diumenge, 29 de març de 2020

A les amigues





Tinc amigues que omplen les hores lliures del confinament fent coses boniques. B. cus peces de Patchwork. A. fa llibretes amb scrap. F. pinta aquareles. M. dissenya nous collars. A. fa noves receptes. M. s'inventa taules d'exercicis per estar en forma. Jo et podria dir que faig flors de papiroflexia -que ja ho he mirat-, o dibuixo alguna cosa -que també ho he pensat-, però no estic fent res de tot això. A favor meu t'he de dir que m'he començat a endreçar de nou l'armari. "Algo és algo", em dic per consolar-me. 
Però he pensat que hauria de fer alguna cosa de profit. 
I potser dedicant este post a les amigues me'n podria sortir.

Vull dedicar este post a totes les amigues que tens, que ben pensat en molts casos es poden contar amb els dits de les mans i no més. 

Elles són el mig motor que li falta a la teua vida, l'altre mig amb la família i la feina ja va complet. 

Elles estan en els moments més difícils. 

Elles respecten el teu pseudoautisme quan et costa trucar.

Elles t'alegren els dies amb els seus missatges de watssap.

Elles t'espavilen quan la tristor se't posa per dins i te la treuen amb un somriure.

Elles donen sentit a la teua relació amb la parella, la família, la feina i el món. 
Des del seu punt de vista veus que el teu de vegades es desenfoca. 
 Elles són les ulleres quan la teua visió es torna borrosa.

Elles t'escolten quan tens ganes de parlar. 

Elles et parlen i et permeten escoltar.

Elles et fan sentir com tu ets, única i per elles especial.

A elles les teues amigues dir-los alguna cosa bonica.

Elles són part del teu tu.

A elles, les teues amigues i a tu.





divendres, 27 de març de 2020

Mai m'hagués pogut imaginar

Mai mai m'hagúes pogut imaginar el que estem passant aquestos dies. Tancats a casa. Mirant la vida des de la finestra. Fent de tot i res per no pensar. 

Mai m'hagués imaginat que escriuria des del confinament obligat. 
Passada la falera de tenir tot el dia ocupat amb rutines que mai havia tingut i que ara tampoc he aconseguit, m'he tranquilitzat una mica.
Tenint tot el temps del món no em neixia escriure més que quatre coses pel watssap.
Ara mentre sona "Be here now", intento estar aquí i ara, tal i com tinc escrit al meu estat de watssap. I ja van dos vegades que parlo d'ell.
És un més a cada casa.



Mai m'hagués imaginat que algún dia sabria el que és estar connectats sense la llibertat de desconnectar. 
Hem d'estar informats del que passa. La informació inquieta però també ens tranquilitza. Volem sentir que està tot controlat encara que estigui fora de control.

Mai m'hagués imaginat que podria estar vintiquatrehores seguides a casa amb el meu home. Teletreballant de dia i descansant per la nit. Cadascun al seu pseudodespatx muntat per aquesta ocasió tan especial.

Mai m'hagués imaginat que em costes tant llegir un llibre. Encara que m'agrade i molt. No estic tan centrada com caldria. 

Mai m'hagués imaginat que fotografiar alguna cosa bonica de casa em donaria tanta alegria.

@larapitachic


I ara més que mai, mai m'hagúes imaginat com em funcionen les coses boniques, fàcils de mirar, fàcils de sentir.

Com les vaixelles de @somosbonjour


Com els dibuixos de @giuliajrosa


Com les coses de @frenchy-madrid



Mai m'hagues imaginat el poder d'una infusió a mitja tarde. Tant que he decidit deixar-les exposades i fer-los un homenatge a @larapitachic



Mai m'hagués imaginat el que significa el silenci del carrer i l'arribada d'ocells al balcó de casa. 

Mai m'hagués imaginat la importància de la versatilitat d'una terrassa com la de @parisianvibe


Mai mai m'hagués imaginat que la vida canviés de cop i volta i fos una altra.

dissabte, 7 de març de 2020

De tres en tres (II)



Tinc una nota al google keep on vaig posant els comptes d'instagram que m'agraden. I la veritat és que tot i que jo no sóc cap organisme oficial ni tinc una identitat significativa, us he de dir que te el seu merit. Han estat escollits entre els milquatrecentsipico de comptes que segueixo. 

En primer lloc, tinc el grup de de tot allò que em posaria dins l'armari. 

I no us penseu que és el més selecte ni el que triaria un docte del bon gust.
No.
És el que jo triaria.

Potser perquè tinc una celebració a la vista o perquè quan ve el bon temps m'agrada arreglar-me per sortir a sopar. 

@sezane



Potser perquè m'agrada la roba cómoda o perquè m'agraden els teixits naturals. 

@staagnistudio



o potser no ser perquè segueixo aquest compte, però m'encanta

@mirenalos


En segon lloc comptes de coses per a casa. 

Potser perquè m'agrada més arreglar la taula que fer el menjar

@carolinairving_and_daughters



Potser perquè com a bona ànima càncer sóc molt territorial 

@olgagilvernet



o potser perquè m'agraden els rams de flors fresques

@olgagilvernet


I de tres en tres seguiré classificant els comptes que més m'agraden.

Perquè de tant en tant s'ha de simplificar i facilitar la ment a trobar aquelles coses que mos agraden.

De vegades massa coses boniques empatxen.

Dia 2 de confinament, 15 de març:

 Aquestes paraules son un retoc d'aquest post que vaig escriure fa uns dies.
Potser va ser una intuició o potser la casualitat, però se'm va ocorrer recollir quins comptes son els que més m'agraden d'instagram. 
Son aquells que sense sortir de casa em donen la sensació d'haver anat a fer una volteta.
Ara més que mai necessitem fer una volteta sense sortir de casa.

 Ara més que mai escriure m'aireja tant com fer un passeig per la platja.