diumenge, 22 de juliol de 2018

El teu món particular


Després d'uns dies per instal·lar-te al poble, comences a connectar-te amb l'airet humidet i amb la comunitat de mosquits que ha sobreviscut a les avionetes fumigadores, i ja estàs en mode rapitenc. La teua manera de gaudir de les vacances. Amb un toc de família, un toc d'humitat, un toc de mosquits i un toc de bona gastronomia.
Avui la pluja t'ha destarotat els plans de sol, de platja, de piscina i de terrasseta i el teu estimat ha tingut la gran idea. Anar a dinar al restaurant d'Albert Guzman. Fa temps que ho tenies a la llista. Avui ha pogut ser. I t'has quedat impressionada. A partir d'avui Albert forma part del teu club privat. Al que només convides a persones lluitadores, innovadores, i amb sensibilitat per millorar. Albert ha evolucionat i tu l'has de felicitar. 


A la seua cuina es crea amb productes de proximitat una nova cultura, la gastronòmica que mai s'atura i mai deixa d'evolucionar. Perquè als nostres plats també els afavoreix una mica de globalització. Trobar anguila, salsa teriyaqui i tempura en un mateix plat "t'enxissa". I tastar l'arrós d'anguila fumat ho sublima.


Si algú vol saber perquè aquí a les teues terres s'està tan bé ha d'estar-se uns dies. No cal fer gaires coses. Només cal passejar pel passeig a la vora de la mar. Només cal fer una immersió pels paisatges d'aiguamolls i arrossars. Només cal que taste la vostra cuina. O només cal que s'estigue un ratet en algun dels vostres xiringuitos. El teu més proper, Delícies 93.


Si a tot el que ofereixen les teues terres cadascú afegeix el seu món particular la experiència es torna única.
I si ve esta setmana gaudirà de les festes.

Algú pot demanar més?

I parlant de mons particulars. El teu sempre canvia. Tret de les constants fixes, les variables el fan i desfan al seu aire. Ara el teu està envoltat de materials naturals. T'encanta esta habitació de Let's pause.


Et van pel cap estos coixins de yute de Calma House i més coses.


Estas enganxada a "The beginning of everything" sobre la vida i la dona de Scott Fitzerald.


T'has fet addicta als sucs de fruites i verdures i al pudding de xia per passar les tardes rapitenques.



I mentre escrius sobre el teu món d'ara et venen noves coses al cap que demà te'l canviaran per un altre món, igual o més estimulant.

Que tingueu unes bones festes i un bon món particular!!










dijous, 12 de juliol de 2018

Ara que tinc la mateixa edat.

La Callas va morir als cinquatatresanys. Jo fa tres setmanes que tinc la mateixa edat. Quan vaig sortir del cine després de veure el documental, em va fer pensar. Quantes coses va viure i que poc les va saber valorar. Es va centrar en el despit per l'abandonament d'Onassis. No va saber-ne més. De viure, vull dir. I és que la ciència de viure no te l'ensenya ningú. És de formació autodidacta i condicionada per les alegries, les penes i les vivències que et trobes pel camí. 

I en honor a la Callas hauríem de decidir viure les alegries que ella es va perdre i les nostres. Que mai se sap quan pot venir l'home del sac per emportar-se les ganes i les vivències. Sí. Mai se sap. Tot i que sabem que algun dia vindrà, no sabem quan ho farà. Si cada dia recordéssim que ha d'arribar sortiríem de casa per menjar-nos el món i gaudir de tot com si no hi hagués un demà. I és que la ciència de viure no és fàcil . Hi ha qui te més perícia per gaudir-la i paladejar-la. Hi ha qui te més dificultats. Però cal perseverar. Si un dia se't talla l'allioli, un altre ho tornes a intentar.

I en això estic des de fa uns dies. Acumulant alegries i perseverant. I així vaig decidir fer una visita a Cadaqués. Segons la meua mare ja havia estat. Però jo ni ho recordava. Si aneu us recomano passar una nit a este hotel vora la platja de Portlligat. Les vistes des de l'habitació no us decebran.



I de Cadaqués hi ha tantes coses per gaudir. 

Com les cales del voltant. Natros vam descobrir-recomanats per un company- la pelosa. Per dinar, allà mateix us heu de quedar.


O com el Compartir, cosí germà del Disfrutar a Barcelona. Allà sublimen els productes de la zona amb una cuina molt natural. Em va encantar el patí. Tranquil, il·luminat i decorat per estar a gust com  mos agrada. Sobretot reserveu unes setmanes abans.


O com algun raconet d'estiu amagadet per fer una copeta o un mosset a la platja Ses Oliveres.


O com de nou a l'hotel no se't pot oblidar que estàs allà, a Cadaqués. 
Tornaré.


I de Cadaqués de nou a Barcelona. Perseverant. Tot i tenir els pintors a casa vaig anar a celebrar que ja tinc l'edat de VIURE i amb aquesta perspectiva tant interessant vaig conèixer un lloc nou, Barra Alta. 
Un sopar d'amigues sempre és especial però amb el lloc i els plats la cosa es va acabar de confitar. Tasteu les tortes de panís i vieira i reserveu esta tauleta per a quatre, que és on vam estar.



I perseverant ja he recuperat les rutines. Ara que ja no tinc pel passadís ni pots de pintura ni cartrons, he fet una immersió en el món de la decoració. Un món al que vaig i torno de tant en tant. Perquè amb pinterest i instagram t'hi pots passar la vida i decorar tot un poble sense repetir idees ni espais. I  així perseverant els ulls se me'n van als detalls de fibra, coco i materials naturals i la roba de lli i cotó.
I així he descobert els coixins de Sira Barcelona i els detalls de Doblecoco.





I ara que tinc la mateixa edat, segueixo perseverant, i he llegit un llibre que potser us agradarà per estos dies d'estiu, de mar i de migdiades, El color del silenci d'Elia Barceló. 
De nou una història de vides i de com el temps tant si vols com si no vols, s'escapa.



I perseverant comparteixo esta entrevista que li van fer a qui li dedico este post. Una dona valenta, talentosa i a qui l'amor li va jugar una mala passada. 


Gràcies Maria. La teua història m'ha fet pensar que la vida és vida i que el temps passa tant tant si l'allioli es lliga com si es talla.

Per tant només mos queda perseverar.