dissabte, 12 de novembre de 2016

El món d'Hildegard

Llegeixes només al matí amb la ment desperta i renovada. Vas cap al món de la responsabilitat  i les circumstàncies adverses. Mentre llegeixes allargues el teu moment. Un temps breu i únic que per ser limitat t'aporta la màxima concentració. Quant t'apropes a la parada final, penses quina llàstima. Ara seguiria i seguiria fins al les últimes paraules de la història. La que ara llegeixes, la d'Hildegard Von Bingen, una sabia, una música, una pintora, una filòsofa, una metge, una visionària, una dona al cap a la fi.


El món d'Hildegard t'absorbeix. No saps si per l'olor de berbena, l'aroma que tan us agrada a les dos. L'aroma de Santa Maria Novella.




O per la Toscana, aquell lloc on ella vivia i on a tu t'agradaria viure. O per la necessitat d'amagar el que sentia i pensava per no incomodar i no provocar al món masclista que l'envoltava al segle XII.



Voldries visitar Lucca on Samuel Beyhe s'instal·la per investigar la vida d'aquesta dona tan poderosa, il·luminada i mística d'aquella època.


T'agradaria anar de Lucca a Florència i veure el paisatge. I menjar pizza amb oli picant i comprar-te un Luminor a la botiga Officine Panerai, ara dissenyada per l'arquitecta Patricia Urquiola.




I de Florència te n'aniries amb Bebel, el tio de Samuel cap a Nova York a tornar a veure a Adele, l'estimada de Klimt.



T'agradaria seguir llegint, però arribes a Sant Martí. I passes del món d'Hildegard al teu món real. I t'has d'esperar fins a demà  per veure com continua, 
La dona de les nou llunes, una història de Carmen Torres Ripa.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada