Dijous passat vaig tenir l'oportunitat d'apropar-me a l'Arts Santa Mònica per visionar la pel·lícula "Buda, l'illa del Delta".
En un primer moment, havia d'anar acompanyada, però al final vaig anar sola. No se si va ser això o que el meu radicalisme "rapitenc-ebrenc" cada cop està més aguditzat. Vaig gaudir moltíssim dels 77 minuts que dura el documental . Només van espatllar el moment, els sorolls i les veus de fons que ressonàvem al lloc de la projecció. (Potser ho hauríem de fer saber als responsables de gestionar els espais d'aquest magnífic centre cultural).
Malgrat això, crec que tots els assistents, vam poder gaudir de la filmació. Un documental que t'enganxa des d'un principi, gràcies a un doble fil conductor molt encertat. Per una banda, la veu en "off" amb el testimoni vital del fill de l'últim faroner, i per una altra, les reflexions d'una realitzadora anglesa que vol recuperar una filmació antiga , feta pel seu besavi al 1906.
Us he de dir, que gràcies a la pel·lícula he conegut la història d'aquest far. No tenia ni idea que durant la seua existència va ser el far més alt d'Europa i que va ser presentat a l'exposició universal de París com a obra destacada de l'enginyer Lucio del Valle. Això és molt significatiu tenint en compte que durant la seua existència, al Delta va conviure amb una vida rural, i on tot es feia de manera manual i artesana.
El fet que els autors siguin ebrencs, també és un valor afegit que, de ben segur, afavoreix l'aire mític de la història. La direcció i guió, ha estat a càrrec de Santi Valldepérez i la fotografia, a càrrec de Guillermo Barberà. També és important la tasca de recerca i documentació feta per Maite Subirats (una seguidora d'honor, d'aquest espai...).
Felicitats per una feina molt i molt ben feta!!
Per cert.. crec que aviat es projectarà a la Ràpita. No us la perdeu!!
 |
| Far de Buda, 1864-1961 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada