Teresa és d'aquelles persones que des de fa un temps segueixo a facebook i veig que és tota una formigueta fent camí en la seva carrera musical. Una carrera que pot ser igual d'emocionant com de difícil i de vegades tortuosa.
La veritat és que em fa doblement il·lusió parlar d'ella. Ella no em coneix, i segur que no sap que durant uns quants anys de la meva infantesa i adolescència vaig ser un projecte de clarinetista. Per tant, dono fe que si hi ha una disciplina artística que a més de talent i sensibilitat, requereix esforç, aquesta és la música. Jo no me'n vaig sortir però vaig aprendre el sentit de l'esforç i la constància que requereixen algunes coses de la vida.
El grup Sommeliers on Teresa és la clarinetista, està format per quatre membres més, la violinista, Maria, la violoncel•lista, Laia, la pianista Marta i Rocio , la veu .Elles defineixen la seva música com una combinació original entre música clàssica que s’entrellaça amb una veu elegant de jazz i que obté com a resultat una música de clàssic/jazz amb pinzellades de pop. La veritat és que sonen molt bé.
Des d'aquí us desitgem molta sort!!!
Vegeu aquesta entrevista a lamusicaamansalesfieres.com
Des d'aquí us desitgem molta sort!!!
Vegeu aquesta entrevista a lamusicaamansalesfieres.com
Tenim joves artistes de lo milloret!!!!!!! et seguim i seguirem
ResponEliminaMoltíssmes gràcies per aquest comentari!! :) Quina dosi de positivisme!! Gràcies a tots!!!
EliminaUn gustàs treballar amb ella!! I tant! Aviam si toquem aviat a la Ràpita!!! :)
ResponEliminaEl gustàs és meu, guapa!!!:) Treballarem de valent per poder venir a la Ràpita i oferir-vos un concert a l'alçada d'aquestes paraules tan fantàstiques que ens esteu regalant!
EliminaMoltíssimes gràcies de veritat per aquest escrit. M'ha emocionat molt veure aquestes paraules, justament perquè tot i enviar propostes a la Ràpita, a la Ràdio local, etc etc, mai m'han convidat a tocar, ni tampoc he rebut resposta... Ara veig que sí que hi ha gent que va seguint el poc que de moment he fet dintre d'aquest món tan complicat i que malauradament està tan desprestigiat. De totes les notícies que he rebut, sense cap dubte, aquest text ha estat el millor!! Sempre he pensat que les millors recompenses quan acabes de tocar, són els aplaudiments, les rialles de la gent, o ulls plorosos d'emoció del públic...no tinguis cap mena de dubte, és el que he experimentat jo llegint-ho. Moltissimes gràcies, de tot cor!
ResponEliminaUna abraçada gegant!
Moltes gràcies a tu Teresa. Tu ets l'artista. Espero que pugueu arribar a tocar a la Ràpita i això sí, aviseu-me amb temps perquè voldria venir a escoltar-vos!! Molta sort!!!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina