dissabte, 31 de març de 2018

La farinosa de brossat




Mentre sona Happier , escric des del meu sofà rapitenc. De reüll veig la mar. Esta tarda mogudeta pel ponent de Pasqua. A la tauleta, un tros de farinosa de brossat sobre la que Proust divagaria, i que jo no tardaré en menjar-me amb golosia. 
Però mentre la blancor del brossat em tenta, intentaré escriure este post al que li he  donat un toc d'exotisme dialèctic amb lo de farinosa i lo de brossat. Paraules tant poc conegudes que fins i tot poden semblar sofisticades no gaire lluny d'aquí. 
Quedarien de fàbula com a nom d'una pastisseria healthy al carrer Enric Granados. 
 També podrien ser el nom d'un nou blog. On només escriuria de la nostra cuina i de les nostres receptes. 
Mira! M'estan agafant ganes de patentar-lo.
Però de moment, m'ho apunto a la llista de bones idees i torno de nou al que m'ocupa: primer acabar d'escriure este post i després menjar-me la farinosa.

El post d'avui és un post que no és post. Vull dir que no estava previst ser escrit. Tot ha començat amb  el tros de farinosa, la llista de spotify i una visita retrospectiva a alguns posts del passat. Mai ho faig. Sempre que he intentat llegir coses escrites fa temps, he sigut massa crítica. Avui en canvi ho he fet amb carinyo. I enlloc de veure errades, he vist feina, il·lusió i fins i tot algunes bones ocurrències. I mira. M'he activat i aquí estic. Consultant la nota que tinc a Google Keep de "Coses per publicar al blog". En aquesta nota vaig posant coses que visc, o veig, o em diuen, o llegeixo i que m'agradaria compartir. Perquè jo ja se que este blog no només és meu. També és vostre. I és per a qui el llegeix a qui li dedico estos ratets d'entreteniment.

Lo primer, un lloc xulo, de cuina japonesa i peruana. Molt ben ambientat, Robata. Un d'aquells llocs per convidar la costella; l'encanteri està assegurat; i la ventresca de toro s'ha de demanar.



Després d'un lloc per menjar, un llibre, millor dit un conte, o dos, o tres, de Lucia Berlín. Una escriptora diferent. Llegiu "Manual de dones de fer feines". Us asseguro que després us mirareu la vostra d'una altra manera. 


Després d'un conte o dos, una pel·lícula o dos. La primera "La forma del agua", un somni de pel·lícula o la pel·lícula d'un somni. La història d'un amor molt gran i molt diferent. A l'alçada de les de Mccullers.


L'altra pel·lícula, te la subtilesa del cine francès. Desperta emocions a qui és de mar i torna a casa els pares i veu com els anys passen i com el temps canvia coses. Però sap que el fons sempre és el mateix, de vegades insegur, de vegades protector. 


I després del cine francès, la moda francesa. Potser fa temps quan tenia l'època minimalista, l'hauria trobat cursi. Massa vestidets i massa floretes. Però ara em tira. Si veig una marca francesa, entro i tafanejo. Avui en comparteixo tres. I ho faig en versió bruseta.

Una, Des petits hauts.



Dos, Balzac


I tres, Graceandmila



Que tingueu Bona Pasqua i bones farinoses!!












2 comentaris:

  1. Des del meu sofà , després de fer una passejada per la vora del mar ventòs i sense la temptació de tenir una farinosa a al davant llegeixo el teu post que tu dius que no ho és. Com sempre deixes anar els teus sentiments i ens poses en contacte amb temes d’oci i gastronomia actuals o tradicionals. Ara bé, a mi em faria més temptació una farinosa de cabell d’angel que de brossat. Seguirem en contacte...

    ResponElimina
  2. M'ha agradat el teu repost i la teua reivindicació de la farinosa de cabell d'àngel. Els clàssics sempre són un valor segur.

    ResponElimina