Mentre el temps ens roba el temps

Com diu Miguel Rios, "Los viejos roqueros nunca mueren". Hi ha coses que sempre es quedaran. En un calaix, o en un prestatge principal. Són totes aquelles coses que amb una persona -només una- que els doni el seu valor, ja tindran sentit.

I amb aquesta analogia em vull autoconvencer que els vells blogs tampoc moriran. Fa temps que el temps se'ns menja el temps i visualitzar imatges d'instagram o pinterest, ens resulta una manera ràpida d'entreteniment voyeurista. En canvi, llegir encara que sigui quatre frases, ens costa una mica més. I així mentre el temps ens roba el temps, hem anat deixant de visitar blogs i altres fonts d'interès. Servidora, la primera i per això em sento una mica traïdora amb el meu propi blog. Sento que de vegades em deixo portar per aquest temps que em roba els minuts i em rendeixo. I és quan llavors publico -mentre faig qualsevol altra cosa- alguna foto des del mòbil, sense un pobre comentari ni contingut. I no vull. No ho puc permetre. Els vells blogs no moriran i jo intentaré lluitar per ells.
I així lluitant contra el temps que em roba el temps, després d'uns dies de festes, compartiré alguns instants del nostre estil de vida a la resta de món que de vegades ens admira, però d'altres no ens entén.

Perquè sentim la nit del Carmen...

Perquè sempre trobem el moment per menjar llagostins...

I coc de mançana...

Perquè mos agrada l'ambientillo dels bous, encara que sigue per fer la canyeta...

Perquè volem els focs a la mar...

Perquè som de xalar...

I perquè volem lo ball...

I perquè sempre estem a punt per donar la volteta per la badia... 

I perquè mos agrada fer fotos dels mils llocs i moments...

I perquè si no sortim a la mar, som de caminar i caminar i mai mos deixem de sorprendre quan la lluna surt a prendre el bany...

I perquè ara ja esperem les properes...

Dies de festes, de calor, de mar de dins i de mar de fora (de Montse Félix)

Dissabte de festes, dia del bou capllaçat. Els de casa dormint. Han anat a córrer el bou. Servidora se'n va a esmorzar al barri amb les amigues. Tot ple de gent i de cotxes. Cada estiu et resulta més difícil aparcar. Però no t'importa, l'esperit festero se t'ha posat dins i tot et sembla bé. 

Arribes i la cafeteria a tope. Et costa vore-les. Sense les progressives cada vegada veus pitjor. Ja t'ho diuen: "Un dia tindràs un disgust. Et trobaràs amb algú i no el saludaràs. Com no t'hi veus...". Quanta raó. Al final de tot les localitzes. Us poseu al dia. Sou amigues de trobar-vos poc, però amb molt en comú. D'aquelles que sense gaires explicacions vos enteneu. A una d'elles Miriam, l'estimes des de sempre. També us uneixen els llaços de la família. A Montse sempre l'has admirat. Des que anaves a l'institut. Fina i elegant des del seus inicis. La més creativa. Només cal escoltar-la per detectar tota la sensibilitat que porta per dins. Amb ella sempre toques el tema. Montse, t'hauries de crear una botiga on-line. El que tu fas és únic. Ella se'n riu. Ja ho sap, però encara no s'hi ha posat. De moment tot el que fa ho va compartint a facebook i a instagram. 

Mentre xarreu, li comentes que al·lucines amb els comentaris que li fa Eugenia Martinez de Irujo, seguidora seua de Instagram. Amb les seues creacions, Montse està resultant una ambaixadora més del nostre poble. Ja és ven cert que de vegades les coses menudes, també resulten rellevants. Tu li demanes que t'envie fotos de coses fresquetes, per a publicar al blog. Et dol de l'ànima que no en pugui fer més difusió. Entre les dos decidiu que han de ser cosetes xules per a estos dies de festes, de calor, de mar de dins i de mar de fora. 

Facebook de Mar de Fora per Montse Félix, aquí.

Instagram Mar_de_fora, aquí.

I per a qui no té facebook ni instagram, el seu tel és:  679 200 495.

Com mos agrada ser del terreno

Som del terreno i mos agrada. Sabem que encara que hagem de marxar fora a estudiar o treballar, sempre tornem. Sabem que sortir a passejar una tarda és una col·lecció d'imatges per compartir. Que si ara fa vent i el cel es rogenc; que si ara la lluna és plena; que si ara se pon lo sol. Cada moment és únic i irrepetible. Els colors i les olors canvien, però sempre et recorden que som d'aquí: del terreno.

Sabem que uns llagostins mos transporten, però també mos ho fa un bon plat de galeres. Passem del rap a l'escrita sense traumes, feliços i convençuts perquè som del terreno.

Som d'aquí baix, però la nostra satisfacció va per dalt en els diagrames de barres. Som de família, d'amics i de sortir al carrer. Mengem arrós de totes les maneres possibles i no mos cansem. Saboregem l'anguila, les ortigues i els xipirons, però també un plat de fessols en arrós. Som llèpols, però mos dosifiquem lo coc de mançana i li peguem més al meló de moro. Perquè això sí, som xulets i presumits. Mos agrada està ben guapos pa festes i pal que fasse falta. Bones festes!

Bona persona

Ja saps que no sempre tens inspiració per escriure, però també saps que si t'hi poses t'arriba. Amb això no et va el sou i molt menys la vida. Este és un dels motius que et legitima. Escrius perquè vols i quan vols. Aquí tens plena potestat.

Avui vols parlar de la gent bona, la que mou la humanitat. De la que tots volem formar-hi part. Tu com la majoria et consideres bona persona. No coneixes a ningú que no s'adjudiqui aquest qualificatiu. Tu com la majoria, coneixes les pròpies intencions, sempre sanes i justificades. Ni a tu ni a ningú se us passa pel cap desconfiar d'elles. Seria un contra sentit amb la vostra persona. 

Més interessant encara és saber que vol dir ser bona persona. De ben segur que aquí trobaries concordances i discordances.
Però hi tornes a donar-li voltes perquè com diu el Nobel Steinbeck, el més important no és la perfecció, ho és la bondat. També Gardner, autor de les intel·ligències múltiples, afirma que "Una mala persona mai serà bon professional". T'ha fet pensar en totes aquelles persones que van més enllà del seu ego per aconseguir un propòsit col·lectiu en la feina i en la vida i que són aquestes les bones persones.
I de la bondat a l'amabilitat. Ser amable se't representa una actitud que implica a l'altre, una conducta clau per a la sociabilitat i antagònica a l'individualisme.
Kupler Ross, un dels teus referents, en aquesta entrevista també hi posa èmfasi en que l'amabilitat reconforta i facilita les relacions en aquest món on els coneixements sumen, però com ell diu l'actitud multiplica. Saps que el que diu Kupler respecte al sentit de la vida és cert. T'omple molt més el ser i estimar que el tenir i consumir. També saps que ara que estas escribint sobre això i acabes de llegir la seua entrevista et resulta fàcil. D'aquí a mitja hora no saps perquè, qualsevol circumstància adversa del teu dia a dia et trastocarà aquestes bones intencions.
Però insisteixes i allargues les ganes de ser bona persona buscant nous racons inspiradors i el trobes. Un article sobre com la bondat modifica el funcionament del cervell. I quin article!. Et donarà uns quants minuts més per a la teva bateria bondadosa. Conté joies que no pots deixar de compartir.

"La bondad és el instinto más fuerte y valioso, el que posibilitaría la propia supervivencia no solo de la humanidad como especie, sino de todos los seres vivos" 

Charles Darwin.

"Ningún acto de bondad, por pequeño que sea, será una pérdida de tiempo"

"Nuestro cerebro está programado para practicar la bondad" 

Jerome Keagan.

I recorda, no baixis de la moto. Perquè ara ja saps que ser bo, no vol dir bobo...

Dies de cine, llums i clavells

Vas i vens. Penses coses i les -des-penses. T'agradaria dir-ho i ho desdiries al moment. T'atreviries i t'empenediries. Quantes coses t'han arribat, però quantes se t'han quedat en llista d'espera; coses confessables, d'altres impensables. 

Sempre necessites fer balanç, d'un trimestre, d'un mes, d'una setmana, d'un dia, d'una nit, d'una tarda, d'un matí, d'un dinar, d'un sopar, d'un moment. Ara d'un final de curs. Lo teu és fer balanç de tot i per tot. Busques enrasar la balança, però no pots. Com quan intentaves fer servir la romana i et ballava entre les mans. 

I de la balança romana a Roma. Res com un viatge per situar-te en el món i donar-te noves perspectives. Com t'ha agradat aquesta ciutat. Fins i tot la brutícia i la calor no t'han semblat tan nocives com et resulten a les teues dos ciutats, la gran perquè hi vius i treballes, la menuda perquè és el teu punt d'origen i arribada des de qualsevol lloc.

T'ha emocionat veure la magnitud de dos grans poders, el de l'imperi romà  i el de l'església. T'has sentit una mica Audrey passejant pels seus carrers; t'has fotografiat en plan divina a la Fontana di Trevi; i t'has posat la imatge com a perfil de watssap. Saps que no ets gens original, però no t'importa.

T'ha agradat menjar a llocs on mengen ells, els romans, com Nona Betta al barri jueu, on recomanes les carxofes a la "giullia", un plat hebreu i romà.

 O com "Er filettaro a Santa Barbara",  on molts romans s'emporten el millor "Filetti di baccala" amb una paperina i se'l mengen pel carrer...

T'has sentit protagonista de "Des de Roma amb amor"i dirigida per Wody Allen mentre sopaves a Dar Poeta al barri de Trastevere.

I de la Roma de cine, al sopar de llums i clavells de fi de curs. Ben contenta perquè ha volat el polp en pataca que et va recomanar fer ta padrina. Perquè has gaudit col·locant llums als arbres i encenent  espelmes. Perquè t'has sentit feliç en veure els clavells de ton pare per les taules. I més feliç encara amb els companys de feina, que en aquest moment també han sigut els teus companys de vida.