Un gest

De vegades un gest et fa canviar el xip. Vas, compres quatre plantes amb flors de colors. Les col·loques en un raconet estratègic i comença el canvi. Afegeixes unes llumetes, encens unes espelmes i transformes una tarda. Llavors et venen ganes de tenir-ho tot ben col·locat; de perfumar la casa, i de preparar-te una infusió de les que t'aporten calma. Et poses roba còmoda però que t'agrada i amb la que et sents guapa. Llavors agafes l'ordinador i de nou et venen ganes d'escriure.

via

I quan estas tan a gust et ve de tot a la ment. Per desgràcia ve tot de cop i se t'encalla. Però vas estirant d'un fil, a partir d'un moment, com el d'ahir al matí. Vas anar a la classe de bodyfitness i et vas trobar amb gent de l'edat de la teua filla. Algú hi havia de la teua, però pocs. I aquest gest, el d'atrevir-te a fer la classe, et va transformar el matí. Vas sortir amb ganes de preparar un bon dinar. Que a casa vostra, es tradueix amb un bon arrós. Però abans una visita a l'exposició de Velazquez a Caixafórum -perquè a la de Touluse Lautrec hi havia massa cua-, i després un vermut a la bodega Amposta. Que no són ni ampostins ni de la terra. Se'n diu així pel carrer. Però mira a dos rapitencs que viuen a Barcelona, ens va tirar. I vet a quí, serà la propera parada per un sopar d'anics. De moment tastem un vermut i la moixama amb ametlles. 

I d'un gest a un altre gest, d'un altre dia, després del club de lectura. On va venir una de les editores de l'Altra editorial. Vam parlar de Lucia, la Berlin. La del Manual de dones de fer feines. Que no és cap manual, ni és per a dones de fer feines. Si no que es basa amb la feinada que dona una vida nómada, diferent, anàrquica i lliure com la de l'autora. Si no, llegiu el pròleg d'"Un vespre al paradís" escrit pel seu fill.

I la sessió va ser brutal com diu el cuiner que veig a tevetres cada tarda. Les aportacions increïbles. Gent que gaudeix de la lectura i n'entèn. Qui sap si Lucia enlloc de ser dona, hagués sigut home. Potser no hauria tingut la necessitat d'escriure. Ni hauria hagut de resoldre l'eqüació entre fer de mare i tenir una vida bohèmia. Ni natros interès per llegir-lo. I d'aquesta sessió, un detall de l'editora. Una foto de Lucia i una frase. Una de les que havia subratllat durant la lectura. Un altre gest que tot ho canvia.

Un altre gest. Divendres, després de sortir de la feina. Decideixes passar pel mercat. Peix, marisc i verdures ecològiques. Mentre compres planifiques menús i amb la nevera plena t'inspires. Et llences al batxcooking, brou de verdures per aquí, bol d'arrós i quinoa per allà.

Mentrestant, sona Wando. Lo brasiler sempre t'anima.
De nou un gest que tot ho canvia.

via