dissabte, 10 de gener de 2015

Una història entre Paris i Londres

Hi ha arts que només es poden desenvolupar si hi ha un do innat en qui les desenvolupa. Arts com la pintura, el dibuix, l'arquitectura, l'escriptura, la poesia, el disseny.... no només depenen de la disciplina, de la rigorositat i de la constància. Necessiten alguna cosa més per arribar a ser una obra d'art. Expressió que mai ha estat tan oportuna.
Escric aquestes paraules després de llegir "Mas allà del olvido", l'última obra publicada de Patrick Modiano.
Com a lectora corrent, que tant llegeix una novel·la policíaca, com una d'històrica o una de romàntica i costumbrista, el que sí que he après és que hi ha històries tan ben escrites que et conviden a ser paladejades, de la mateixa manera que ho fem amb una bona xocolata.
Quan la cadència adequada d'unes paraules senzilles sense cap pretensió, t'aboquen a la seva degustació potser sí que es mereixen un premi Nòbel.

La història succeeix entre dos ciutats.

París ...


via

i Londres...






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada