la rapita chic

divendres, 22 de novembre del 2013

Descobrint a un home tranquil

La majoria de coses interessants, ens arriben recomanades per altres persones: un bon llibre, una bona pel·lícula, un bon restaurant... Però, no hi ha res millor que descobrir-les per un mateix. Aquest fet, els dona la categoria de troballa personal i passen a formar part de la col·lecció particular de cadascú. Jo mateixa, fa uns anys, remenant per la llibreria Central, vaig descobrir aquest llibre. Amè i de fàcil lectura. No és dels millors que he llegit. Tot i així, ocupa un lloc important en la meva llista.

Una altra troballa, va ser una d'aquelles nits excepcionals en que em vaig convertir en la propietària absoluta del comandament. I en el primer canvi de canal, vaig descobrir una de les millors pel·lícules que he vist mai

I la última i més recent, va ser una tarda-nit a la Ràpita. Estava pel jardinet de casa i vaig escoltar una música que no havia sentit mai. Era una cançó cantada per una veu d'aquelles que tenen la gravetat i la suavitat en perfecte equilibri.

La música em venia del sud, des de la terrassa del Supway. Com m'agradava, vaig anar a veure qui cantava. I llavors el vaig conèixer. Era Fabio Vega. Més conegut com "A quiet man " (un home tranquil).

Quan ho vaig comentar als de casa, em van dir que sí, que era de la Ràpita, i que tenia molt bones cançons. De fet, ja està preparant el seu quart disc.

Una vegada més, me'n vaig adonar que viure fora te aquestes coses. T'acostumes a assabentar tard de les coses bones i interessants. Però que hi farem. Encara que tard, sempre quedarà l'opció de descobrir-les per tu mateix.

Per cert! Avui presenta el seu CD, "The affairs" al casino d'Amposta a les 22:30.

La Vanguàrdia.com

I la setmana vinent a La Ràpita! 

Divendres 29, estarà tocant en acústic a la Ràpita a la botiga d'arquitectura tècnica e interiorisme Doblespai al C/ Sant Isidre,85 a les 19:30 de la tarde.

I aquí la cançó que vaig sentir des de casa...

Aquest videoclip ha estat filmat a la Ràpita.

Apareixen: Fabio Vega, Carlos Sanchis, Marta Talarn, Elba Vega, José Antonio López, Vicent lo Cranc.

Realització: Marc Ortiz Càmera: Marc Ortiz y Tomás Muñoz Ajudant de càmera: Marc Prades y Anna Bel

Edició: Marc Ortiz

Producció: CLUC

Més informació »

dijous, 21 de novembre del 2013

Per si vas a Barcelona, Cornelia&Co

Com estem en un moment de culte als espais gourmet. Crec que hi ha un lloc que us pot venir de gust si veniu a Barcelona. Només per .gaudir dels espais ja val la pena visitar-lo. Te un estil que s'equilibra a partir d'influències britàniques, franceses i americanes.
També s'hi pot menjar i està a una illa i mitja del passeig de Gràcia. Al carrer València, 225.
Al web disposen d'un Daily Picnic Corner on et fan propostes de llocs a Barcelona.

Imatges de la guia Shopikon i la web de Cornelia&Co

dimecres, 20 de novembre del 2013

Collet blanc

Un clàssic que va i ve

via

jcrewing

dimarts, 19 de novembre del 2013

Vivències d'un "llangostí" a la badia.

Declaro que tot el que exposaré a continuació és cert i està escrit amb la millor de les intencions.

Sóc nascut i criat a la Badia dels Alfacs, Sant Carles de la Ràpita, Mar Mediterrani.

Convisc amb armonia amb altres espècies marines i terrestres. Una d'aquestes espècies, són els humans, que en aquest indret s'anomenen rapitencs. A ells els vull agrair que m'hagin convertit en un dels seus plats gastronòmics més selectes. Gràcies a aquest fet, em conviden a la majoria de les seues celebracions familiars.

Tinc una vida fàcil, no em puc queixar. La "meua" tasca principal és alimentar-me i créixer perquè d'altres "puguen" aprofitar les "meues" qualitats.

Només tinc "dos" objeccions a fer: la primera és que no m'agrada gens que d'altres de la nostra espècie, nascuts i criats en altres llocs, "suplanten" la nostra personalitat. Els d'aquí som diferents. El fet d'haver crescut en un hàbitat enriquit pels nutrients que arrossega el riu Ebre, ens dona un sabor distintiu.

L'altra objecció que tinc és respecte al meu nom. Jo em dic "llangostí" i així m'agradaria que m'ho "escriguessen" sempre i per tot arreu. Se que no sóc l'únic d'aquests indrets que pateix el mateix problema. L"auvarginga" i la "carxofa" i molts altres també estan afectats per aquest fet.

Els rapitencs, els meus cohabitants no tenen cap culpa. Fins i tot el més erudit, s'esforça i pateix una lluita interior a l'hora d'escriure un català tan diferent al que utilitza de manera col·loquial.
Els rapitencs se senten catalans i estimen i defensen la seua llengua, i fan un gran esforç per utilitzar-la tan normalitzada. Espero que algun dia des de l'Institut d'Estudis Catalans ho reconeguin.

Està clar que jo sóc "un llangostí" i se molt poc de lingüística, deu ser per això que no entenc a les autoritats lingüístiques quan decideixen que és el que sí es pot dir o escriure i com.

Tinc entès que per una banda parlen de paraules dialectals totalment acceptades en el llenguatge parlat i, per una altra, de "barbarismes" que no s'accepten de cap de les maneres. Per cert…quina paraula més "refea"… Això dels barbarismes em fa pensar amb els barbars…i en que la llengua és una ciència viva i que constantement rep influències de fora.
El fet que el nostre territori "estigue" tocant al país valencià, potser fa que siguem més indulgents amb l'ús d'alguns barbarismes que en altres llocs es consideren inadmissibles. Però així ha de ser la llengua, rica, diversa i sempre oberta a canvis que la "puguen" beneficiar.

Segurament és per això que l'autora d'aquest espai, escriu amb tantes cometes. Amb el risc de ser corregida, deu posar entre cometes aquelles paraules que no estan normalitzades.

Està clar que aquestes coses només les entenen els humans. Els "llangostins"no en tenim ni idea.

Per cer, tant de divagar, se m'oblidava que us volia convidar a les jornades gastronòmiques que , aquests dies, se celebren al meu poble.

Signat,

Un "llangostí" de la Ràpita.

dilluns, 18 de novembre del 2013

Mix dels fltxassos de novembre

Fltxasso suau &soft (3 de novembre)

jcrew

Fltxasso simple (no el tenia publicat)

Berta Bernat

Fltxsso mariner (3 de novembre)

Fltxasso Marantià (6 de novembre)

vogue

Fltxsso per un dilluns gris (18 de novembre)

diumenge, 17 de novembre del 2013

I el sabó artesanal rapitenc, Sabó Saboníssim

Això de tenir aquest ~~bloc~~ espai (odio aquesta paraula i no paro de fer-la servir...), de moment només m'aporta coses positives. Una d'elles, i potser la més important, és que no paro de fer i retrobar amics virtuals i no virtuals.

Una altra cosa que és molt gratificant, és descobrir gent que fa coses interessants i dignes de compartir.

Amb això estic. I per aquesta via, he descobert, primer i conegut, després, a Clara, una rapitenca que amb un esperit ecològic i artístic a parts iguals elabora sabons de manera artesanal amb oli, sempre nou i de les nostres terres.

Ella, en el seu bloc (ho veieu?? torno a fer-la servir!!), SABÓ SABONÍSSIM explica la seua història i mostra alguns dels sabons que elabora, la seua composició i propietats. També dona l'oportunitat de poder contactar amb ella per si li voleu fer algun encàrrec o, si escau, alguna consulta respecte al tema.

Des d'aquí, l'animem a que organitzi algun taller per ensenyar-nos a fer sabó. Així podrem reciclar l'oli , per ser més ecològics i curosos amb el nostre entorn i alhora elaborar un producte artesà...

Com ella diu: " un producte artesà és un producte únic!!

Alguns dels seus sabons...

De te amb mel

D'herbes

De mandarina i xocolata

I més i més...

Per contactar am ella: infoclara2013@gmail.com

dissabte, 16 de novembre del 2013

Marieta està pensant en...gris

Plou, fa vent i fred. La tardor, finalment ha arribat. Està inquieta. Aquesta nit coneixerà a algú molt especial, però ella encara no ho sap.

Imatges: delta de l'ebre, sueter amb llaç, la resta.

divendres, 15 de novembre del 2013

Marieta, Marieta...

Una de les coses que ara més valoro de la meua iaia paterna, és que sempre es mostrava tal com era: autèntica.

Ella representava a la perfecció, el paper de la dona en el món de la pagesia del Delta, "la ribera". Va néixer i créixer entre arrossars. Després es va casar i va venir a viure al poble, la Ràpita. En aquella època, gairebé no sabia llegir ni escriure. Mon iaio li'n va ensenyar.

Era una dona observadora, discreta i a més, sabia escoltar. No xerrava més del que calia, però de tant en tant, li agradava esplaiar-se explicant històries de la seua infantesa per la ribera.

Un dia, mentre treballàvem al camp, em va ensenyar una dita que mai se m'ha oblidat:

"Marieta, Marieta, que ton pare t'ha deixat: la "sombra" de la figuera i el cara sol del terrat".

Avui recordant aquesta dita, m'ha fet pensar en la presència constant d'aquest arbre en les cases de la ribera. La majoria de casetes i barraques encara avui dia estan protegides pel raser i l'ombra d'una bona figuera...