Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cuinetes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cuinetes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 de maig del 2016

Per tot això.

Igual és perquè divendres vas anar a passejar pel Born. I vas acabar sopant al Salero, un d'aquells llocs que t'agraden. 



O perquè ahir, dissabte, era el dia vintdecadamés i des que vas deixar de fumar, et compres la revista Telva. Cada mes dubtes. Però entres i l'agafes. Encara no pots deixar de fer-ho.


O perquè ahir vas anar a dinar a Topanga, a la frontera entre Castelldefels i Gavà. Vora mar; cuina asiàtica; vinet del Montsant; sol a la cara; et vas sentir de vacances.


O perquè després vas anar a visitar l'exposició T'estimo? al Museu d'Història de Catalunya on la visita guiada pel professor Xavier Roigè, la va convertir en especial. Després l'hora de les teues reflexions, que no conclusions. L'amor i el matrimoni a través de la història et demostren que la teua companya tenia raó. El matrimoni per a tota la vida és una utopia. Tot i que alguns encara hi posem resistència.


O perquè avui, com cada diumenge, has llegit la Vanguàrdia i entre moltes dades- saps que  denota superficialitat per part teva-, t'has quedat amb una marca de bikinis, Bohodot. Una marca de Badalona que ha treballat per a TCN, una altra marca més cara, això sí. Innovadora.


O perquè has anat a fer el vermut a la caseta del Migdia. Has tingut el port als teus peus i has vist  creuers que van i venen de llocs diferents, plens de gent que també deu tenir llistes plenes de coses per compartir.


O perquè al diari Expansion, has descobert Allwelove, on dissenyen i fabriquen unes bosses que semblen fetes per a tu i on et pots posar les inicials. Sempre t'han agradat les coses personalitzades.


O perquè avui has fet de pastissera. Has tret la teva vessant exacta i matemàtica. I t'has proposat seguir la recepta que segons Sese Sanmartin, és  la del millor pastís de carlota del món.


O perquè una companya de feina et va recomanar llegir la "Isla de Alice" de Daniel Sanchez Arevalo . I t'està agradant tant, que no pots parar de llegir-lo. 



I per tot això, avui t'ha sortit publicar una entrada tan llarga.

diumenge, 24 de maig del 2015

La família formatge & The cheese family

A casa nostra qualsevol excusa és bona per degustar un bon formatge. Definitivament som "La Família Formatge", la que gaudeix amb qualsevol varietat autòctona o de fora. Sense adonar-nos els tres som tots un experts en la matèria. I avui hem descobert The Cheese Family, una empresa familiar sevillana que elabora de manera artesanal uns formatges especials i que estan de mort.
Aquest descobriment l'hem fet a Palo Alto Market, on hem vist moltes coses i hem captat moltes imatges, però he volgut començar amb aquest post dedicat única i exclusivament als formatges de The Cheese family. 
Des d'aquí vull agrair l'amabilitat i simpatia d'Eugenia que és la que ens ha explicat el projecte de la seva família a Sevilla. 


I aquest és el seu manifest...


Els formatges que hem comprat i degustat són aquests, el de l'esquerra és d'escorça tractada  i el de la dreta d'escorça florida. El primer molt suau i l'altre més fort. Tots dos exquisits.



A mi m'ha encantat la paradeta. Segur que els/les amants dels petits detalls estareu d'acord amb mi després de veure totes les imatges.







Durant la visita ens hem trobat a Lorena i a Eric, uns veins del barri -això que vivim a l'altra banda de la ciutat-, i m'ha fet tanta il·lusió que els he volgut fotografiar. Estan molt simpàtics. Moltes gràcies als dos!!







dimecres, 13 d’agost del 2014

Llansola 1921 a la prestigiosa revista Cuina

Avui farem un petit monogràfic del restaurant Llansola 1921, compartint la notícia del reportatge d'aquest restaurant a la revista Cuina, el passat més de juliol.
La revista Cuina és una de les més prestigioses de l'àmbit i que publiqui sobre els nostres restauradors sempre és una mostra del mantingut reconeixement de la cuina de les Terres de l'Ebre.
En el mateix reportatge lloa la trajectòria d'Imma Boria, la capitana i el seu paper com a presidenta del col·lectiu Cuina La Ràpita.
Llegint el reportatge m'ha agradat l'apartat on s'explica la història del restaurant que va començar com una fonda, i en el temps del cuplet, quan van arribar els primers estiuejants, el pare d'Imma va crear un merendero a la vora de la platja (que posteriorment va donar lloc a l'emblemàtic Fernandel). Allà els clients eren transportats en un petit autobus, La Panderola, on fins i tot els llogavem els tratjes de bany.
M'hauria agradat poder compartir les imatges i el reportatge, perquè està molt bé. Si el voleu complet, us podeu subscriure a la revista: Cuina.cat o comprar-la al quiosc




I aprofitant que fem un monogràfic del Llansola, també compartim un vídeo de Com cuinar les ortigues de mar, una de les nostres delicatessen de la que ja n'havien parlat per aquí. Va ser filmat a la cuina del LLansola i amb Imma com a protagonista; publicat al canal temàtic País Km 0.


www. Llansola 1921.com


diumenge, 10 d’agost del 2014

Matar la ceba, un concepte mediterrani

Hi ha coses quotidianes del dia a dia o que en un passat no massa llunyà veiem fer a casa, que sense adonar-nos conformen l'esperit i l'essència d'una cultura com és la mediterrània i de la que natros formem part.
Faig aquesta reflexió perquè estic veient que ens visiten des de països diferents (per cert, per una errada informàtica meva, m'he carregat la bola del món tan boniqueta, que registrava els llocs des d'on ens veuen i ja havíem arribat a 69 països, l'última vegada que la vaig consultar. Quasi ploro del disgust..). De fet, el país que més ens visita és EEUU i crec he descobert el motiu. L'essència i esperit mediterrani de tot el que compartim crec que és el culpable. Imagino que tot lo mediterrani pot resultar exòtic per a qui ho té lluny.
Ahir fent una amanida d'estiu, vaig matar la ceba, amb sal, aigua i la vaig deixar al sol uns minuts, perquè així ho he vist fer a casa. Al veure la imatge vaig fer una fotografia com a exemple d'aquestes coses quotidianes que conformen el nostre estil de vida.

I vatros, com mateu la ceba??


Per cert, l'amanida queda molt bona i resultona. Per si la voleu fer, porta pataca bullida tallada, salmó, escarola i caviar d'esturió per decorar. 


I si voleu conèixer les mil propietats de la ceba, podeu llegir aquest article d'Ets el que menges





dimarts, 22 de juliol del 2014

Fideus sejats

Un dels restaurants i hotels més ben situats, amb l'aire més vintage i amb més encant de la Ràpita és el de Juanito. Per a mi, és doblement especial perquè va ser escenari del meu casament, un dia inoblidable. Però no anem a parlar d'això. El motiu de la entrada és un vídeo dels matins de TV3 on el seu cuiner surt fent un dels nostres plats preferits, els fideus sejats.






Imatges de la seva pàgina de facebook

http://www.juanitoplatja.com

divendres, 18 d’abril del 2014

dijous, 27 de febrer del 2014

L'oli de casa

Fa temps que li volia fer un homenatge a l'oli de casa. L'oli que s'obté de les nostres terres i de la nostra oliva autòctona com és la morruda, acompanyada de la farga i la sevillenca. És un oli fi i suau, que dona personalitat al plat més senzill.
A la Ràpita, encara som molts els que podem dir que tenim oli de casa. I tota l'oliva que es cultiva per aquí, és mol al molí del poble. És el molí regentat, des de fa trenta anys, per la família Forcadell.
Ara, des de fa poc, el mateix molí comercialitza el nostre oli amb la marca la Mundana. Així tots podreu gaudir de l'oli de casa que tenim a la nostra terra.

Estos envasos són disseny de Roigestudi i m'encanten!!

Foto realitzada per Manel Forcadell Llaó de la Mundana (aquí la seua pàgina de fb)


A més l'olivera com a element decoratiu dels ambients senzills i mediterranis és espectacular...





dijous, 13 de febrer del 2014

Oda a la "schilla mantis"

O millor dit, la galera. 
Els que som de mar, sabem que una bona galera pot igualar a qualsevol altre crustaci de prestigi.
La condició és que estigui fresca i la resta tant li fa. És bona fregida, bullida, amb arrós i en qualsevol altra variant culinària.
A partir de demà, són notícia perquè comencen les Jornades Gastronòmiques de la Galera a les Terres de l'Ebre. Aquest any, són unes jornades especials perquè per primer cop, són participatives i col·laboratives entre els diferents municipis del voltant: La Rapita, l'Ampolla, l'Ametlla i Alcanar. Cinquanta-dos restaurants d'aquests municipis participaran en aquesta iniciativa que durarà des de demà, dia 14 fins al 9 de març.


Vagi de gust i bon profit!!



Follow on Bloglovin

diumenge, 29 de desembre del 2013

Qui te un amic a facebook, té un tresor digital

Des que va començar aquesta aventura de LRC, a facebook, he anat fent nous amics i amigues molt actius i que saben compartir moltes coses boniques i ben fetes. Són amics fidels que quan compartim, sempre tenen una mirada curiosa per saber/aprendre/conèixer/lluitar/gaudir/sentir, solidaritzar-se o emociona-se per coses noves.
Una d'aquestes amigues és Soledat. Ella sempre comparteix coses molt interessants i una d'elles va ser aquest vídeo sobre els grans protagonistes de la nostra cuina rapitenca. Aquest vídeo simplifica amb imatges la base de la nostra gastronomia.
Quan el vaig vore, ja li vaig dir que aniria directe a la nostra col·lecció.

 Moltes gràcies Soledat!! I moltes gràcies a tots els amics de facebook!!



I parlant de cuinar....

dissabte, 7 de desembre del 2013

Delicatessen

De ben segur, que tots els que esteu llegint aquestes paraules, associeu la paraula delicatessen a productes exquisits i exclusius. I és curiós, perquè  fa uns anys aquesta paraula, gairebé no es feia servir.   
També la podem recordar per ser el títol d'una pel·lícula francesa de l'any 1991, de Jean-Pierre Jeunet i Marc Caro. Una d'aquelles pel·lícules rares, rares, rares... però que no deixen indiferent.
I a la Ràpita, també és el nom d'una botiga elegant i discreta, dedicada al món de les infusions i tot allò que les envolta. Delicatessen és d'aquells establiments que ben bé podríem trobar en qualsevol barri "trendy" com Notting Hill, o Montmartre, o en el barri del Born a Barcelona. 
Aquests dies prenadalencs, només cal passar pel davant per veure que té aquell encant especial que només aconsegueixen els agraciats amb el do del bon gust.

delicatessen 2

delicatessen  per larapitachic en Polyvore

Delicatessen està al carrer Comte de Floridablanca, 36



Follow on Bloglovin

dilluns, 16 de setembre del 2013

La cuina perfecta

Una cuina perfecta és aquella on t'hi quedaries hores i hores treballant, llegint o xerrant. Les cuines Deulonder ho són. Més que cuines són espais per viure. T'hi pots passar hores veient els detalls que tenen tan ben pensats.













Els gínjols també són dignes de Proust

A les terres de Ebre tothom sap que els ginjols son un tipus de fruita molt típica del delta i que madura en aquesta època.
A mi personalment em tornen tan boja que quan en començo a menjar ja no puc parar. El que és curiós és que cap al nord no son gens coneguts i això els converteix en una fruita autènticament exòtica i molt difícil de trobar.
Aquest any he tardat a degustar-los per no poder anar a la Ràpita, però al final els gingols han vingut a mi!! Avui ha estat el gran dia de tornar a menjar-ne i tenir sensacions proustianes com les olors i els colors del delta al final de l'estiu. Quan anavem a collir-ne al ginjoler que teniem a la terra de l'arroç.






via i via

UNA PROPOSTA!!! A Arqua Petrarca, una ciutat italiana prop de Venècia se celebra la festa medieval del gingol on és el producte més típic . Perquè no fem la festa del gingol i el donem a conèixer a tot el territori català. Us puc assegurar que almenys pel Barcelonès és una fruita gairebé desconeguda.