Cada estiu carreguem de roba les maletes o omplim de roba l'armari, i al final només ens posem lo que resulta més fresc i més còmode. I cada estiu, la mateixa reflexió. No em compraré res que no em vingui de gust posar-me una nit d'estiu ben calorosa i humida com la d'ahir. Una nit d'aquelles que t'arrissen el cabell malgrat una superplanxa de capçalera. En el meu cas, us puc assegurar que a Barcelona duc el cabell llis per treballar i ni l'escalfor de l'aula plena de personetes i personotes (tinc alumnes adults...) me l'arrisssa, però quan els meus peus xafen la Ràpita, el meu cabell es revoluciona de tal manera que el Lleó de la Metro no té res a fer al meu costat. Les que teniu el cabell arrissat m'entendreu més que ningú...
Avui, escric aquestes paraules per anar rellegint-les l'any que ve, abans de carregar la maleta amb pantalons, jaquetes i camises de màniga llarga per si de cas arriba alguna nit fresqueta, o un canvi climàtic de cop converteix els nostres estius amb pirenaics.
Veieu. Ella em dona la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada