Els flamencs i tu

Des d'una habitació de Colliure a uns dos cents metres d'on va viure els seus últims mesos Machado vas començar a escriure esta entrada. D'això ja fa uns quants dies i avui t'has proposat acabar-la. Machado no va anar-hi per turisme, però segur que va triar aquesta ciutat per bonica al igual que Matisse o Picasso on també s'hi van estar una temporada.
Un moment, les tardes amb vistes des de La Voile.

Els tovallons de paper que vas comprar durant el viatge, els de ratlles a Les Toiles du soleil guanyen a tots els altres.

I des de Colliure a Leucate on vas descobrir que t'agraden les ostres crues després de tants desenganys als ostrons de casa.

I de tornada un dinar entre roba de cotó, fusta i fibres naturals a Sesnegres. Com sempre les coses senzilles són les que més t'agraden.

I abans i després de Colliure, la Ràpita. I los sopars al xiringuito, amb roba ampla i sandàlies planes i la salabró de mar i de sardines torrades.

I aquell pseudoautisme que de vegades t'acompanya i que fa que t'encantes mirant la piscina buida, sense gent i callada. Les segones millors vistes des de casa. 

Les primeres vistes les del matí, esmorzant i el mar de fons que t'acompanya.

I les nits de terrassa, de llumetes, de llet d'avena o de gintònics. Cadascuna amb els seus matisos i subtileses.

I els flamencs que et recorden que el teu paradís és únic i per això ells i tu sempre torneu al delta.