dilluns, 27 d’abril de 2020

Posem per cas

Mentre sona 





Posem per cas que fa cinc setmanes que treballa a casa. 
Posem per cas que fa cinc setmanes que esmorza al balcó. 
Posem per cas que ja te els armaris endreçats. 
Posem per cas que ja ha cuinat tots els plats del seu receptari.
 Posem per cas que ja ha vist les millors sèries de Netflix.
Posem per cas que fa cinc setmanes que les seues finestres al món passen per una pantalla. 
Posem per cas que sap quin és el millor fons de casa per fer videotrucades. 
Posem per cas que fa cinc setmanes que alterna classes de ioga amb clases de Kayla. 
Posem per cas que fa cinc setmanes que medita.
Posem per cas que se sent bé a casa.
Posem per cas que si els seus estan bé, ella també.
Posem per cas que s'ha adonat que moltes de les inquietuds li venen dels altres.
Posem per cas que ara te ganes d'una casa plena de plantes.


Posem per cas que de portar moltes camises blanques ara les prefereix estampades.

@andion_clothing


Posem per cas que enlloc de llegir homes ilustres, ara ho farà de les seues dones.
Posem per cas que buscant informació d'ella, li surt ell, Júlio Cortazar ocupant totes les imatges.
Posem per cas que no és la única a qui li passa com a Aurora Bernardez.


Posem per cas que ara més que mai necessita colors de la pintora Yayoi Kusama.

via

Posem per cas que després de cinc setmanes li diuen que esta vida no compta.
Cites, trobades, consultes i viatges encara estan anotats sense tatxar al calendari.
Posem per cas que s'ho creu i torna a la seua vida.
Posem per cas que ja no és la mateixa.
Posem per cas que la vida se li ha tornat més fàcil.
















dijous, 16 d’abril de 2020

Allò que volies dir


via

Vas de videoconferència en videoconferència sense saber quan has après a fer servir skipe, meet, zoom, jitsy o hangouts, però aquí estàs. 
Escoltant el que diuen els altres. 
Mentre tu vas pensant que també vols parlar, però no pots. 
T'has d'esperar. 
I t'adones que allò que volies dir ja no és important. 
I ho deixes passar. 
Et passa una, dos i més vegades. 
Llavors aprens que allò que volies dir no era tan interessant, simplement era una necessitat. 
De manifestar-te, de mostrar-te, d'interessar-te per tu i pels altres. 
Gràcies al confinament estàs aprenent a esperar i escoltar. 
I pensar si allò que volies dir era tan necessari.


dissabte, 11 d’abril de 2020

Nous sons al meu voltant




Escric al balcó, recolzada en la cadira que normalment tinc a la cuina. 
Aquests dies ha hagut canvi d'ubicacions, canvi de ritmes i canvi d'hàbits.
Escric i escolto el so dels ocells, més intens i variat, amb més cadències, en clau de sol i també de fa. 

Per no parlar de les olors. M'arriba l'olor de la muntanya, enlloc de "l'eau de trànsit" de la ciutat.

Per no parlar de la nevera, ara plena.
Cuinem més plats i més diferents.
La placa d'inducció està estressada i el rentavaixelles també. 
Normalment tenien dies de trègua, quan encara podíem sortir al carrer.

Per no parlar dels racons de casa. Llueixen més els colors i les estances han adquirit nous papers.
Una taula de menjador es un despatx, una habitació un estudi de yoga i la cuina un gimàs.

Per no parlar de l'ordre. Ha agafat una altra dimensió. 
Ja ho diu Marie Kondo, estar és igual a ordenar. 

Per no parlar de la roba. Hem fet neteja d'armaris sense saber que la d'entetemps allí es quedarà. Donarà pas directe a la d'estiu que és la que ens podrem posar.

Per no parlar de les lectures. Qui no tenia temps de llegir, ara pot fer-ho. Qui ara no pot llegir encara que tingui temps no ho farà.
Jo vaig estar uns primers dies sense poder-me centrar. Cadascú te el seu ritme i hi ha situacions que costen d'acceptar.

Per no parlar de necessitats. Hem hagut de reconnectar amb els silencis, amb la vida senzilla, amb la vida simple que tan havíem alabat i que tan pocs havíem practicat.

Per no parlar de fer coses creatives enlloc de consumir sense parar. Dibuixar, cosir, pintar o escriure mentre sonen nous sons al nostre voltant.

Per no parlar dels cabells que acostumaven a estar colorats o decolorats. Alguns hem passat d'anar a la perruqueria a muntar-la a casa seguint mil tutorials.

Abans d'ahir el meu home em va fer les metxes.
No ens vam aproximar a Meryl i a Robert però ho vam intentar.











divendres, 3 d’abril de 2020

Coses del confinament



Tants de clics per veure llocs on anar, 
tants de clics per veure que comprar, 
tants de clics per aparentar
i ara descobreixes que anar a tirar "la basura" és un plaer amagat.



dimecres, 1 d’abril de 2020

Una mala nit






El cos mal posat. 
Més cansats que descansats. 
Malhumorats. 
De vegades un dia de sol ho arregla.
De vegades un somriure.
De vegades un bon esmorzar i un cafè.
De vegades una mala nit s'arregla i no saps perquè.