Vas de videoconferència en videoconferència sense saber quan has après a fer servir skipe, meet, zoom, jitsy o hangouts, però aquí estàs.
Escoltant el que diuen els altres.
Mentre tu vas pensant que també vols parlar, però no pots.
T'has d'esperar.
I t'adones que allò que volies dir ja no és important.
I ho deixes passar.
Et passa una, dos i més vegades.
Llavors aprens que allò que volies dir no era tan interessant, simplement era una necessitat.
De manifestar-te, de mostrar-te, d'interessar-te per tu i pels altres.
Gràcies al confinament estàs aprenent a esperar i escoltar.
I pensar si allò que volies dir era tan necessari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada