Sobre el bon gust

Hi ha una frase en Mitja vida de Care Santos que diu que escriure és una qüestió de bon gust. Si és així també ho seria cuinar, llegir o qualsevol altra acció. 

Sempre  he tingut el dubte de si el bon gust es genètic, com qui té els ulls de color verd, o medeix més de metre i mig; o pel contrari si t'apliques es pot adquirir com qualsevol títol o diploma. 

Tampoc sabria dir què significa bon gust. Perquè és bo i no dolent i qui ho decideix.

L'única certesa que tinc és el que per a mi és bonic. Per mi ho és allò que te harmonia i equilibri. Que no em molesta als ulls. 

Potser aquí està el secret, l'harmonia i equilibri son percepcions subjectives. I lo subjectiu és intangible, però fàcil de condicionar. 

I d'això en saben i molt els que dicten el gust de tot, del vestir, del decorar, de la estètica de les coses i de les persones en general.

Crec que el bon gust és allò que tothom es pensa que te, com el bon criteri i sentit comú. 

Potser haurien de convertir el bon gust en patrimoni de la humanitat. 

El bon gust no te data de caducitat i elles que són  de les que en saben, així ho demostren.

Jaquie...

Carolina...

I Inés...

Imatges via