la rapita chic: arte

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arte. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de juliol del 2014

El color és la meva obsessió, joia i turment. Claude Monet

Mentre sona Norah....

Sol naixent. Impressió, 1872, el quadre de Claude Monet, que va donar el nom a l'impressionisme

WIKIART

divendres, 30 de maig del 2014

Qui és Jason Bell?

De fotògrafs i retratistes n'hi ha moltíssims i molts amb talent, però són molt pocs els que destaquen per sobre de la resta. Jason Bell, és un d'aquests escollits en l'art del retrat.

Des que va retratar als protagonistes gairebé desconeguts de Downtown Abbey, fins a ser el retratista de la casa real anglesa, ha fotografiat molts actors i moltes actrius del gran cinema.
El motiu pel qual ha estat ell i no d'altres els escollits, el desvetllen aquestes imatges sense gaires artificis.

Imatges via

diumenge, 25 de maig del 2014

The original SCR, l'"artiste" de casa

A casa tenim un "artiste" inquiet, però sempre limitat per l'energia i el temps que li ocupa el treball i les obligacions, però quan s'hi posa, s'hi posa.
Ja fa un any va dissenyar un quadre perquè Anna, la nostra filla, pogués desar les polseres i collarets, i ara, amb la mateixa matèria prima, m'ha tocat a mi.

No us encanta???!!!

The original SCR

dijous, 13 de març del 2014

Del mite a la raó

L'altre dia vaig anar a "vore" l'exposició Mediterrani, del mite a la raó a Caixaforum. Va ser una visita sense planificar, com a mi m'agraden. A més com sóc de ciències i els de ciències confiem més en les fórmules matemàtiques que en les històries mitològiques, no tenia gaires expectatives.

Però no se com, a l'entrar a l'exposició, ja vaig sentir-me totalment encuriosida per la temàtica. Imagino que aquest és l'èxit d'una bona posada en escena. Captar l'atenció del visitant i no desorientar-lo amb un excés d'informació.

L'exposició es fonamenta en el Mediterrani com a escenari del trànsit que es va produir des de la mitologia com a origen diví cap al món de la raó i els valors primordials i materials com l'aigua, la terra, l'aire i el foc. L'exposició es desenvolupa a través d'un itinerari ordenat cronològicament on es mostren obres de l'antiga Grècia procedents de museus d'arreu del món.

És una visita que s'ha de fer amb calma, i si us interessa el tema, us la recomano.

Com a reflexions particulars i que no tenen res d'erúdites, penso que la visita ajuda a verificar que la mitologia, reflex de lo humà, té una base masclista regida per la testosterona. Ho demostra que la majoria de Deus són masculins i Zeus, el més poderós era un cràpula que tenia amants a sota les pedres.

També és cert, que les deesses i altres personatges femenins demostren que la intuïció i l'astúcia femenina poden enfrontar-se a la força tan venerada pels deus i personatges masculins.

Un altre moment que crida l'atenció és el cop de timó d'Heràclit i Tales quan deixen enrere aquestes creences mitològiques per anar cap a un món més racional i on apareix un nou protagonista, l'àgora. L'espai públic on els homes comencen a qüestionar-se la realitat i a fer un intercanvi d'idees.

Més endavant, Plató i altres filòsofs de l'època abandonen la força de l'home com a valor universal i donen rellevància a l'ànima com al valor més valuós de l'ésser humà.

Tot això, vist des del segle XXI on lo racional és el que assenta càtedra i on encara tenim pendent cultivar la vida interior, no deixa de ser curiós...

L'acadèmia platònica, fundada per Plató any388 a. de C., pintada per Rafael, any 1509

dimecres, 5 de març del 2014

L'esperit modernista de Domenech i Montaner

Quatre amigues retornen a uns espais on havien treballat, l'antic Hospital de Sant Pau. Retornen amb la mirada madura i oberta a l'art i a la bellesa, que proporciona l'edat.
A cada pas, una sorpresa. A cada pas un detall per admirar. A cada pas, l'esperit modernista de Domenech i Montaner s'imposa per no tornar a marxar.