diumenge, 26 de novembre de 2017

Quan et tornes vividora

Et trobes davant l'espai net i blanc on saps que els esborranys desapareixen sense deixar rastre. L'espai on escriure mai ha estat tant fàcil, però no en tenies prou. Necessitaves alguna cosa més. Potser motivació, o ganes, o inquietud, o interès, o una mica de poca vergonya per tornar-ho a fer com si res hagués passat. Tot i que sí. Han passat coses que han canviat la teva perspectiva davant la vida. Davant de tot. I és que hi ha un dia o un moment en que la teua visió de les coses es transforma. De sobte les accions i les sensacions s'intensifiquen i et tornes una vividora de tot allò que abans se t'havia passat per alt.

I quant et tornes vividora tot pren rellevància. Estimes més conscient a qui val la pena. Et comuniques més conscient amb qui de veritat et dona conversa. Menges més conscient amb el que millor t'alimenta. I menjant més conscient, t'adones que tot el que entra en el teu cos, ho ha de fer per alguna cosa bona. Ja no vols trampes ni efectes especials. Vols seguir una alimentació sana. I vols tornar a Greenspot, el millor vegetarià i més acollidor de Barcelona.






I quan et tornes vividora t'atreu la gent que ho és i ho practica. I així t'enamores del protagonista de " Paris can wait" d'Eleanor Coppola. La recomanes a qui li agrada viure. A la pel·lícula vius els paisatges, els llocs i els menjars des del punt de vista d'un von vivant de manual. L'has tornat a vore. Esta vegada des del sofà de casa, i t'ha tornat a agradar tant com al cine.


I quan et tornes vividora, et tornes més inquieta. Vols llegir totes les històries boniques, totes les històries interessants, totes les històries que emocionen. I ara n'estas llegint dos que t'agraden. I vas i tornes de  Harry Quebert de Dicker al Diamant blau de Care Santos.


I quan et tornes vividora, t'atreuen els colors més vius i t'allunyes una mica més del teu idolatrat gris i del teu fidel negre. I se t'en van els ulls amb peces alegres, estampades i una mica lluentes.

I les ratlles ja no són blaves. També ho són roges.


I et tornaràs a posar la brusa verda.


I vols este vestit roig.



I es que quan et tornes vividora, et sents més fresca, més femenina, una mica flamenca i et tornes de nou presumida.