dissabte, 6 de gener de 2018

El que m'emporto de tot un any

Ser agraït és de ser ben nascut, crec que ho diu una cita popular -o no, però tan li fa-. Les cites sempre diuen grans veritats. De les que ningú dubta i amb les que tothom hi està d'acord. Jo vull ser agraïda i també ben nascuda i per això li vull agrair a aquest any que ha acabat tot lo bo, però també tot el que no, que és el que més m'ha ensenyat.

Ha sigut un any estrany. He publicat molt poc. No se si per que de vegades no he tingut ganes de compartir o perquè no he tingut moments prou bons per fer-ho. De coses bones n'han hagut i moltes, i alguna de dolenta també. Però són massa íntimes per airejar a través d'un teclat i una pantalla. 

D'aquest any m'emporto que amb els que estimo i m'estimen, em sento més unida que mai. 

D'aquest any m'emporto que quan te'n passa una de grossa, es multipliquen per mil les altres coses, les menudes. De les que val la pena sentir. 

D'aquest any m'emporto que opinar, degustar i compartir les coses que m'agraden, sempre serà un motiu per vore-mos de tant en tant per aquí. I que podríem parlar de política, de nutrició, de medicina, de geografia, o d'arqueologia, però no ho farem. El nostre espai compartit sempre serà així de simple, així de bàsic, així de bonic. 
I ho poso en pràctica ara mateix compartint coses d'un dia. El d'ahir.

Amb un lloc on menjar carn prop de Barcelona però com si estesis en plena natura, lluny de carreteres i sorolls. A Can Ferran.


Amb una passejada per Sant Cugat on descobrir llocs nous i fer firat.

Un, L'atelier 232. Una botigueta mínima on tot era de l'estil que mos agrada a la majoria de les que passen per aquí.




I l'altre, un lloc on posar la casa més guapa. A Sacum, on voldria tornar.




I de nou a Barcelona un lloc on acabar el dia i sopar, Last Monqey. Descobert amb un article d'aquells que es comparteixen a facebook, on es considera un dels deu millors restaurants nous d'aquest any del que tantes coses m'emporto.






I d'aquest any m'emporto que encara tinc moltes coses noves per conèixer i de les que segur que escriuré.

I d'aquest any m'emporto que cada dia que comença neix un nou fil de sentiments. I que de natros depèn.

I d'aques any m'emporto que la vida és una i que no en tenim més.