dilluns, 29 d’octubre de 2018

D'algunes coses

Com Marguerite Duras a La vida material, jo també intento escriure sobre el que penso, alguns dies, d'algunes coses. I és que quan s'escriu d'alguna cosa en un moment concret sense pròleg ni continuació és com si l'escriure no fos escriure, sinó pensament.

Potser escriuré sobre el club de lectura on cada tercer dimecres descobreixo que per a algunes dones la vida difícil les ha tornat eternes. Dones que navegant contracorrent han escrit les seues històries per deixar constància de que hi ha moltes maneres de viure, de veure la vida i de ser dona. Carson Mccullers, Charlotte Perkins, Lucia Berlin, Vivian Gornick, Virginia Woolf i les que vindran.
En aquestes trobades ens adonem que la vida còmoda ens anestesia i frena algunes de les nostres "tats", com la creativitat, la impulsivitat, la humilitat i la lleialtat a ser més autònomes, més potents i sobretot, ser més dones. I com diu Alma Reza, la conductora d'aquestes lectures. Una dona de vegades ens porta a una altra dona. I així entre lectura i lectura en coneixem d'altres com Vivien Mayer una mainadera jueva que treballava i vivia per la seua passió, la fotografia.



Potser escriuré sobre un nou lloc, Punta Anguila. Cuina i decoració de fusió. Us recomano la coca de vidre d'anguila lacada i maionesa de miso i les gyozas de calçots i porc a la brasa. I per veure més plats i més del local, aneu al seu ig




Potser escriuré sobre sèries o millor dit "la sèrie". Se que és tard, però vull deixar constància que m'he tornat una incondicional de Daenerys Targarian, si he de defensar el regnat d'algú. Serà el d'ella. 




Potser escriuré sobre cremes casolanes. I d'una exfoliant amb eficàcia garantida. Feta amb el suc de mitja llimona, una cullerada d'oli de llinosa i una de sal grossa. Deu minuts i tindreu la pell més lluminosa.



Potser escriure sobre que ha arribat el moment de tornar al camal ample després d'anys de pitillo. M'agrada com els porta la de la imatge. 


Benvinguda de nou, la subtilesa.









dilluns, 22 d’octubre de 2018

Stand by your man




En estos dies en que la dona intenta dia a dia empoderar-se, un bon grapat d'homes, han fet l'esforç de resituar-se.
Els inteligents i de ment oberta ho han fet per iniciativa pròpia.
D'altres han necessitat una mica d'empemta.
I molts altres, ni s'han adonat de que ha hagut canvis.

Potser perquè comença la tardor. Potser perquè plou. Potser perquè tinc nostàgia. Potser perquè fa trenta un octubres que em vaig casar. Em venen ganes de parlar d'homes i dones.

En aquesta reforma entre homes i dones s'hi ha donat una pàtina, però encara falten unes quantes capes de pintura. Estem canviant els mobles de lloc, però el menjador encara te més protagonisme que la cuina. 

I l'embolic es complica quan la igualtat, els pots i les pintures, es mesclen amb l'amor.
Aquí, si no es fa la combinació correcta, de res no serveix la carta de colors.





dissabte, 13 d’octubre de 2018

Orígens o la força de la gent

Escric esta entrada en diferit. He viscut la festa dels orígens en viu, però no en directe. M'han anat arribant imatges d'amics i de familiars. I totes m'estan fent les dents llargues. Molta ràbia per no haver vingut. 
Este matí a primera hora Montse, la reportera del blog a la Ràpita m'ha començat a enviar material i no m'he pogut aguantar. M'han agafat moltes ganes d'escriure i publicar alguna cosa sobre la festa. Les bones idees s'han de compartir. És una altra manera de felicitar a l'ajuntament per la iniciativa i a tot el poble per la implicació.
Considereu esta publicació com un twit ampliat per donar l'enhorabona a tothom. 
La cultura recull sabers, històries passades i tradicions. Orígens és cultura. La nostra. Recordar d'on venim és important. Com diu l'assajista Pascal Quignart, ningú pot saltar per damunt de la seua sombra ni del seus origens.
I us he de dir que si ho mireu des d'una certa distància com quant fas un pas enrere per mirar un quadre, voreu alguna cosa més. Orígens és una bonica manera de rememorar com vivíen els nostres iaios i iaies, però també ha demostrat com n'és de potent la força de la gent. 
Tota la gent, independenment del que pensa, de que creu i que sent.

Orígens ens ensenya alguna cosa més.

I sobretot gràcies a Montse, artista de La Mar de fora. Creadora incansable de coses boniques. Tu sempre estires de la corda i uns atres fem de poval. 

Les teues peces d'Orígens impecables.



Les teues idees inesgotables.


I també, algunes de les teues imatges.




I se que a més a més de Montse hi ha moltíssima gent que ha creat racons preciosos, gent que ha restaurat eines i que ha lluit vestida amb roba de l'època.

Aquí un altre record d'esta gran força. La de la gent de la Ràpita.