dilluns, 31 d’agost de 2015

Lo que ells ulls no veuen, el cor s'ho estalvia

Quan les coincidències succeeixen, després som lliures, o no, de fer-ne una reflexió. Tot dependrà de l'espai disponible en el propi disc dur que de vegades està massa ple, però que de vegades encara té capacitat per assimilar i analitzar. I en aquest últim moment es troba el meu i crec que vol reflexionar sobre la conveniència o no de viure en la inòpia i no saber aquelles coses que segur que ens portarien cap a la  inquietud i el malestar.
Tot això ve perquè acabo de llegir un article sobre la mort d'Oliver Sacks al País. On es parla, aprofitant la notícia, de l'obra d'aquest científic divulgatiu i que fa referència a una de les seves històries, la d'un home cec, que als 40 anys recupera la visió. El fet de recuperar la visió el transforma perquè s'adona que en el seu món de ceguesa vivia en una espècie de limb imaginari, tebi i ple de seguretat, i a l'obrir els ulls al món  real comença a patir temors que mai havia sentit, com la d'abans de creuar un carrer transitat.
I seguint  amb aquest assumpte de viure en la inòpia, també m'ha agradat la visió de la genial periodista Virginia Galvin sobre la publicació de la llista d'Ashley Madison i de la conveniència o no de saber si la teva parella t'ha estat infidel.
La publicació d'aquesta llista, potencialment ha amargat a uns quants milions d'infidels que potser haurien volgut seguir en l'anonimat i a les seves corresponents milions de parelles. I realment, val la pena remenar per trobar o no veritats que et canviarien la vida? No se. Per mi no cal. M'agrada pensar que aquesta llista no va en mi ni amb ningú dels que m'envolten. M'agrada pensar que tothom a qui veig emparellat, ho està amb la total llibertat i convenciment.
Deia Montaigne que hem de llegir per viure, no per disfrutar com nens ni amb l'ambició dels erudits. Potser també caldria saber només les quatre coses bàsiques per viure i obviar les que de ben segur ens farien patir.
Potser és una visió de la vida massa simplista, 
però lo que els ulls no veuen, el cor s'ho estalvia.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada