divendres, 31 de gener de 2014

No corris, a on has d'arribar, és a tu mateix

Trobar-te amb tu mateix, no és res més que viure i sentir el que passa al teu voltant en cada moment. Sentir-te integrat en el món que t'envolta, i fluir al mateix ritme, ni massa ràpid, ni massa lent. Sinó a la velocitat indicada per a cada instant...

Hi ha dies, que tenim la sensació d'haver-nos quedat a la cua d'un món que va massa ràpid i al que no podem seguir. La conseqüència, és un sentiment de pressa i urgència imminent que ens fa assecar la boca i viure a des temps...

I per ressetejar el nostre velocímetre, us vull fer un regal per este "fi" de setmana: este poema de Juan Ramon Jimenez.

No corras, ve despacio

"No corras, ve despacio
que donde tienes que ir
es a ti mismo...
y tu pequeño yo, recién-nacido eterno
no te puede seguir".
...
Si vas deprisa,
el tiempo correrá delante de ti
como una mariposilla loca.
Si vas despacio,
el tiempo te seguirá como un buey manso




Follow on Bloglovin

5 comentaris:

  1. Bona reflexio pel cap de setmana. I jo q pensava q en aquella epoca no en tenuen de pressa!!!

    ResponElimina
  2. Es lo mes curiós. Que Juan Ramon en la,seua època, també tinguès aquesta sensació. Serà cosa de la condició humana???

    ResponElimina
  3. De tant en tant, o de vegades més sovint tindríem que fer aquesta reflexió. Es lo que té aquest bloc, que de vegades ens fa reflexionar. Bona entrada.

    ResponElimina
  4. Mol es gråcies pels comentaris. Aquesta entrada, a més d'una reflexiò, és un estat d'ånim.

    ResponElimina