Hi ha una frase en Mitja vida de Care Santos que diu que escriure és una qüestió de bon gust. Si és així també ho seria cuinar, llegir o qualsevol altra acció.
Sempre he tingut el dubte de si el bon gust es genètic, com qui té els ulls de color verd, o medeix més de metre i mig; o pel contrari si t'apliques es pot adquirir com qualsevol títol o diploma.
Tampoc sabria dir què significa bon gust. Perquè és bo i no dolent i qui ho decideix.
L'única certesa que tinc és el que per a mi és bonic. Per mi ho és allò que te harmonia i equilibri. Que no em molesta als ulls.
Potser aquí està el secret, l'harmonia i equilibri son percepcions subjectives. I lo subjectiu és intangible, però fàcil de condicionar.
I d'això en saben i molt els que dicten el gust de tot, del vestir, del decorar, de la estètica de les coses i de les persones en general.
Crec que el bon gust és allò que tothom es pensa que te, com el bon criteri i sentit comú.
Potser haurien de convertir el bon gust en patrimoni de la humanitat.
El bon gust no te data de caducitat i elles que són de les que en saben, així ho demostren.
Jaquie...
Carolina...
.jpg)
I Inés...
Imatges via
