dissabte, 25 d’octubre del 2014

Swinging o el plaer de gronxar-se


Si hi ha una acció que de ben segur ens transportarà a la infantesa és la de gronxar-nos. Només cal seure a un gronxador i la nostra maquinària dels records s'activarà d'immediat. Ens tornarà a aquells moments d'abandó, de deixar-se portar, del subtil mareig proporcionat pel moviment i la velocitat amb que les coses ens arribaven a la retina. 

Mentre, sona una cançó...



Quina sensació de poder més agradable al notar l'aire a la cara i volar encara que sigui asseguts i agafats amb les mans...



Dones amb estil (II)

Una de les primeres entrades del blog (quan pensava que ningú se'l miraria massa...), vaig publicar una entrada que es deia "Dones amb estil" i estava dedicada a una dona que considero molt estilosa, Emmanuelle Alt. Una mestra de l'estil masculí-femení que de vegades s'interpreta com un desinterès en el vestir sexy per prioritzar comoditat i casualitat.
Avui dedico aquesta entrada a una altra d'aquestes dones que per a mi tenen aquest estil. Un estil que pot ser qualificat de fàcil, avorrit i poc elaborat. Però en la meva opinió, és un estil sumament calculat per aconseguir l'equilibri entre una cosa i l'altra.

Ella és Giorgia Tordoni...








dijous, 23 d’octubre del 2014

El color de les virtuts

Des de fa temps m'agrada llegir la columna de José Antonio Marina de cada dissabte. Les seves reflexions com a psicopedagog se'm representen com a veritables classes de tutoria.
En el seu últim article, fa referència a les virtuts com un nou referent a tenir en compte en el món de l'educació i del creixement personal. L'article es deia " La reivindicació de les virtuts".
Marina qüestiona l'anomenada educació en valors tan teòrica i defensada per l'actual sistema educatiu. Uns valors dels quals va prescindir el sistema educatiu de la nostra generació. I la veritat, tampoc hem sortit tan malament. 
En el nostre cas, l'educació moral que vam rebre ens va atorgar virtuts que ens van motivar a actuar i obrar bé, a no discriminar i a valorar la llibertat.  Però aquestes virtuts tenen un gran inconvenient. Encara les veiem amb una pàtina massa religiosa i cristiana. I per a molts han estat oblidades al calaix de les coses que no interessen perquè simbolitzen altres èpoques.
En canvi, fora d'aquí no tenen aquesta connotació. Tot al contrari, en anglès el concepte lligat a la virtut és strengh que vol dir fortalesa. 
Marina, reflexiona sobre la necessitat de crear bons hàbits i de recuperar les virtuts com un nou objectiu educatiu.
Ho tindré en compte per a les meves classes de tutoria...

I si li he de posar color al món de  les virtuts, li poso una pàtina aiguamarina. 
El color que m'inspira pau, serenor, calma i bondat, molta bondat....











dimarts, 21 d’octubre del 2014

El luxe no és un plaer, però el plaer sí que és un luxe.


I ho demostren aquestos deu petits plaers carents de luxe...



1-Mirar el mar...


2. Un cafè amb bones vistes...


3. Olorar un troç de sabó...


4. El contacte amb l'aigua...


5. La migdiada


6. El sol


7. Un llibre


8. L'ordre


9. La creativitat



10. I per últim la imaginació que ens ajuda a veure les coses de manera diferent


diumenge, 19 d’octubre del 2014

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Gent moderna

Fem servir paraules i després s'inclouen als diccionaris oficials. Les paraules no sempre han estat a disposició de qui les ha volgut fer servir. N'hi ha que neixen a partir de noves necessitats; un exemple n'és la paraula mileurista, i d'altres, es van deixant de fer servir perquè després d'un gran ús i abús, simplement passen de moda. Una d'aquestes paraules és la de l'adjectiu modern i moderna. De ben segur que alguns dels que heu llegit el títol de l'entrada, heu pensat...."Quina paraula més quiqua o kika", com diem a la Ràpita per fer referència a alguna cosa passada i poc actualitzada. 
En canvi, si analitzem d'on prové aquesta paraula, ens transportarem a finals del segle XIX, quan alguns artistes i creatius, influenciats per l'art Nouveau parisenc van voler trencar amb la línia més clàssica i acadèmica de l'art com el reflex de la societat massa rígida i convencional d'aquell moment. A aquests artistes se'ls va atorgar la qualificació de moderns, perquè van ser transgressors i van voler expressar-se de manera diferent, més bohèmia. I al final, ells van ser els precursors del mític corrent artístic català del modernisme.
I si ens volem transportar amb més detall, haurem de viatjar en el temps...

Estem al 1899, i estem asseguts a una taula dels Quatre Gats. El nom fa referència als fundadors del local: el pintor Ramon Casas, el pintor Santiago Rossinyol, l'intel·lectual Miquel Utrillo i el propietari Pere Romeu. Tots quatre estan influenciats per les seves estades a la capital de la llum, París. Des d'on han tornat empeltats d'aires renovats amb els corrents artístics parisencs. Als Quatre Gats volen expressar les seves inquietuds artístiques i alhora donar a conèixer nous talents. Joves pintors que encara no poden exposar en sales d'art consagrades com la gran sala Parés. Un lloc, on exposar, és la consagració de qualsevol artista del moment.

Tàndem, 1897, Ramon Casas. Aquest és el quadre original que va està penjat en una de les parets d'Els Quatre Gats, són Ramon Casas i Pere Romeu viatjant en un tàndem. En l'actualitat el quadre està exposat al MNAC amb una versió retallada, on no apareix la frase de Casas "Per anar en bicicleta, no pots dur l'esquena dreta" i la referència dels quatre gats.
I continuem amb el nostre viatge en el temps..... A la taula del costat tenim al jove autor de les obres que estan exposades per les parets del local; totes estan penjades amb xinxetes; la cosa no dona per a més.
El jove es diu Pablo Picasso. Ell encara no ho sap, però ell i els Quatre Gats seran la clau que obrirà la porta al modernisme i a una època mítica de l'art català.

Picasso des de jove va captivar a Ramon Casas. Aquest és el retrat que li va fer. La seva admiració va ser mútua
La vinculació de Picasso amb els quatre gats va continuar, tal com mostra aquesta imatge de la tapa d'una antiga carta del local que va dibuixar.



A la Ràpita, hi ha un local, La Moderna, on et pots prendre un vinet i traslladar-te a l'època del modernisme, del naixement de la publicitat i del consumisme, observant els cartells i el disseny de marques alimentícies de l'època. En fi, un raconet més amb encant.


NOTA: La inspiració de l'entrada ha estat una visita al MNAC, a l'exposició del Modernisme.

A l'entrada....


L'obra de Ramon Casas, en versió retallada per capricis del destí i exposada de manera permanent al MNAC


El MNAC per dins



I a la sortida...