dijous, 3 d’octubre de 2013

La nostra no és una terra d'oportunitats, però sí de DEIXALLES AMENAÇADORES

Fa uns mesos, ja vam parlar de que la nostra terra mai ha sigut una terra d'oportunitats. El tema va venir a causa d'haver anomenat a les Terres de l'Ebre com a reserva de la Biosfera i que en alguna premsa escrita es feia ressò  que aquesta notícia seria molt reparadora per a unes terres amb problemes d'autoestima.
Jo em faig indignar i vaig escriure aquella entrada amb el cor a la mà i intentat transmetre  que de problema d'autoestima no en tenim cap i que és el que de veritat ens passa.
Ara m'agradaria que aquesta mateixa premsa escrita, de la mateixa manera que ho va fer, es fes ressò de que som una terra on malgrat tenir tota l'autoestima del món, som la part de Catalunya que ara tremola sense saber quan deixarà de fer-ho ni com es pot aturar.
Aquest bloc, encara que d'una manera molt discreta, es seguit des de diferents països i és per això que des d'aquí volem que arribe a tot el món com són de fatals les conseqüències del terrible factor humà.




A few months ago, we talked about that our land has never been a land of opportunity. The issue arose from having called the Ebro land as a Biosphere Reserve and in some newspapers echoed that this news was good for Ebro people with its self-esteem issues.
I was angry and wrote this post trying to convey that we have no self-esteem problem and what really happens to us.
Now I would like this same press, in the same way that he did, say that we are a land where despite having all the self-esteem of the world, we are the part of Catalonia that now trembles without knowing when it will stop.
From here we want denunce the fatal consequences of the terrible human factor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada