"La vida era eso" és la novel·la de Carmen Amoraga, guanyadora del premi Nadal d'aquest any. De ben segur, que aquesta novel·la marcarà un abans i un després en la interpretació que de vegades es fa de les xarxes socials. La història tracta d'una dona que viu la mort del seu marit i gràcies al fet de compartir les seues vivències a facebook, comença a superar-la.
És lògic que la novel·la epistolar basada en l'escriptura de cartes dels segles anteriors hagi estat substituïda per històries on la comunicació interpersonal es realitza mitjançant l'ús de la xarxa.
De moment, haurem d'esperar a llegir-la per poder parlar-ne més. El que si us puc dir, és que fa temps, vaig llegir, "La vida mientras tanto", una altra història d'aquesta escriptora. I recordo que la vaig gaudir i aprofitar molt. És una novel·la trista, però molt ben contada per aquesta escriptora de narrativa fàcil de llegir i gens endolcida. És d'aquelles històries dures, que et fan reflexionar i créixer una mica més com a persona. Us la recomano.
I per fer un homenatge a les històries epistolars, aquí una carta que Marcel Proust (1871-1922), va escriure a Madame Straus. L'he triat per la seua brevetat, molt a l'estil de la comunicació interpersonal actual.
Jueves, despues de dejarte
Madame:
Yo amo a les mujeres misteriosas, desde que tú eres una...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada