Imatges fetes des del mòbil de Laràpitachic i les dos últimes del de ML.
dilluns, 7 d’octubre del 2013
Moments del tardet/ Sunset moments
Mentre sona el nostre últim estiu, vegem els moments del tardet rapitenc que ens ha regalat...
dissabte, 5 d’octubre del 2013
La llista dels desitjos / The wish-list
Segur que a tots mos passa... a mesura que hi ha coses que mos agradarien, tenim un arxivador mental on anem retenint-les. En molts llocs parlen de la "wish-list", és a dir d'una llista de desitjos.
La meua no sempre és una llista ordenada i lògica, al contrari. Normalment és molt dispersa i heterogènia.
Com és la vostra???
Avui, he inclòs algunes coses noves a la meua, però abans us vull avisar: de vegades es fan realitat, però en la majoria dels casos, com és una llista massa pretensiosa és queden només amb això, desitjos.
De tots els desitjos de la llista, n'hi ha un en un lloc especial i prioritari i que espero que sigui dels del primer grup.
I aquí va la resta de la llista d'avui...
1. Fer servir aquesta goma ...
2. Llegir aquest llibre...
3. Fer el cafè en aquesta terrasseta de Monmartre...
4. Posar-me un jersei de cashmere (tots me piquen..)...
5. Dur un collar de Paulina...
6. Dur un bon company de viatge ...
7. Posar-me una polsera amb detalls aiguamarina ...
8. Escoltar per milionèsima vegada aquesta cançó
9. I per últim, anar ben calçada tal i com ens recomana David Agus
No creieu que renovar aquesta llista mental de desitjos, traient i incorporant coses noves ens fa sentir més vius i il·lusionats???
Via de les imatges:
1.La goma de mr wonderful, 2, el llibre de Grace, 3, la terrasseta a Montmartre, 4,jersey de cashmere,5,
un collar de Paulina,6 i 9 bossa i botes Mulberry.
divendres, 4 d’octubre del 2013
Preppy per un dia...
Cada ciència o disciplina té el seu vocabulari. I amb l'afició de tenir un bloc es van coneixent noves paraules. En el cas de la moda, hi ha diferents estils. Un d'ells és l'estil preppy, que per deducció pròpia després de tafanejar moltes imatges, he arribat a la conclusió que es tractaria de portar la clàssica combinació de sueter i camisa.
Per tant ja sabeu que fer si voleu ser preppys per un dia...
dijous, 3 d’octubre del 2013
La nostra no és una terra d'oportunitats, però sí de DEIXALLES AMENAÇADORES
Fa uns mesos, ja vam parlar de que la nostra terra mai ha sigut una terra d'oportunitats. El tema va venir a causa d'haver anomenat a les Terres de l'Ebre com a reserva de la Biosfera i que en alguna premsa escrita es feia ressò que aquesta notícia seria molt reparadora per a unes terres amb problemes d'autoestima.
Jo em faig indignar i vaig escriure aquella entrada amb el cor a la mà i intentat transmetre que de problema d'autoestima no en tenim cap i que és el que de veritat ens passa.
Ara m'agradaria que aquesta mateixa premsa escrita, de la mateixa manera que ho va fer, es fes ressò de que som una terra on malgrat tenir tota l'autoestima del món, som la part de Catalunya que ara tremola sense saber quan deixarà de fer-ho ni com es pot aturar.
Aquest bloc, encara que d'una manera molt discreta, es seguit des de diferents països i és per això que des d'aquí volem que arribe a tot el món com són de fatals les conseqüències del terrible factor humà.
A few months ago, we talked about that our land has never been a land of opportunity. The issue arose from having called the Ebro land as a Biosphere Reserve and in some newspapers echoed that this news was good for Ebro people with its self-esteem issues.
I was angry and wrote this post trying to convey that we have no self-esteem problem and what really happens to us.
Now I would like this same press, in the same way that he did, say that we are a land where despite having all the self-esteem of the world, we are the part of Catalonia that now trembles without knowing when it will stop.
From here we want denunce the fatal consequences of the terrible human factor.
Jo em faig indignar i vaig escriure aquella entrada amb el cor a la mà i intentat transmetre que de problema d'autoestima no en tenim cap i que és el que de veritat ens passa.
Ara m'agradaria que aquesta mateixa premsa escrita, de la mateixa manera que ho va fer, es fes ressò de que som una terra on malgrat tenir tota l'autoestima del món, som la part de Catalunya que ara tremola sense saber quan deixarà de fer-ho ni com es pot aturar.
Aquest bloc, encara que d'una manera molt discreta, es seguit des de diferents països i és per això que des d'aquí volem que arribe a tot el món com són de fatals les conseqüències del terrible factor humà.
A few months ago, we talked about that our land has never been a land of opportunity. The issue arose from having called the Ebro land as a Biosphere Reserve and in some newspapers echoed that this news was good for Ebro people with its self-esteem issues.
I was angry and wrote this post trying to convey that we have no self-esteem problem and what really happens to us.
Now I would like this same press, in the same way that he did, say that we are a land where despite having all the self-esteem of the world, we are the part of Catalonia that now trembles without knowing when it will stop.
From here we want denunce the fatal consequences of the terrible human factor.
dimecres, 2 d’octubre del 2013
Et fas gran quan...
No som tan diferents els uns dels altres. Ho demostra el fet que quan llegim pensaments o reflexions d'altra gent fetes amb el cor, gairebé sempre ens sentim identificats. La condició humana és la que és i no la podem obviar.
Això m'ha passat aquest mateix matí quan llegia un article sobre fer-nos grans. L'article que no era gens profund però molt encertat, tenia frases com:
" Et fas gran quan et fa més il·lusió provar aquell nou restaurant que anar a la discoteca o local de nit de moda.."
" Et fas gran quan et fa més il·lusió veure els productes que H&M home ha posat a la venta en alguns establiments en lloc de veure la seua roba..."
La veritat és que no puc estar més d'acord i afegiria que...
"Et fas gran quan canvien les teues prioritats i entens que les coses que valen la pena són les més senzilles i menys costoses com una bona conversa amb bona companyia ..."
"Et fas gran quan entens que la qualitat és millor que la quantitat..."
"Et fas gran quan tens molt clar quins aliments són rics en colesterol i comences a tenir en compte les verdures en la teua llista de la compra.."
"Et fas gran quan deixes de mirar-te a l'espill més de lo necessari per pentinar-te i maquillar-te".
"Et fas gran quan tens en compte les hores que et queden per dormir i per poder emprendre el dia següent."
"Et fas gran quan aprens a valorar i estimar el teu poble per damunt de la resta de llocs"
"Et fas gran quan et preocupen més els sismes causats pel projecte Castor que la resta de notícies"
"Et fas gran quan t'emociones veient imatges del passat a la Ràpita Photo i observant com hem canviat...." tal i com diu la banda sonora d'avui.
I com jo ja m'he fet gran aprofito l'avinentesa... i comparteixo algunes cosetes de H&M home que m'han semblat originals.
dimarts, 1 d’octubre del 2013
Camina sempre cap endavant / Always walk forward
Sense cap intenció d'emular a Machado, crec que val la pena que t'aturis i recordis que mentre camines per la vida, és quan vius, ni abans ni després!!
Camina i camina, sempre cap endavant...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)