s'ha anat adaptant als temps i als canvis que s'han anat produint a la societat. Si la nostra iaia Maria va aprendre a llegir quan mon iaio Pepe, una vegada casats li'n va ensenyar. Ara  a la nostra família tenim una mica de tot, mestres, arquitectes tècnics, una psicopedagoga, una psicòloga, una advocada i inspectora de treball, alguns enginyers, emprenedors que han creat la seua empresa, i fins i tot, tenim un ballarí. Què és qui avui ens ocupa. 

Com en totes les famílies, a la nostra hi ha una història darrera i moltes anècdotes. I de la família nuclear creada per Pepe lo Casat i Maria la racona, amb el pas del temps es va ampliar amb sis germans -dos dones i quatre homens-, més endavant amb onze cosins germans i de moment amb onze cosins prims i tres cosines primes segones com a últimes incorporacions.

Com en totes les famílies a mesura que s'ha anat multiplicant, les relacions en alguns casos s'han anat diluint. Fins que passa alguna cosa que torna a catalitzar la unió i les relacions de sobte s'intensifiquen. De vegades el catalitzador és una mort, de vegades una boda i d'altres vegades són situacions inesperades que al igual que a la cosa nostra, la família es requerida.

Com en totes les famílies ens agrada que als nostres els vagi bé. No tots hem sortit artistes, però sí que tenim algo de sensibilitat. Un iaio cantador de rondalles ens havia de deixar alguna resta genètica. I d'un iaio mediàtic al nostre poble i comarques, ara tenim un nou membre que ja ho comença a ser. El ballarí Abel, fill de la nostra cosina Àngels, alma mater de la materialització d'un somni. El del seu fill que des de ben petit va deixar clar que volia dir vocació.

Com en totes les famílies, volem recolzar als nostres. La professió que ha escollit Abel és difícil. I només aconseguir que el seu nom surti a un programa de Prime time, supera les expectatives de tota la família i crec que de tot el poble. 

Este post està dedicat a tu Abel Gil Montserrat. Sabem el que has lluitat per arribar on has arribat. Per a natros, la família ja has aconseguit l'èxit. I esperem que per a la gent del teu poble també!!!






diumenge, 2 de juliol del 2017

Teresa ja no camina sola

Ja fa temps que des d'aquí es va compartir un dels primers projectes de Teresa Nogueron, la nostra clarinetista rapitenca. Ara Teresa en comença un de molt especial. Amb Gerard, arquitecte i pianista, i nou rapitenc d'adopció. I natros, los rapitencs més contents encara i desitjant escoltar la seua música.

En el vídeo de presentació ja podem escoltar alguns apunts d'aquesta música que formarà part de la banda sonora de la seua vida i també de la nostra.

Teresa i Gerard. Gerard i Teresa.

Molta, molta i molta sort!!



dissabte, 15 d’abril del 2017

Dies de sabor de farinosa

Quan vens cansada de nedar contracorrent, i comences a tocar de peus, i et sents alleujada i de nou segura perquè ja controles. És el mateix que et passa quan vens al poble, a passar els dies de Pasqua. Arribes esgotada, una mica descentrada i amb els pensaments desenfocats. I aquí et trobes de nou amb les mateixes frases de ton pare i les mateixes coses de ta mare i el mateix sabor de farinosa de brossat i de cabell d'àngel. I llavors t'adones que totes les coses que t'han fet nedar contracorrent perden pistonada.
I és que són dies de primers ratets al sol i de primeres posades de bikini. De tocar l'aigua amb la punta dels dits i d'estrenar brusetes i samarretes de ratlles. 
Són dies de gaudir de la posta de sol des d'alguna terrasseta del poble i de gelar-te amb l'airet de ponent que sempre treu lo cap per la tarda.



Són dies de tornar a vore les coses que fa la teua amiga Montse. I quedar-te amb la que per a tu és la bossa més xula.


Són dies de tornar a menjar unes ortiguetes de mar arrebossades i abadejo en totes les formes possibles.


Són dies de la professó de divendres sant i de recordar lo llarg que se't feia este dia quan encara no sabies que aquelles mateixes coses i aquell sabor de farinosa algun dia passarien de ser rutina a ser privilegis.


Són dies de descobrir llocs nous i donar-li una mica de raó a Heràclit. Perquè no tot es queda igual. També hi ha coses que canvien i flueixen.

Noray

I és que són dies de tornar a sentir l'olor de sal i de ribera. De vore que aquí igual que allà, tot passa i res es queda. Tret de les mateixes frases de ton pare i les mateixes coses de ta mare i del mateix sabor de farinosa de brossat i de cabell d'angel.

diumenge, 31 de juliol del 2016

Mentre el temps ens roba el temps

Com diu Miguel Rios, "Los viejos roqueros nunca mueren". Hi ha coses que sempre es quedaran. En un calaix, o en un prestatge principal. Són totes aquelles coses que amb una persona -només una- que els doni el seu valor, ja tindran sentit.
I amb aquesta analogia em vull autoconvencer que els vells blogs tampoc moriran. Fa temps que el temps se'ns menja el temps i visualitzar imatges d'instagram o pinterest, ens resulta una manera ràpida d'entreteniment voyeurista. En canvi, llegir encara que sigui quatre frases, ens costa una mica més. I així mentre el temps ens roba el temps, hem anat deixant de visitar blogs i altres fonts d'interès. Servidora, la primera i per això em sento una mica traïdora amb el meu propi blog. Sento que de vegades em deixo portar per aquest temps que em roba els minuts i em rendeixo. I és quan llavors publico -mentre faig qualsevol altra cosa- alguna foto des del mòbil, sense un pobre comentari ni contingut. I no vull. No ho puc permetre. Els vells blogs no moriran i jo intentaré lluitar per ells.
I així lluitant contra el temps que em roba el temps, després d'uns dies de festes, compartiré alguns instants del nostre estil de vida a la resta de món que de vegades ens admira, però d'altres no ens entén.

Perquè sentim la nit del Carmen...


Perquè sempre trobem el moment per menjar llagostins...




I coc de mançana...


Perquè mos agrada l'ambientillo dels bous, encara que sigue per fer la canyeta...



Perquè volem els focs a la mar...


Perquè som de xalar...


I perquè volem lo ball...



I perquè sempre estem a punt per donar la volteta per la badia... 


I perquè mos agrada fer fotos dels mils llocs i moments...


I perquè si no sortim a la mar, som de caminar i caminar i mai mos deixem de sorprendre quan la lluna surt a prendre el bany...



I perquè ara ja esperem les properes...


















dilluns, 25 de juliol del 2016

Dies de festes, de calor, de mar de dins i de mar de fora (de Montse Félix)

Dissabte de festes, dia del bou capllaçat. Els de casa dormint. Han anat a córrer el bou. Servidora se'n va a esmorzar al barri amb les amigues. Tot ple de gent i de cotxes. Cada estiu et resulta més difícil aparcar. Però no t'importa, l'esperit festero se t'ha posat dins i tot et sembla bé. 
Arribes i la cafeteria a tope. Et costa vore-les. Sense les progressives cada vegada veus pitjor. Ja t'ho diuen: "Un dia tindràs un disgust. Et trobaràs amb algú i no el saludaràs. Com no t'hi veus...". Quanta raó. Al final de tot les localitzes. Us poseu al dia. Sou amigues de trobar-vos poc, però amb molt en comú. D'aquelles que sense gaires explicacions vos enteneu. A una d'elles Miriam, l'estimes des de sempre. També us uneixen els llaços de la família. A Montse sempre l'has admirat. Des que anaves a l'institut. Fina i elegant des del seus inicis. La més creativa. Només cal escoltar-la per detectar tota la sensibilitat que porta per dins. Amb ella sempre toques el tema. Montse, t'hauries de crear una botiga on-line. El que tu fas és únic. Ella se'n riu. Ja ho sap, però encara no s'hi ha posat. De moment tot el que fa ho va compartint a facebook i a instagram. 
Mentre xarreu, li comentes que al·lucines amb els comentaris que li fa Eugenia Martinez de Irujo, seguidora seua de Instagram. Amb les seues creacions, Montse està resultant una ambaixadora més del nostre poble. Ja és ven cert que de vegades les coses menudes, també resulten rellevants. Tu li demanes que t'envie fotos de coses fresquetes, per a publicar al blog. Et dol de l'ànima que no en pugui fer més difusió. Entre les dos decidiu que han de ser cosetes xules per a estos dies de festes, de calor, de mar de dins i de mar de fora. 








Facebook de Mar de Fora per Montse Félix, aquí.
Instagram Mar_de_fora, aquí.
I per a qui no té facebook ni instagram, el seu tel és:  679 200 495.

divendres, 15 de gener del 2016

Lux, de Quinze d'abril, amb Sommeliers

Del darrer concert del grup Sommeliers a Luz de Gas ens vam emportar el plaer d'escoltar aquesta cançó del seu nou disc, Quinze d'abril.
Mos agrada, mos agrada i mos agrada!!!




diumenge, 10 de gener del 2016

Sommeliers a Luz de Gas

Acabem de sortir del concert de Sommeliers i la presentació del seu nou disc "Quinze d'abril"a Luz de Gas i només sel's pot dir que segueixin i segueixin així, sempre cap endavant i sense deixar de fer música, a la seua manera...
Un concert genial!!










dissabte, 2 de gener del 2016

Pàgina 1 de 365, exposició del rapitenc Ramon Guzman.



Quan la mar s'imposa en tota la nostra manera de ser i de fer, ho fa des de la pàgina 1 fins a la 365 de cada any.
Quan la mar s'imposa, l'artista ho sent...


Exposició de Ramon Guzman al Museu de la Mar, guanyador del premi d'escultura Agustí Vizcarro, 2014...






dilluns, 7 de desembre del 2015

Alguna cosa està passant a la Ràpita i mos agrada...

Mos agrada sentir-nos a gust en el nostre poble. És la nostra segona pell.
Mos agrada saber que la gent queda contenta i satisfeta quan xafa la nostra terra.
Però el que més mos agrada és sentir-nos orgullosos del lloc on el nostre destí ens ha marcat néixer i viure. 
L'orgull d'un poble es percep en els detalls, en les ganes de fer coses noves i boniques. 
I aquests dies estan passant coses...
Ha arribat Nadal i les llums han donat brillantor a la nit perquè pugui competir amb els nostres dies lluminosos.
El comerç es mou i organitza una fira de les que sempre ens havien agradat a fora i ara l'hem pogut veure aquí i a més en un lloc bonic, l'església nova. El monument que marca la frontera entre el poble i el barri.
I al museu del Mar, una exposició, la d'un rapitenc, Ramon Guzman, un escultor que dona vida i ànima a materials reciclats...

Alguna cosa està passant a la Ràpita i mos agrada...





















NOTA: Com no se tots els noms dels establiments que han participat convido a la Unió de Comerç que ho publiqui en un comentari. A mi no m'agradaria deixar a ningú. Ja que a les imatges no estan tots els que han participat, però si que ho han fet tots els que estan.