diumenge, 20 de setembre de 2015

Un assaig per raons d'edat

Ho se. M'estic passant. No escric tant com abans, però us asseguro que tinc un bon motiu. No vull imposar-me res. Vull fer-ho només quan sigui un plaer o una necessitat real. I ho faig segons la motivació del moment. Tan de bo pogués fer com Michelle de Montaigne, i retirar-me per escriure sobre qualsevol cosa que em fes reflexionar. Amb ell va néixer el gènere literari de l'assaig.
I avui m'han vingut les ganes d'escriure sobre un assumpte. Bé des d'ahir, però fins ara no he trobat el moment. Perquè aquesta és l'altra pedra angular, trobar EL MOMENT. No tots són els moments són bons. 



Ahir al matí llegint la premsa, vaig fer cap a l'article on es parlava de Selina Scott una periodista britànica amb un currículum impecable que ha estat rebutjada per motius d'edat.  Ella que és una dona llesta ha aprofitat aquest fet, i ha fet de la discriminació per raons d'edat la seva causa. I jo m'hi afegeixo - que n'acabo de fer cinquanta i ja començo a percebre que l'experiència no és el que més es valora-, i si no hi ha un pacte no escrit, l'hauria d'haver, sobre que els iguals ens hem d'ajudar
No és coherent que en una professió com la del periodisme i moltes altres, on el bagatge de la vida ha de ser un valor afegit, és valora l'aspecte físic i la joventut per davant de la trajectòria professional i vital. Presumim de ser autèntics i autèntiques, de ser sabedors i sabedores de les grans veritats de la vida, de quines coses són les importants però continuem caient en el parany de sempre i l'estètica acaba superant sempre la capacitat d'anàlisi.
La lectura d'això ens du a pensar que s'ha produït un canvi de valors. Millor dit, una inversió de valors on les qualitats peribles com són l'aspecte físic i la joventut passen per davant de les qualitats psicològiques i cognitives enriquides amb l'experiència i el coneixement. Ara és millor renovar amb persones tractades com simples peces de recanvi, enlloc de renovar amb idees.
Sort que sempre ens quedarà el bon vi i el bon cava que demostren que la maduració dona la màxima qualitat del producte.
I aquí Montaigne no ens pot ajudar perquè tot i que ell escrivia sobre sentiments i sensacions de la humanitat d'aquell segle XVI i que encara són vigents avui dia, llavors no patien discriminació per raons d'edat. En aquella època el seu gran problema era l'esperança de vida...











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada