dissabte, 31 de març de 2018

La farinosa de brossat




Mentre sona Happier , escric des del meu sofà rapitenc. De reüll veig la mar. Esta tarda mogudeta pel ponent de Pasqua. A la tauleta, un tros de farinosa de brossat sobre la que Proust divagaria, i que jo no tardaré en menjar-me amb golosia. 
Però mentre la blancor del brossat em tenta, intentaré escriure este post al que li he  donat un toc d'exotisme dialèctic amb lo de farinosa i lo de brossat. Paraules tant poc conegudes que fins i tot poden semblar sofisticades no gaire lluny d'aquí. 
Quedarien de fàbula com a nom d'una pastisseria healthy al carrer Enric Granados. 
 També podrien ser el nom d'un nou blog. On només escriuria de la nostra cuina i de les nostres receptes. 
Mira! M'estan agafant ganes de patentar-lo.
Però de moment, m'ho apunto a la llista de bones idees i torno de nou al que m'ocupa: primer acabar d'escriure este post i després menjar-me la farinosa.

El post d'avui és un post que no és post. Vull dir que no estava previst ser escrit. Tot ha començat amb  el tros de farinosa, la llista de spotify i una visita retrospectiva a alguns posts del passat. Mai ho faig. Sempre que he intentat llegir coses escrites fa temps, he sigut massa crítica. Avui en canvi ho he fet amb carinyo. I enlloc de veure errades, he vist feina, il·lusió i fins i tot algunes bones ocurrències. I mira. M'he activat i aquí estic. Consultant la nota que tinc a Google Keep de "Coses per publicar al blog". En aquesta nota vaig posant coses que visc, o veig, o em diuen, o llegeixo i que m'agradaria compartir. Perquè jo ja se que este blog no només és meu. També és vostre. I és per a qui el llegeix a qui li dedico estos ratets d'entreteniment.

Lo primer, un lloc xulo, de cuina japonesa i peruana. Molt ben ambientat, Robata. Un d'aquells llocs per convidar la costella; l'encanteri està assegurat; i la ventresca de toro s'ha de demanar.



Després d'un lloc per menjar, un llibre, millor dit un conte, o dos, o tres, de Lucia Berlín. Una escriptora diferent. Llegiu "Manual de dones de fer feines". Us asseguro que després us mirareu la vostra d'una altra manera. 


Després d'un conte o dos, una pel·lícula o dos. La primera "La forma del agua", un somni de pel·lícula o la pel·lícula d'un somni. La història d'un amor molt gran i molt diferent. A l'alçada de les de Mccullers.


L'altra pel·lícula, te la subtilesa del cine francès. Desperta emocions a qui és de mar i torna a casa els pares i veu com els anys passen i com el temps canvia coses. Però sap que el fons sempre és el mateix, de vegades insegur, de vegades protector. 


I després del cine francès, la moda francesa. Potser fa temps quan tenia l'època minimalista, l'hauria trobat cursi. Massa vestidets i massa floretes. Però ara em tira. Si veig una marca francesa, entro i tafanejo. Avui en comparteixo tres. I ho faig en versió bruseta.

Una, Des petits hauts.



Dos, Balzac


I tres, Graceandmila



Que tingueu Bona Pasqua i bones farinoses!!












diumenge, 25 de març de 2018

Quan tens aspiracions

Esta entrada també es podria dir "coses que us podrien millorar la vida". Algunes us podran ser d'utilitat, però d'altres no. Però sí que us avanço que totes són conseqüència d'alguns dels meus objectius personals. Tant de bo coincideixin amb alguns dels vostres. I si és així, ja em direu...

La primera, és un blog on es donen consells de neteja i d'organització. I sí ja se que això del marujeo no fa massa per a mi que sóc més de grups de lectura o de canyetes amb les amigues, però mireu, de tant en tant m'agafen aspiracions com la de ser la mestressa de casa quasiperfecta amb el millor sistema d'organització i dels espais i la que prepara els menús més saludables, variats i equilibrats de la terra. Val a dir que el nom d'este blog que us recomano, no m'agrada gens, em recorda al de la sèrie "Ley i orden". El vaig descobrir amb una d'aquelles artimanyes algorítmiques de Zuckerberg en que estas mirant el teu facebook tranquilament i entremig et surt un d'aquells articles que no pots deixar de llegir. L'article es deia "21 dias para poner tu casa en orden" i vaig picar. Lo primer que penso fer es reorganitzar l'armari dels "tuppers", un dels punts negres de tantes cuines. Seguint els seus consells tiraré tots els tuppers que no faig servir i totes les tapes que estan sense parella ni tenen possibilitats de trobar-la. I així em quedarà l'armari mig buit, on només tindré tuppers de vidre i de mida mitjana. Perquè és cert que no hi ha cap regla escrita que digue que es poden quedar mig buits o que se'n poden fer servir dos o més si hi ha molta quantitat per guardar. 

En fi. Ara sí. Tindré una cucada d'armari.


La segona aspiració que tinc és la de saber aprofitar el temps. Per això m'he apuntat a un curs de gestió del temps. No us penseu que és el primer, fa dos anys que en vaig fer un altre, però era online i ja sabeu que el que es llegeix s'oblida, però el que es veu es recorda i el que es practica s'aprèn. El curs d'ara és presencial. Són cinc sessions impartides per dos professors. El primer teoritza i ens fa reflexionar sobre que és el temps i perquè el volem aprofitar i l'altra professora ens fa la part més pràctica, la de gestionar les agendes i sobretot fer llistes.  Amb ella hem après a fer-les a etiquetar-les i a sincronitzar-les en els nostres dispositius. I de veritat. Ara que m'hi posaré amb els cinc sentits. Crec que funcionarà.

Ara sí que seré una persona organitzada que sap que per viure el seu temps abans l'ha de saber gestionar.




La tercera aspiració que tinc és la de l'alta cultura. Sí, m'agradaria saber més de tot. M'agradaria veure una pintura i saber qui l'ha pintat, de quina època és, i amb qui va conviure. M'agradaria veure un pel·lícula i saber qui és el director, que el va motivar i inspirar. M'agradaria saber el perquè dels personatges, i entendre el context de la història. També m'agradaria saber idiomes. Conèixer la història dels països, la seva cultura i les interaccions entre elles. M'agradaria tenir el lèxic suficient per escriure de manera precisa com Carson Mccullers, l'autora de "Balada d'un cafè trist", darrera lectura del grup dels dimecres. Com m'agrada assistir i veure com Alma Reza el condueix. Ella és historiadora i ens contextualitza les autores i les obres. Un plaer per a la sensibilitat i la cultura. Us recomano que la seguiu en el seu blog, Los pasos de Egeria, on parla de llibres i creació femenina.

Ara sí, que seré una miqueta més culta.

De mostra de tot això, unes paraules de McCullers:



Una altra aspiració que tinc des de fa temps és la d'observar i contactar cada dia amb la persona amb qui més temps convisc, jo mateixa. Per fer-ho he entrat en el món de la respiració i del mindfullnes. Per això m'he apuntat a un altre curs, un de Mindfullness en l'entorn educatiu. Crec que em pot anar bé. Ja veieu que necessito una mica de calma i serenor. Sóc de les d'arrencada de macho i parada de burro". Però intentaré ser constant. Això és cosa de cada dia. I de donar-li valor. I per que us animeu us passo este vídeo on s'explica de què va tot això.

Ara sí que seré una mica més centrada i més serena.



Una altra aspiració que tinc és la d'automatitzar una manera de menjar i cuinar saludable. Per això m'he comprat alguns llibres com el del Dr Henri Jojeux i m'he inscrit a pàgines com la d'Ets el que menjes. També m'he comprat una licuadora cold press i segueixo les receptes de sucs verds de la nutricionista Carla Zaplana. Amb tot això he descobert que seguir una alimentació saludable requereix dos passos previs molt importants. El primer és donar-li valor, la salut ha de ser una prioritat. El segon i fonamental, la planificació. Per això he decidit seguir els consells de la coach d'organització del primer blog que us he comentat. A partir d'ara començaré elaborant els menus de la primera setmana amb el que tinc a la nevera, rebost i congelador. Després seguiré el seu consell de planificar els menus de tot un mes. Això si de dilluns a divendres. Cal deixar els caps de setmana per a la llibertat de moviments. Segons ella, la coach, un menú mensual ens assegura una dieta variada -sempre tendim a repetir plats- i farà que siguem més exactes a l'hora de fer la compra; que també haurà de ser mensual i a final de mes. Es quan hi ha més ofertes.

Ara sí que seguiré una dieta saludable i podré estalviar per comprar altres coses que m'agraden i de les que escriuré un altre dia d'aquestes vacances.

I ja està. Ara ja sabeu algunes de les aspiracions -o millor dit propòsits- amb les que intento ballar cada dia.
Potser coincideixen amb les vostres o potser no. 
En qualsevol cas tenir-les ens fa moure cada dia.
Per tant movem-nos.