dimecres, 20 d’agost del 2014
dimarts, 19 d’agost del 2014
dilluns, 18 d’agost del 2014
Pop up "Lo Balconet"
Ara els espais temporals s'anomenen pop up. Lo Balconet n'és un... i està ple de detalls originals, però lo millor d'aquest baret són les vistes.
diumenge, 17 d’agost del 2014
Les receptes secretes de Casa Asmundo
Bé, unes vacances al poble sempre són sinònim de vacances gastronòmiques, tant a casa com a fora. L'oferta del nostre poble és impressionant i inigualable. Per aquí en sabem molt, tant de cuinar com de menjar mariner. No hi ha dubte.
De tots els llocs on menjar, un dels millors és Casa Asmundo (des de 1912) i ho dic després d'haver-me menjat un arrós negre i uns grumols que encara no se com els cuinen, però que sempre són excel·lents. I tal i com vaig escriure el dia que vaig anar a Can Batiste, avui hem anat, hem menjat, hem gaudit i a casa he decidit publicar (sempre amb aquest ordre i mai ho faré de manera diferent...)
La veritat és que crec que amb Casa Asmundo no he estat justa. Des que tinc el blog he anat algunes vegades, i tot i haver complit les millors expectatives, després m'he inhibit d'escriure-ho, però avui ho faig totalment convençuda.
Una cosa sí que em preocupa. Que es perdi la recepta secreta dels grumols amb aquell suquet excepcional i la suavitat de l'arrós negre que en pots menjar i menjar i que mai se't fa pesat. Dos plats magistrals fets sempre de la mateixa manera i per tant mereixedors d'algun reconeixement especial. Ho sabran els inspectors de Michelin??? I el meu company Ricard Sempere del blog els Meus restaurants?? Ara mateix li envio un correu.
Casa Asmundo de tota la vida des de 1912...
La nevera antiga m'encisa...
I la barra ja sabeu que també, ja n'havia parlat d'ella. Va ser transportada l'any 1912 des de Barcelona i provenia d'un antic local. Vaja, tota una antiguitat que sempre estarà en els nostres records quan hi anavem a fer el vermut de menuts.
dissabte, 16 d’agost del 2014
Entre les pagines d'un llibre...
Ja ho diu la frase:"Dins les pàgines d'un llibre, un lloc agradable on estar". Però per què de vegades, ens costa tant entrar-hi?. Per què no sempre estem en mode obert, serè i receptiu per endinsar-nos en una història? Quin deu ser el motiu? La nostra ment o la història que no està escrita per a natros?
No us resulta inquietant, saber que hi ha històries que estan escrites per a natros, amagades en algun llibre i que mai les podrem descobrir?
dijous, 14 d’agost del 2014
Simetries amb la natura, el nou projecte de Susanna Cots
Com ja sabeu els que seguiu aquest blog. De tant en tant ens arriben els nous projectes de Susanna Cots, una arquitecta que vaig descobrir a través d'un blog australià i amb la que em vaig posar en contacte per poder compartir els seus projectes. De de llavors ens fan arribar tot el que l'arquitecta du a terme i jo us he de dir que estic encantada. Des d'aquí convido als arquitectes locals que si volen, també puc compartir els seus.
El que compartim avui, Simetries amb la natura, respon a la vida slow i la integració d'un habitatge amb la natura. Les escales, en són una mostra...
Susanna Cots, combina blancs, el seu color principal (com el nostre...), amb materials naturals com la fusta amb la gràcia de convertir en atemporal qualsevol dels espais que dissenya.
A banda d'haver estat finalista en els SBID international Awards London en 2012 i 2011 i d'haver sortit en publicacions nacionals i internacionals de més de 30 països, té un gran reconeixement internacional per ser guanyadora dels Idea Top International Awards 2013 a Shenzhen, Xina.
Ja veieu que podem estar ben satisfets de que comparteixi els seus projectes en aquest blog tan nostre i tan local (segur que li encantaria el nostre poble...)
Ja veieu que podem estar ben satisfets de que comparteixi els seus projectes en aquest blog tan nostre i tan local (segur que li encantaria el nostre poble...)
Fotografia: http://www.mauriciofuertes.com
Ficha Técnica
Ubicación: provincia de Barcelona
Total m2: 220 m2
Iluminación: Artemide y Troll
Mobiliario cocina y suite: diseño Susanna Cots Interior Design
Mesa cocina-comedor: diseño de Susanna Cots
Sillas: modelo catifa Arper
Sofás: Temas V
Baño: Duravit, Hansgrohe, Martí
Revestimientos en: Marmichina blanco de Porcelanosa / Todagres cementi marengo/ Microcemento gris
Suelo: porcelánico en formato láminas de diferentes anchos, de Porcelanosa
Atrezzo: Zara Home, Ikea, Habitat…
Fotos: © Mauricio Fuertes
Total m2: 220 m2
Iluminación: Artemide y Troll
Mobiliario cocina y suite: diseño Susanna Cots Interior Design
Mesa cocina-comedor: diseño de Susanna Cots
Sillas: modelo catifa Arper
Sofás: Temas V
Baño: Duravit, Hansgrohe, Martí
Revestimientos en: Marmichina blanco de Porcelanosa / Todagres cementi marengo/ Microcemento gris
Suelo: porcelánico en formato láminas de diferentes anchos, de Porcelanosa
Atrezzo: Zara Home, Ikea, Habitat…
Fotos: © Mauricio Fuertes
dimecres, 13 d’agost del 2014
Llansola 1921 a la prestigiosa revista Cuina
Avui farem un petit monogràfic del restaurant Llansola 1921, compartint la notícia del reportatge d'aquest restaurant a la revista Cuina, el passat més de juliol.
La revista Cuina és una de les més prestigioses de l'àmbit i que publiqui sobre els nostres restauradors sempre és una mostra del mantingut reconeixement de la cuina de les Terres de l'Ebre.En el mateix reportatge lloa la trajectòria d'Imma Boria, la capitana i el seu paper com a presidenta del col·lectiu Cuina La Ràpita.
Llegint el reportatge m'ha agradat l'apartat on s'explica la història del restaurant que va començar com una fonda, i en el temps del cuplet, quan van arribar els primers estiuejants, el pare d'Imma va crear un merendero a la vora de la platja (que posteriorment va donar lloc a l'emblemàtic Fernandel). Allà els clients eren transportats en un petit autobus, La Panderola, on fins i tot els llogavem els tratjes de bany.
M'hauria agradat poder compartir les imatges i el reportatge, perquè està molt bé. Si el voleu complet, us podeu subscriure a la revista: Cuina.cat o comprar-la al quiosc
I aprofitant que fem un monogràfic del Llansola, també compartim un vídeo de Com cuinar les ortigues de mar, una de les nostres delicatessen de la que ja n'havien parlat per aquí. Va ser filmat a la cuina del LLansola i amb Imma com a protagonista; publicat al canal temàtic País Km 0.
www. Llansola 1921.com
dilluns, 11 d’agost del 2014
Aturem-nos / Let's pause
Què és l'estiu si no tenim algun moment per aturar-nos. Oblidar rellotges, missatges de watsapp, correus electrònics i llistes de coses pendents?
Què és l'estiu sense llargues sobretaules, pots de crema solar que es van acabant, picades de mosquit i eritemes solars.?
Què és l'estiu per mirar les coses de manera diferent i redescobrir llocs i moments que t'havien passat desapercebuts. com les postes de sol des de l'espigó, que amb núvols o sense sempre són inspiradores...
O un tardet des de la Marina i vore com surt la lluna plena...
Què és l'estiu sense migdiades que et deixen bon sabor de boca o sense el contacte amb materials naturals que recorden descans, bon temps, el mediterrani i desconnexió?
Què és l'estiu sense llargues sobretaules, pots de crema solar que es van acabant, picades de mosquit i eritemes solars.?
Què és l'estiu per mirar les coses de manera diferent i redescobrir llocs i moments que t'havien passat desapercebuts. com les postes de sol des de l'espigó, que amb núvols o sense sempre són inspiradores...
O un tardet des de la Marina i vore com surt la lluna plena...
Què és l'estiu sense migdiades que et deixen bon sabor de boca o sense el contacte amb materials naturals que recorden descans, bon temps, el mediterrani i desconnexió?
A Let's Pause, ho saben.
Imatges, via
diumenge, 10 d’agost del 2014
Matar la ceba, un concepte mediterrani
Hi ha coses quotidianes del dia a dia o que en un passat no massa llunyà veiem fer a casa, que sense adonar-nos conformen l'esperit i l'essència d'una cultura com és la mediterrània i de la que natros formem part.
Faig aquesta reflexió perquè estic veient que ens visiten des de països diferents (per cert, per una errada informàtica meva, m'he carregat la bola del món tan boniqueta, que registrava els llocs des d'on ens veuen i ja havíem arribat a 69 països, l'última vegada que la vaig consultar. Quasi ploro del disgust..). De fet, el país que més ens visita és EEUU i crec he descobert el motiu. L'essència i esperit mediterrani de tot el que compartim crec que és el culpable. Imagino que tot lo mediterrani pot resultar exòtic per a qui ho té lluny.
Ahir fent una amanida d'estiu, vaig matar la ceba, amb sal, aigua i la vaig deixar al sol uns minuts, perquè així ho he vist fer a casa. Al veure la imatge vaig fer una fotografia com a exemple d'aquestes coses quotidianes que conformen el nostre estil de vida.
I vatros, com mateu la ceba??
Per cert, l'amanida queda molt bona i resultona. Per si la voleu fer, porta pataca bullida tallada, salmó, escarola i caviar d'esturió per decorar.
dissabte, 9 d’agost del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)