diumenge, 13 de juliol del 2014

Superlluna



Superlluna de diumenge, 13 de juliol de 2014. 0:40 a.m. La Ràpita.
Vista i captada des del port.


Gràcies pel regal Toni!!!

dissabte, 12 de juliol del 2014

Cinc essencials per a un estiu a la Ràpita, segons Garance.

Si hi ha un lloc on trobar inspiració és a Garance Doré.fr 

A Garance cada estiu parlen del què és essencial. Avui, un recull de cinc coses que no han de faltar en els nostres estius a la Ràpita. 
Per cert!!! Com els agradarien els nostres llangostins a Garance i a Scott el seu company i autor de The Sartorialist.com...


Alguns essencials son:

Una brusa fresqueta...


Una bona pamela...


Les sandàlies


Un bon libre. Un altre dia, entre tots mos haurem de fer recomanacions... 


Unes ulleres de sol. Les vintage per sempre...


I per últim, la vostra platja preferida. A la Ràpita, n'hi ha una per a cada gust i preferència.


dijous, 10 de juliol del 2014

En stand by...

Queden dos dies... i moltes coses per tancar.... així que mos  quedem en stand by fins arribar a la Ràpita...



dimarts, 8 de juliol del 2014

La màgia del sud


Un vídeo fantàstic que recull, la màgia del sud català i part de la nostra terreta...

dilluns, 7 de juliol del 2014

El camiser de Leandra Medine, és la pista

Leandra Medine la creadora de Man Repeller, un blog de moda i estil de vida personalíssim; autora del llibre, amb el mateix nom; és una periodista creativa, intel·ligent i audaç, que ha convertit el seu espai en la bíblia de la blogosfera...
És arriscada, no li importa riure-se'n d'ella mateixa i fa unes reflexions molt fresques sobre la vida que em tenen enganxada. 
Qui ha dit que la intel·ligència i la cultura contemporània han d'estar associades a coses avorrides?

Leandra diu que en qüestió de moda, hi ha dos tipus de dones: les que es vesteixen per agradar els homes i les que es vesteixen per agradar a altres dones. Ella es proclama del segon grup. Si vatros encara no sabeu a quin grup esteu (que ho dubto...), ella us dona algunes pistes...
Però abans d'acabar i em sap greu per Leandra...., m'agradaria afegir que EL MILLOR grup de tots i en el que que ella també pertany, és el de les que només es vesteixen per agradar-se elles mateixes.











diumenge, 6 de juliol del 2014

Ana&Cuca

De tant en tant m'agrada compartir coses que m'agraden (m'agrada repetir m'agrada...no us agrada??). Coses que em semblen diferents i amb sentit.
Avui compartiré l'univers d'Ana&Cuca. De Cuca Riera, una artista que segueixo pel seu bon gust i la seva filosofia per recuperar i treballar amb materials i teixits naturals i antics...

En el web és defineix d'aquesta manera,



Que es ana&cuca?



reciclar, inventar, transformar,

rescatar. Dar otra oportunidad a
muchos trapitos que han dejado de
interesar...
de una calidad infinita, muchos de ellos de la segunda mitad del s.XVIII, de una resistencia increíble, gracias a la mezcla de lino y cáñamo, yposterior, (s:XIX) de algodón, ortiga y demás plantas textiles. Tejidos en telares rurales por los mismos campesinos que unían a mano pieza a pieza para la confección de lienzo. Con ello hacían ropa de uso doméstico. Esta calidad y dureza del tejido permite poder pasar por un proceso de lavado a temperaturas de 90º y así obtener una máxima desinfección. El momento de creación es mágico y emocionante pero no tiene secreto, con telas bonitas salen cosas bonitas.










Si voleu saber més coses de Cuca Riera, aquí teniu el reportatge que li van fer a Muud Magazine i on es va publicar aquesta fotografia.



dissabte, 5 de juliol del 2014

El secret, simplificar i organitzar ...

Un dels secrets de l'edat adulta és viure amb uns bons hàbits que et simplifiquen i t'organitzen la vida quotidiana. I com sempre, abans d'assolir la simplificació i l' organització cognitiva i emocional, hem de començar per la material. 
És un fet, que eliminar objectes innecessaris i mantenir l'harmonia al nostre voltant pot ser la primera declaració d'intencions cap a una millor vida exterior i de retruc, millorar la més important, la interior.
Però aquesta recomanació que sembla fàcil és tot un repte quan entres de ple en la campanya de rebutjar tot allò que darrerament t'ha resultat innecessari.
Rebutjar i llençar coses, requereix una concentració i objectivitat difícils d'aconseguir i que de vegades entren en lluita amb el sentiment de culpabilitat que genera trencar els lligams emocionals,  que tenim amb l'objecte susceptible de ser eliminat de la nostra vida. Fins i tot, als que tenim una certa facilitat per desprendrens de les coses, la situació ens genera una lleugera opressió a la boca de l'estómac. 

Però val la pena...
Quina sensació més agradable quan saps que tot està al seu lloc i que tot el que està és necessari...







Un racó a Londres, Hally's














divendres, 4 de juliol del 2014

On està la nostra ment pre-internet?

Mentre, sona Paolo Nutini...


No podem negar els grans avantatges que ha suposat internet a la nostra vida. Abans, si seguies una sèrie t'havies d'esperar el dia i l'hora que la feien, si volies comunicar-te amb algú ho havies de fer amb la veu, i si ho feies de manera escrita havia de ser via carta o telegrama. El que volia saber de que anava un llibre o bé ho preguntava a algú que l'haguès llegit o havia d'anar a la biblioteca o a la llibreria per llegir la ressenya que hi havia a la tapa...i així no pararia fins a la nit...
Però ara, hem passat a l'altre extrem i preocupa que internet i el món al que ens connecta arribi a ser més interessant que l'aquí i ara, que és en realitat el més important
La cosa s'ha agreujat des dels contractes d'internet amb la telefonia mòbil... El tenir, en tot moment, la xarxa a l'abast, fa que estiguem parlant d'un tema i tinguem la temptació de cercar informació per pensar en el següent.
Fins i tot podríem avaluar el nostre grau d'interès per alguna cosa a partir del temps que ens ha fet oblidar connectar-nos a la xarxa... 
Tant forta és la influència que internet exerceix a la nostra vida que sorprèn el mode mental al que s'arriba després d'una bona estona sense internet. Estem més centrats, connectem millor amb la realitat i segur que gaudim més del que ens envolta. I ho puc ratificar després d'haber estat tot el matí aïllada del mòbil i l'ordinador, netejant i endreçant els armaris de la cuina.
Mentre ho feia, he vist com s'aclarit la meva ment i he pres algunes decisions que tenia pendents respecte a coses de la feina i he pensat que escriuria aquesta entrada.
Però ara, mentre escric, no sabria dir si ha estat per no estar connectada o  bé per netejar i endreçar, accions que si les faig a gust i amb ganes em resulten balsàmiques i relaxants. Sóc així de rara...
Però el cert és que on estiguin aquells pensaments profunds derivats d'una maratoniana tarda de platja amb companyia i sense mòbil, no hi ha frase escrita i compartida pel watssap i/o facebook mil vegades, que els supere....


No trobeu a faltar la vostra ment pre-internet??


El color és la meva obsessió, joia i turment. Claude Monet











 Sol naixent. Impressió, 1872, el quadre de Claude Monet, que va donar el nom a l'impressionisme