Com Marguerite Duras a La vida material, jo també intento escriure sobre el que penso, alguns dies, d'algunes coses. I és que quan s'escriu d'alguna cosa en un moment concret sense pròleg ni continuació és com si l'escriure no fos escriure, sinó pensament.
Potser escriuré sobre el club de lectura on cada tercer dimecres descobreixo que per a algunes dones la vida difícil les ha tornat eternes. Dones que navegant contracorrent han escrit les seues històries per deixar constància de que hi ha moltes maneres de viure, de veure la vida i de ser dona. Carson Mccullers, Charlotte Perkins, Lucia Berlin, Vivian Gornick, Virginia Woolf i les que vindran.
En aquestes trobades ens adonem que la vida còmoda ens anestesia i frena algunes de les nostres "tats", com la creativitat, la impulsivitat, la humilitat i la lleialtat a ser més autònomes, més potents i sobretot, ser més dones. I com diu Alma Reza, la conductora d'aquestes lectures. Una dona de vegades ens porta a una altra dona. I així entre lectura i lectura en coneixem d'altres com Vivien Mayer una mainadera jueva que treballava i vivia per la seua passió, la fotografia.
Potser escriuré sobre un nou lloc, Punta Anguila. Cuina i decoració de fusió. Us recomano la coca de vidre d'anguila lacada i maionesa de miso i les gyozas de calçots i porc a la brasa. I per veure més plats i més del local, aneu al seu ig.
Potser escriuré sobre sèries o millor dit "la sèrie". Se que és tard, però vull deixar constància que m'he tornat una incondicional de Daenerys Targarian, si he de defensar el regnat d'algú. Serà el d'ella.
Potser escriuré sobre cremes casolanes. I d'una exfoliant amb eficàcia garantida. Feta amb el suc de mitja llimona, una cullerada d'oli de llinosa i una de sal grossa. Deu minuts i tindreu la pell més lluminosa.
Potser escriure sobre que ha arribat el moment de tornar al camal ample després d'anys de pitillo. M'agrada com els porta la de la imatge.
Benvinguda de nou, la subtilesa.
