Les veus de la Ràpita

Una de les prioritats de La Ràpita Chic és fer difusió del ser i sentir rapitenc. Per aconseguir-ho, des d'aquí i sempre amb un sentit molt naïf i optimista, es publiquen cosetes relacionades amb la nostra terra i d'altres que poden agradar als que hi viuen o la visiten. I encara que sembli mentida, no se'n publiquen més per la manca de temps per contactar directament i ,sobretot, pel tarannà massa "tímid o prudent" d'una servidora. Penseu que llençar-me a demanar a la gent de la Ràpita coses per compartir em costa moltíssim.
Per tant, aprofito l`avinentesa, per convidar-vos a que us poseu en contacte amb mi per proposar-me coses interessants per compartir.
Però aquest no és el motiu d'aquesta entrada. El motiu és que a partir d'avui, posarem un granet més de sorra i mentre visiteu aquest espai i vegeu el que es va publicant, també podeu escoltar radio Ràpita. Així podreu estar al dia del que se sent, es diu, es comenta o s'està coent per la Ràpita.

via

Per contactar: larapitachic@gmail.com

Adeu turquesa !!!!

Per acomiadar-nos de l'estiu... farem un homenatge als colors que millor el representen, els turqueses i aiguamarines...

I per fer-ho, res millor que un "trosset"  de mar de la nostra badia dels Alfacs, i altres coses tenyides d'aquestos colors ...

via

via

via

via

Units per la llum del Mediterrani

 Aquestes imatges són de l'altra part del Mediterrani, a l'illa de Sardenya. Quina llum més mediterrània i familiar!

 via

Temps de segar

Quan un és fora del seu territori, troba a faltar tot allò que podria fer si pogués estar-hi. Una de les coses que m'agradaria fer aquestes tardes de setembre és passejar-me pel delta i veure el paisatge de l'arrós madurat i com les màquines segadores treballen. És un espectacle només pels privilegiats que viviu per aquestes terres deltaiques. A la meua família ho saben. Tinc uns cosins tan amants de tot això que l'altre dia, des de casa seua, gaudien tant de l'espectacle de la sega de l'arrós i de la vida al delta que ho han compartit amb una servidora, que està a casa a Barcelona i que només pot sortir amb conta gotes.

Aishhhh quina envejeta tinc als que podeu gaudir de tot això!

Les segadores en acció...

 l'arrós assecant-se

la vida deltaica...

Imatges d'Anna Solé, una superpadrina!!

Estil tant me fa per obligació

L'estil tant me fa és una manera de vestir natural, còmoda i perquè no, amb encant...

Durant un temps estaré "obligada" a ser fidel a aquest estil que tant m'agrada ...

Per aquests últims dies de calor ...

via

Amb sueter&falda...

De ratlles i caçadora de pell

De topets...

Madewell

Més topets...

Jcrew

Aquest, per la tardor, amb sabateta tancada millor..

lovelypepa

I per últim, els millors representants de l'estil tant me fa...

The white pepper (asos)

Plumo

La cuina perfecta

Una cuina perfecta és aquella on t'hi quedaries hores i hores treballant, llegint o xerrant. Les cuines Deulonder ho són. Més que cuines són espais per viure. T'hi pots passar hores veient els detalls que tenen tan ben pensats.

via

Font: Projectes Deulonder

Els gínjols també són dignes de Proust

A les terres de Ebre tothom sap que els ginjols son un tipus de fruita molt típica del delta i que madura en aquesta època.
A mi personalment em tornen tan boja que quan en començo a menjar ja no puc parar. El que és curiós és que cap al nord no son gens coneguts i això els converteix en una fruita autènticament exòtica i molt difícil de trobar.
Aquest any he tardat a degustar-los per no poder anar a la Ràpita, però al final els gingols han vingut a mi!! Avui ha estat el gran dia de tornar a menjar-ne i tenir sensacions proustianes com les olors i els colors del delta al final de l'estiu. Quan anavem a collir-ne al ginjoler que teniem a la terra de l'arroç.

via i via

UNA PROPOSTA!!! A Arqua Petrarca, una ciutat italiana prop de Venècia se celebra la festa medieval del gingol on és el producte més típic . Perquè no fem la festa del gingol i el donem a conèixer a tot el territori català. Us puc assegurar que almenys pel Barcelonès és una fruita gairebé desconeguda.

El nostre Hamptons

Crec que som molts els que ens quedem meravellats de les cases de platja que molt sovint veiem en pel·lícules americanes. Un dels escenaris més freqüents són The Hamptons, una península situada a una mitja hora de Nova York,
I com servidora, no es cansa mai de comparar-ho tot amb la seua terra, no em fa vergonya dir-ho... els seus paisatges em recorden als de l'aluet. La gran diferència i no ens hem d'enganyar... a banda de la grandària, són les cases tan meravelloses que hi ha.
Encara que la nostra aluet no té igual...

 L'aluet, platja del Trabucador (via)

via

Per que us feu una idea de la similitud quant a orografia aquí teniu un mapa on també es veu la proximitat de NY.

via

Allà es troben cases com...

via

Per a mi una de les millors és la que surt en la pel·lícula "Somethings gotta give/ Quan menys t'ho esperes.." on treballen Diane Keaton (m'encanta el seu estil...) i el genial Jack Nicholson.

via1 i via2