Hi ha que veure com n'és de cert allò que diuen: jo sóc jo i les meues circumstàncies. Que seria de nosaltres si tinguéssim plena llibertat per fer el que vulguem??
Per exemple, a casa tenim un artista inquiet que només pot desenvolupar la seua creativitat a l'estiu. Sí, sóc testimoni que durant la resta de l'any, la vida laboral l'absorbeix gairebé al 100%. Qui sap tot el que podria crear amb temps i llibertat....
Aquest estiu s'ha dedicat a aquestos fanals que des de fa tres nits il·luminen el nostre jardinet rapitenc. Llàstima que ja tenim els dies comptats per fer-los servir ..., la feina ens espera.
No em pregunteu perquè, però aquesta dita rapitenca és una de les meues preferides. L'associo a l'esperit optimiste rapitenc i a veure el got mig ple....
Avui, imatges que inspiren les paraules net i fresquet.
En una època en la que tot passa massa ràpid i poques coses perduren, ja era hora de parlar d'aquells establiments rapitencs que han conservat l'essència dels seus fundadors i han passat per diferents generacions. Com diríem per aquí, establiments amb solera.
Avui parlarem del més mereixedor d'aquest calificatiu, l'hotel-restaurant Llansola. Aquest establiment va nàixer fa 90 anys i ha passat per quatre generacions.
L'alma mater d'aquest establiment és Imma. Ella que és la serenor, l'elegància i el bon gust en persona, amb l'ajuda dels seus ha lluitat i continua lluitant pel Llansola. Un establiment que ha escrit la seua història des de molt abans del naixement del turisme al nostre poble
Va per tu Imma!
En aquesta primera imatge es mostren moments de la seua llarga història i la resta estan plenes de detalls que reflecteixen la personalitat de qui està al capdavant.
Avui, dia de la marededéu d'agost, celebrem que larapitachic ja ha superat les 10.000 visites.
Aconseguir que de tant en tant, algú, entre per aquí i oblidi els problemes del dia a dia i es relaxi amb les històries que és mostren, és l'objectiu principal d'aquest humil espai de la blogosfera. Us asseguro que amb això em dono per satisfeta.
Al començar a esciure, anava a parlar que calia posar color a l'estiu que mos queda, però a mesura que he anat escrivint he fet un gir de 180º. No he volgut continuar per aquest camí... Si parlem del que mos queda.. sembla que el que ve després de l'estiu i del temps de vacances, només té aspectes negatius...
Per tant, he decidit donar un sentit positiu i celebrar l'època que ve. Perque...venen dies de fresqueta, venen dies de retrobar als amics de sempre, venen dies de retrobar als bons companys de feina i, el més important, de gaudir de tot el que tenim que no és poc!!
Així que, "carpe diem" i posem color a aquests dies d'estiu i gaudim de cada instant dels que vivim !!
When I started writing, I wanted to mention that we have to put a little color to the summer that we have left, but while I was writing I did a 180 degree turn. I don't want to continue down this path... If I talk about the summer that we have left... it seems that what comes after summer and vacation time only has negative aspects...
Therefore, I have decided to give a positive meaning and celebrate the coming time. Because... cooler days, days to rediscover old friends and days to rediscover good co-workers are coming. And, last but not least, days to enjoy all we have.
So "carpe diem" and put color to those summer days and enjoy every moment we live in!
via
Bé!, tampoc cal que ens passem...però perquè no???
I com això de viure el present, no és nou, aquí teniu un extracte de la pel·lícula " el club dels poetes morts" on es reflexiona respecte al "carpe diem" i viure el present.