A Barcelona, tinc la gran sort de tenir una d'aquelles amigues de sempre i amb les que sempre hi pots comptar. Esta amiga és de ciutat, és a dir de Barcelona de tota la vida (BTV). De tantes i tantes vegades que hem sortit juntes, n'hi ha hagut més d'una, de dos i de tres....en les que anant amb ella, m'he trobat a algú conegut.
Com això a Barcelona, no es massa freqüent, ella sempre fa broma al respecte ... i jo li dic que és perquè soc de poble i la gent de poble mirem a la cara de les persones.
Quan mires la gent a la cara, una de les coses que pot passar és que la reconeguis allà on estigues. Un exemple molt clar el tenim quan anem en metro. Si observem la conducta dels passatjers, vorem que tothom va a la seua i ningú es mira a la cara. Però de tant en tant veus a algú, que et mira i que també mira a la resta. I és llavors, quan sempre penso... segur que també és de poble.
Jo convido a algun sociòleg o afeccionat a la sociologia a estudiar este fenòmen que no pateix la gent de ciutat.
Si ho raonem una mica, vorem que és totalment lògic. Una persona que ha crescut en una gran ciutat, te molt poques garanties d'anar trobant-se gent coneguda pel carrer. En canvi, seria molt estrany que una persona de poble no es trobés cap conegut quan surt de casa.
Este fet provoca altres fenòmens en paral·lel com la socialització, de vegades molt gratificant, i de vegades massa intensa, que tenim al poble...
Bé!! després de demostrar que este blog a més d'estètic, també vol ser analític, tornem als nostres origens i posem una mica d'estil a la nostra mirada de poble....
Font imatges:
http://www.missatlaplaya.com/
In Barcelona, I am lucky to have one of those friends one knows since forever and who I can always count on. This friend was born in Barcelona, that is, she is a lifelong city dweller.
More than once and twice, when we hang out together, I bump into someone I know. As this isn’t really frequent in a city, she always makes jokes about it, to which I answer saying that this is because I come from a village, and townspeople look in the face. When you look in people’s faces, one of the things that could happen is that you recognize them.
Let’s have a look to people’s behaviour in the subway. If we pay attention, we’ll see how everyone’s focused on their stuff, not looking at anyone’s face. But once in a while you see someone that looks at you, and that looks at other people. And here is when I always think... he (she) must be a townperson.
I encourage any sociologist to study this phenomenon. If we think a little bit about it, it’s easy to see it’s quite logic. A person that has been grown up in a big city, has little chances to go bumping into friends in the streets. Instead, it would be strange not to find anyone when you go out in a village. This fact triggers other parallel phenomena like the socialization in a village, often rewarding but often too intense...
Well, after showing that this blog aims to be a little bit analytic besides being aesthetic, let’s get back to our subject and put a bit of style to our town-ish glance...
