Comences escrivint amb el títol XXXX. Perquè no saps cap a on s'adreçarà aquest text. L´únic que saps és que necessites fer una immersió escriptora. Vols fugir de les coses que et disconforten i que no pots canviar. Quan en ve una l'encaixes, quan ne són massa et desborden.
Portes una setmana difícil, el teu blue monday ha pujat de nivell fins a blue week. Sort que ja s'acaba i aquesta setmana aniràs al poble.
Divendres moriràs per un sopar de galeres fregides amb oli de casa.
T'emportaràs roba de córrer per fer-ho a la vora de la platja.
Aniràs amb ta mare a esmorzar, al mercadillo; a voltar-la.
Escoltaràs a ton pare queixar-se dient que no es troba bé; el faràs riure i veuràs que de moment no és greu.
Veuràs a tons nebots que es fan grans només de mirar-los i són experts en regalar banys d'amor innocent.
Te'n tornaràs diumenge amb el cotxe ple de taronges, de peix i de verdures i amb la ment plena de ganes d'emprendre la setmana.
Però mentre encara no és divendres, escrius per revertir la setmana. Diumenge vas anar a veure "La favorita", deu nominacions per als oscars, 5 nominacions als glogus d'or. Com sempre els premis no et garanteixen res. O t'agrada o no. Tot i que a Rachel Weisz, Olívia Colman i Emma Stone les vas trobar fantàstiques, la pel·lícula et va sembla "rara". Però tu no n'entens.
En canvi Roma, et va encantar. Et va endinsar en el món d'aquella família, abandonada per la figura paterna i reforçada amb la relació de tots ells amb la mainadera. Com sempre, les relacions de vellut són les que marquen.
I anant a arreglar el teu estimat mac, que al final només estava bloquejat, vas anar de rebaixes. Vas anar a provar-te'l. Un abric de quadres que tenies clixat. I no saps perquè no te'l vas quedar. Crec que va ser culpa de la blue week. Si arriba a ser un altre dia te'l quedes. T'agrada l'estil que donen estos abrics. Sobretot quan sembla que te l'has trobat a l'armari heretat d'algú de mida més gran que tu.
I continues intentant revertir la setmana. Avui soparàs carxofes. No hi ha cap sabor que les superi.
Aquestes fregidetes et pujaran l'ànim.
Però mentre no vas cap a la cuina, t'animes a revisar quines són les bones noves de les marquetes francesetes o no que tan t'agraden. I fas una llista virtual de tantes. Que després no et compres i de ben segur que canvies.
La primera, la camisa de Copcopine. Per anar ampleta i còmoda.
La segona, un vestit de Maria Gallart -que no és francesa- per si vas de festa o no.
Un mocador de Soeur per al coll en plan tant se t'endona i que encara et podràs posar amb el teu abric blau marí.
I de l'abric fas un salt al vuit i afegeixes a la llista estes sandàlies.
I quan ja quasi tens revertida la setmana te'n recordes del dinar de reis a Fismuler, una moixarra marinada increïble i un pastís de formatge que et va deixar muda.
I per assegurar-te una reversió completa, decideixes comprar-te el llibre sobre l'optimisme de Hans Rosling, Faktfullness.
I ara sí que et quedar clar quin títol posaràs al post.
