diumenge, 10 d’agost del 2014

Matar la ceba, un concepte mediterrani

Hi ha coses quotidianes del dia a dia o que en un passat no massa llunyà veiem fer a casa, que sense adonar-nos conformen l'esperit i l'essència d'una cultura com és la mediterrània i de la que natros formem part.
Faig aquesta reflexió perquè estic veient que ens visiten des de països diferents (per cert, per una errada informàtica meva, m'he carregat la bola del món tan boniqueta, que registrava els llocs des d'on ens veuen i ja havíem arribat a 69 països, l'última vegada que la vaig consultar. Quasi ploro del disgust..). De fet, el país que més ens visita és EEUU i crec he descobert el motiu. L'essència i esperit mediterrani de tot el que compartim crec que és el culpable. Imagino que tot lo mediterrani pot resultar exòtic per a qui ho té lluny.
Ahir fent una amanida d'estiu, vaig matar la ceba, amb sal, aigua i la vaig deixar al sol uns minuts, perquè així ho he vist fer a casa. Al veure la imatge vaig fer una fotografia com a exemple d'aquestes coses quotidianes que conformen el nostre estil de vida.

I vatros, com mateu la ceba??


Per cert, l'amanida queda molt bona i resultona. Per si la voleu fer, porta pataca bullida tallada, salmó, escarola i caviar d'esturió per decorar. 


I si voleu conèixer les mil propietats de la ceba, podeu llegir aquest article d'Ets el que menges





dissabte, 9 d’agost del 2014

divendres, 8 d’agost del 2014

La casa de Sol

De tant en tant, trobes algun tresor per compartir. Avui, m'ha enamorat aquesta casa plena de color. És la casa de Sol Rueda amb l'estilisme de Wilma Custers. L'he vist publicada a Muud Magazine i a Features & More.

No trobeu que crida ESTIU!?















dijous, 7 d’agost del 2014

Anna Vizcarro i la seva marca Mono, entre París i la Ràpita

Amb els anys, cada vegada més, admiro i valoro a la gent emprenedora i lluitadora, que creu en els seus projectes, i els tira endavant, tot i les dificultats del moment actual. De vegades aquests esforços són recompensats amb projectes amb cara i ulls com el de la dissenyadora rapitenca Anna Vizcarro amb Mono, una marca de roba, feta artesanalment a la Ràpita i que es ven arreu del món des de la millor plataforma de la moda: Paris. 
El valor afegit d'aquesta marca a més dels seus dissenys, és la total manufactura rapitenca i la seva aportació a l'economia local. Ara més que mai, hem de fer poble.
La roba de Mono és la que agrada a qui vol vestir atemporal , a banda de tendències; i està adreçada  a adolescents entre 10 i 16 anys que des de menudes ja volen marcar la diferència. 
Aquestes són algunes propostes per a la temporada SS14, inspirada en Edie Sedgwick, la musa de Warhol.
Per cert!! Hem d'animar a Anna que amplii el tallatge i així ens podrem posar les seves peces. Són perfectes.






http://www.mono.cat

I aquestes algunes propostes de FW15, un homentatge a Suzy Bishop, la heroina de Moonrise Kingdom.








Si voleu saber més coses sobre Mono podeu llegir aquesta entrevista que es va publlicar a la revista especializada , It Fashion

dimecres, 6 d’agost del 2014

Migdiada

Quan no comparteixo coses, sento aquest espai de manera diferent. El veig com un arxiu de reculls de petites peces que encaixades plasmen una idea o ho intenten. I mentrestant gaudeixo del procés. De vegades són idees interessants, d'altres útils i d'altres inútils però estètiques... 

Avui, una idea intimista d'aquelles que costa compartir. Reflexions a l'hora de la migdiada.


Mentre escoltes a Diana Krall...



Vius una història diferent amb un bon llibre com Jo confesso de Jaume Cabre....




I sense saber com, passes a la meditació amb la mirada fixa al mateix paisatge...




Fins que se't tanquen els ulls i somnies que viatges en el temps i fas una nova amiga...





via

I cada dia, fas un viatge diferent...

dimarts, 5 d’agost del 2014

No és Formentera. És lo pati més fotogènic de la Ràpita, a La Pensió

Mireu quin raconet. Un lloc fresc, agradable i amb molt d'encant. M'encanta l'interiorisme ( de Maria José Pellicer - Doblespai), no té res que envejar als raconets que hi ha per Eivissa i Formentera. Un d'aquells llocs per desconnectar, gaudir de menjar informal i fer la xerradeta .

Lo pati de dia...



Lo pati de nit...





La seua pàgina de fb: La Pensió


diumenge, 3 d’agost del 2014

No us agrada la gent natural?

No us agrada la gent natural? La que sap que la vida comença i acaba i entre mig va deixant petjades al nostre cos i a la nostra pell? 
No us agrada la gent que sap fer-se gran amb dignitat i sense patir pel que la resta pugui pensar.?
No us agrada la gent que sap trobar el seu estil, a banda de tendències i a partir de bàsics, qualitat i comoditat?
I poso d'exemple a una dona (que n'hi ha moltes més...) que pot i té a l'abast milions de mil·lílitres cúbics de botox, àcid hialurònic, bisturis i mans voluntàries al seu abast. I aquí està madura i preciosa.
Ole tu Carolina!! I ole vatros!! dones llestes que heu entès l'essència de viure.








dissabte, 2 d’agost del 2014

Coses de l'estiu

Cada estiu carreguem de roba les maletes o omplim de roba l'armari, i al final només ens posem lo que resulta més fresc i més còmode. I cada estiu, la mateixa reflexió. No em compraré res que no em vingui de gust posar-me una nit d'estiu ben calorosa i humida com la d'ahir. Una nit d'aquelles que t'arrissen el cabell malgrat una superplanxa de capçalera. En el meu cas, us puc assegurar que a Barcelona duc el cabell llis per treballar i ni l'escalfor de l'aula plena de personetes i personotes (tinc alumnes adults...) me l'arrisssa, però quan els meus peus xafen la Ràpita, el meu cabell es revoluciona de tal manera que el Lleó de la Metro no té res a fer al meu costat. Les que teniu el cabell arrissat m'entendreu més que ningú... 
Avui, escric aquestes paraules per anar rellegint-les l'any que ve, abans de carregar la maleta amb pantalons, jaquetes i camises de màniga llarga per si de cas arriba alguna nit fresqueta, o un canvi climàtic de cop converteix els nostres estius amb pirenaics.


Veieu. Ella em dona la raó.









divendres, 1 d’agost del 2014

El millor sushi de la història: a Can Batiste a la Ràpita.

Abans de començar voldria aclarir per a quí no ho sap o té un concepte equivocat d'aquest blog, és que des d'aquí escric amb el cor, sense cap ànim de lucre i tot allò que comparteixo., és perquè m'agrada o em sembla interessant per compartir. I gràcies a això em sento totalment lliure d'escriure sobre el que em motiva i quan em motiva. No hi ha més secrets.
Avui, amb el paladar encara impregnat dels sabors del sushi que hem menjat a Can Batiste, escric aquestes paraules. No m'hagués imaginat mai que el millor sushi de la nostra història com a foodies d'anar per casa..., del menjar japonès, l'hagués degustat al meu poble. 
Sense pretendre ser uns esnobs, el meu home i jo, des de fa uns anys ens hem anat introduint en el món de la cuina japonesa. A Barcelona, tenim la sort de poder gaudir de molt bons restaurants japonesos, com el Shunka, Ken, Nagashita, Yashima i altres de cuina japonesa-brasilera com el Kibuka i alguns més... Tant és així, que periodicament necessitem repetir i menjar sushi amb totes les diferents opcions: makis, nigiris i sashimis. 
L'altre dia la meua cosina Jusi, em va comentar que si volíem provar menjar japonès a la Ràpita, a Can Batiste et preparaven una degustació, però abans ho havies de reservar. I així ho vaig fer. Ara , després d'haver dinat i provar la degustació, no m'he pogut estar de compartir-ho. Tant és així que també ho compartiré amb altres blogs de cuina que segueixo com el dels Meus restaurants de Ricard Sempere i el de Olleta de verdures, del vinarossenc, Josep Angel Guimerà. Ja se sap que si veiem coses nostres publicades per gent de fora ens fa molta més il·lusió.
Ay!!! I un altre valor afegit de Can Batiste i que no em vull deixar de comentar, és que el porten dos germans. Una segona generació de gent jove, que es preocupa i s'esforça per innovar i millorar la cuina rapitenca a partir dels productes que els ofereix el territori i aquí tots ens hauríem de treure el barret (aquest no és un camí fàcil...).

Els detalls...



La degustació al complet...


Degustació de nigiris: de llagostins, salmó, pop, escarmà, llobarro i tonyina de Ballfegó .


Degustació de tartars (espectaculares!!) de tonyina, salmó i llobarro


Degustació de maki: de salmó, tonyina i llobarro.


Degustació de sashimi. De vièira, de salmó, de llobarro, de pop i de tallam (amb una textura soprenent..).
Aquí vull afegir que a Can Batiste m'he reconciliat amb el sashimi. És el millor que he provat. Sense dubte...



P.D.: Aquesta entrada em fa molt feliç. No hi ha res que em satisfagui més que compartir coses que valen la pena a la Ràpita.