dilluns, 17 de juny del 2013

Lo Varadero i moments de la nostra vida...

Tot i que este blog va nàixer producte de la casualitat, una tarda de relax i sense premeditació ni intenció coneguda. Poc a poc i de manera natural, està trobant el seu sentit. Així, s'ha anat configurant en un espai on es mostren, entre altres coses, llocs singulars del nostre poble.
Avui, per exemple, voldria parlar del Varadero, un restaurant que per a qualsevol rapitenc de tota la vida (RTV) i gent dels pobles del voltant, no necessita presentació. 
És un lloc que a banda d'estar situat en un entorn privilegiat, és especial per a molts de natros perquè allí hem celebrat alguns dels nostres millors moments.
És d'aquells llocs rapitencs que sempre recomano i que sempre està a l'alçada de les circumstàncies. Això no és casualitat. Les persones que estan al capdavant, Àngels i Ramón, ho saben. Ells sempre estan pels menjadors o per la cuina pendents de tot el que es cou "mai més ben dit" en el seu local. Em consta que Ramón és fidel als productes de la llotja rapitenca i té molt clar que la qualitat és la millor garantia. Una cosa més al seu favor i molt difícil de mantenir avui dia, és l'equip humà i de qualitat que els acompanya des de sempre.

Àngels i Ramón!! Felicitats als dos per lluitar i mantenir el Varadero a les nostres vides!!!

Ells,

Los xipironets a l'ametlla


L'arròs negre,

La terrasseta,

Les vistes,



Per saber-ne més: http://www.varaderolarapita.com/

Although this blog was the product of chance, a relaxing afternoon without premeditation or intention known. Slowly and naturally, is finding its way. Thus, it has taken shape in a space which shows, among other things, unique places of our people.
Today, for example, I would speak about Varadero, a  lifelong restaurant.
It is a place that in addition to being located in a privileged environment, is special for many of us because there we celebrated some of our best moments.
Is one of those places I always recommend and always lived up to the occasion. This is no coincidence. People who are at the forefront, Angels and Ramon are faithful to our market products . They Know that the quality is the best guarantee. Something more going for it and very difficult to maintain today, is their quality team.

Angels and Ramon! Congratulations to keep the Varadero in our lives!

diumenge, 16 de juny del 2013

Diumenge de juny, migdiada a la fresqueta marinera...

Diumenge 16 de juny, Barcelona, hora de migdiada, calor ..... venen ganes de relax a la fresqueta marinera...
Ni el millor dels aires condicionats pot substituir-la....



Foto: Jordi Canosa i estilisme Daniela Cabestany (via: blog)



Sunday June 16, Barcelona, nap time, heat .....  I just want to relax in the chilly seaside ... .Air conditioner can't replace it ....

dissabte, 15 de juny del 2013

Ell, l'home rapitenc

Durant la seua curta vida, en este espai de la blogosfera, no s'ha parat de parlar de les meravelles i singularitats de la DR. Ara ha arribat el moment de parlar d'ell, l'HOME RAPITENC.
Això no ha estat perquè sí. L'HR és tan, tan, especial que és molt complicat trobar paraules per definir-lo. Tant és així que pot arribar a despertar passions d'índole molt diversa !?!?

Hauríem de començar dient que és tan versàtil que hem d'analitzar-lo des de diferents vessants:

  • Com a fill, és únic, ja se sap que de mare només n'hi ha una i ell mai no ho oblida....
  • Com amic. és el millor: si cal fer companyia a un amic, sempre s'apunta a la primera de canvi.
  • Com a pare, sempre vol el millor per als seus fills i si cal moure cel i terra per ajudar-los, HO FA!!.
  • I com a parella, tot i que per fora sembla de roca viva, i cal treure moltes capes per trobar la seua essència, és tendre i és el que més estima.

Bé, no cal dir que l'home rapitenc també te estil i que tot i que treballa de sol a sol, a la mar o a la terra ferma, sap ser elegant si la ocasió ho requereix.

NOTA: Com hi ha molts rapitencs que podrien posar la seua imatge i no me'n voldria deixar cap, n'he escollit un de neutral....espero que us agrade....



divendres, 14 de juny del 2013

La DR, i el color blanc.

La DR fa meravelles amb el blanc i una nota de color

                                                             
             


dilluns, 10 de juny del 2013

Una activista del bon gust rapitenca

No se sap ben bé per quina raó, hi ha persones que de manera natural son activistes del bon gust. Este és el cas de Montse, una rapitenca que des de sempre i amb una gran discreció, ha tingut un estil especial i difícil d'imitar.
Com en este blog volem remarcar el bon gust i el saber fer de la dona rapitenca. Aquí mostrem una mica de la seua creativitat.

La veritat és que tot el que fa i l'entorn on ho crea parlen per si sols del seu bon gust .Ella a més, te un blog on ha anat mostrant algunes de le seues creacions: La mar de fora artesana.

Montse! Des d'aquí t'animem a que mai deixis de ser creativa!!!


Si voleu anar directament: http://lamardefora.blogspot.com.es

dijous, 6 de juny del 2013

La DR i l'estil tant me fa

La dona rapitenca (DR) de vegades només vol anar fresca, natural i còmoda .


Estes propostes son de Plumo, però de ben segur que en trobem de similars a les botigues de La Ràpita. 

dimecres, 5 de juny del 2013

El poder d'una cosa senzilla

Poques coses tant senzilles, tenen tant de poder : pot aixecar l'ànim, pot canviar el significat d'una peça de roba o simplement et pot fer sentir especial......








dilluns, 3 de juny del 2013

La nostra, no és una terra d'oportunitats

Dimecres de la setmana passada, estava esmorzant quan vaig sentir la notícia de la declaració de les terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera. Arran d'aquesta notícia vaig sentir un orgull patriòtic que segur que tots els ebrencs que esteu llegint estes paraules, enteneu. 
Des d'aquell moment, he llegit totes les notícies relacionades i que m'han arribat a les mans .El que més m'ha cridat l'atenció és que en algunes es fa ressò d'un suposat problema d'autoestima que tenim per aquestes terres i que este reconeixement era necessari.
Fins aquí tot molt idíl·lic, però si fem una doble lectura de tot això podem pensar que en el nostre cas no és un problema d'autoestima, no senyors, no, el que passa és que aquí no ho hem tingut mai fàcil. La nostra, no ha sigut mai una terra d'oportunitats.
Només cal tenir en compte que fins l'any 2010, la Generalitat no fa l'encàrrec de tirar endavant la proposta quan ja fa 35 anys que el Parc natural del Montseny està reconegut pel Programa l'home i la biosfera (MAB) de la UNESCO. 
No sembla increïble que tenint un territori únic que amb només 30 kilòmetres presenta una biodiversitat marina i terrestre única en el món no s'hagi tingut en compte abans?
Potser.., sense mala intenció i sense adonar-se'n.., el Govern Central català, al llarg del temps i al marge d'ideologies polítiques, només ha tingut la mirada cap al Nord?



Este va ser un vídeo promocional de la proposta de les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera:

Font: Youtube