dijous, 17 d’octubre de 2013

Reflexions sobre l'arribada de creuers

Amb aquesta entrada faré una de les coses que en un principi no volia fer: parlar de coses massa serioses. Igual és perquè se que si començo, potser no ho puc aturar. I llavors, això deixarà de ser un espai de trivialitats que ens distrauen del dia a dia, a ser un espai de reflexions, debat i potser de denúncia.
Bé!Tampoc cal exagerar... No anem a denunciar res, però sí reflexionar sobre que és el que volem d'aquesta arribada de creuers al nostre poble. 
Abans de començar a parlar d'això, he intentat documentar-me i he llegit un parell d'estudis respecte a l'impacte de l'arribada de creuers en diferents ciutats i us he de dir que m'he espantat una mica. Només parlen de números i no he trobat res del que jo buscava.
Per tant reflexionarem a la nostra manera...
Si parlem de reactivar l'economia de molts negocis del poble, tots estem d'acord en que l'arribada de gent potencialment consumidora sempre és una gran notícia. Però crec que hauríem d'anar més enllà i reflexionar sobre com podem beneficiar-nos econòmicament i alhora donar a conèixer la nostra autenticitat sense aprofitar-nos de la situació.
Preocupa i molt, que ens tornem a equivocar. Tal i com ha passat aquestos últims anys. Quan per aconseguir diner fàcil, la especulació immobiliària ha deixat un poble ferit i amb cicatrius difícils de curar (per no dir irreversibles...).
Ara seria bo que pensem que volem: si donar-nos a conèixer com un poble turístic més on s'intenta enganyar al primer que passa, o bé com un poble autèntic que sap les coses bones que té i que així les vol compartir amb la resta de la humanitat.
Sí ens agrada la segona opció, hi ha feina i molta. I ha de ser una feina primer de consens i després de coordinació per part dels organismes competents. 
Encarar aquesta gran oportunitat ha d'estar per sobre d'interessos i ideologies polítiques i ha de tenir com a objectiu no diluir la nostra essència i preservar davant de tot, el ser i sentir rapitenc.







1 comentari:

  1. Molt ben dit! I tant que cal preservar la nostra manera de ser i sentir!

    ResponElimina