Fa uns dies a les 2 ces, un bloc de ciència i cultura, vaig llegir un anàlisi molt encertat sobre l'evolució de la publicitat i de com al llarg del temps ha intentat nodrir-se de tot allò que li pugui donar la màxima credibilitat. Com per exemple l'ús de la ciència i tot allò que l'envolta.
La publicitat ha passat dels missatges categòrics, com "Más blacura sin rotura", i de l'ús del terme "científicamente probado", fins a l'ús de pseodocientífics com ara el senyor Eduard Punset.
La publicitat ha passat dels missatges categòrics, com "Más blacura sin rotura", i de l'ús del terme "científicamente probado", fins a l'ús de pseodocientífics com ara el senyor Eduard Punset.
Jo voldria afegir que un altre recurs que no falla i li dona una credibilitat inqüestionable, és tot allò que sigui autèntic com ho és "la vida real".
N'és un exemple l'anunci de Kellog's, on surt Manel, un pagès de Sant Jaume d'Enveja al Delta de L'Ebre. Manel, amb un missatge sincer, traspua sentiment i autentícitat i el món de la publicitat ho sap.
Efectivament la publicitat sap molt bé d'on tirar mà per tocar-nos la fibra sensible. Ara ja no sabem on acaba la ficció i comença "lo real", perquè el Manel és un pagés autèntic, però...i els ramaders de Central Lechera Asturiana per exemple?
ResponEliminaMolt bona apreciació! Ja veus que per aquí tenim en compte els teus anàlisis.
ResponElimina